La diferència per guanyar el darrer Concurs va estar en el 3de9 amb folre i agulla. Aquest castell va decantar la victòria a favor dels Castellers de Vilafranca davant la Colla Vella. Totes dues colles havien alçat castells de la màxima dificultat, com el 3de10fm i el 2de8sf –tots dos carregats– i una altra construcció també de primer nivell, però puntuada per sota: el 4de9fa. La Vella no va atacar el 3 amb el pilar i la diferència de punts entre aquesta construcció i el 4 amb l’agulla va permetre als verds revalidar el títol.
Hem convidat a reflexionar sobre el nivell de dificultat d’aquests dos monstres a un dels castellers amb més autoritat tècnica per parlar-ne: Toni Bach, Toni de Lloret, un fixe en les alineacions de totes les grans construccions dels Castellers de Vilafranca, inclosos, és clar, el 3de9fa i el 4de9fa.
A finals de l’any passat, durant el Castells & Tweets, per les xarxes varen tornar a córrer comparacions entre castells per esbrinar el seu grau de dificultat. Concretament: el 4de9 sense folre enfront el 3de10 amb folre i manilles, i del 3de8 aixecat per sota enfront la torre de 8 sense folre. Si bé és comprensible la primera comparació, ja que són castells de dificultat semblant, no ho és la segona, són castells de dificultats molt diferents: el 3de8 aixecat per sota és del grup situat entre els castells que hi ha entre els de 9 bàsics i la torre de 9 amb folre i manilles, i en canvi, la torre de 8 sense folre és del grup dels castells màxims.
És cert que hi ha colles que els hi costa més una estructura que una altra, però la classificació per la seva dificultat l’acabem fent les colles amb la suma de criteris. Actualment, estem aconseguint afinar cada vegada més aquesta classificació. Que hi hagi més colles que assoleixin o sovintegin més castells ajuda a concretar aquestes valoracions.
Fa uns anys, l’enfrontament entre el 5de9 amb folre i el 4de9 amb folre i l’agulla ja va ocupar molts debats. El cara a cara entre els castells de 9 bàsics, encara avui, es manté viu i s’ha estès a la comparació entre els monstres amb agulla.
No tinc cap dubte que el 3 és més difícil que el 4, quatre potes aguanten més bé que tres. Si a més, hi posem una agulla al mig, aquesta dificultat augmenta.
El fet que les colles portin a plaça més vegades el 3de9f que el 4de9f no és argument per igualar la seva dificultat. Si d’alguna cosa les colles sempre anem justos és de castellers, tant a assaig com a les places. Això fa que entre dos castells on la diferència de dificultat no és molta, les colles tendim a assajar i portar a plaça el castell en què necessitem menys gent, tant al peu com al folre. Repeteixo: entre dos castells on la diferència de dificultat no és molta. Així, tindrem més vegades la gent necessària per assajar i també per portar a plaça, el 3 que el 4.
Als castells amb folre i l’agulla, a la dificultat que representa aixecar i mantenir un pilar de qualitat al mig del castell, hi sumem la durada que suposa la carregada i descarregada de les dues construccions.
És més difícil el 3de9 amb folre i l’agulla que el 4de9 amb folre i l’agulla. A la major dificultat del 3, més inestable que el 4, hem de sumar-hi la dificultat que suposa el menor espai per encabir-hi el pilar.
Aquest menor espai ens fa escollir entre dues opcions. D’una banda, fer pujar ràpid el pilar, escurçant el temps d’execució, però molestant més estona el castell. I, d’una altra, alentir la pujada del pilar, molestant menys estona el castell, però allargant el seu temps d’execució, fent esperar la cassoleta a què arribi el sisè del pilar.
A nivell de peu i folre, passa com en els castells de 9 bàsics; al necessitar menys gent per assajar i portar a plaça el 3 amb folre i l’agulla, permet treballar-lo en més ocasions amb les condicions reals. Això fa tenir una percepció de dificultat semblant que la del 4. El que està clar és que el treball de les mans que van dins l’agulla és més complicat perquè disposen de menys espai. I que la major dificultat de les altres parts del castell acaben exigint més al peu i al folre.
El treball del tronc, per a mi, és el que determina amb més claredat la major dificultat del 3 envers el 4. El fet de tenir el pilar més a prop fa que el treball dels membres del tronc sigui molt més exigent. Per una banda, el pilar dificulta l’orientació i equilibri, i, per l’altra, la majoria de les vegades, fa variar la posició dels membres del tronc que intenten molestar-lo el mínim possible. Això acabarà repercutint a la resta del castell.
Al pom de dalt li és més difícil aguantar-se dalt d’un 3 que d’un 4, el que fa que el moviment d’ajuda de l’entrada de l’enxaneta al pilar sigui més delicat. A més, si l’opció que hem escollit és la de alentir l’entrada del pilar, el pom de dalt ha d’estar més estona a dalt amb la cassoleta recolzada. Això fa que hagis de tenir un pom de dalt de més qualitat.
Aquestes dificultats concretes augmenten el treball a les altres parts del castell. Això fa que la majoria de les vegades sigui un castell força lluitat.
Conclusió: el 3 amb folre i l’agulla és més difícil que el 4 amb folre i l’agulla. El que fa que això sigui així, a part de la major inestabilitat d’un 3, és el menor espai pel pilar que és el que aporta més dificultat a tots nivells.
TONI BACH
Foto 1: 3de9 amb folre i agulla dels Castellers de Vilafranca al Concurs 2014 (Foto: Fèlix Miró)
Foto 2: 4de9 amb folre i agulla de la Colla Vella al Concurs 2014 (Foto: Fèlix Miró)
