La màxima que als castells ningú no és imprescindible (però tothom és necessari) fa anys que s’ha imposat a la pràctica totalitat de les colles com a expressió clara que els castells es fan a assaig i a plaça –gairebé sempre– pugen els castellers que fan les proves. Ningú no és imprescindible, perquè la colla no condicionarà el seu camí per determinades persones i, peti qui peti, continuarà endavant.
Però, malgrat que ningú no sigui imprescindible, quan un cap de colla sap que ha de renunciar a un casteller que ha estat clau en els troncs el renec i el maldecap es fan inevitables… tot i que sempre hi hagi solucions. Però quan, enlloc d’una baixa, es tracta de cinc, set o, fins i tot, vuit baixes en una mateixa temporada el maldecap esdevé situació de crisi i la solució no passa per un o diversos canvis, sinó que requereix una intervenció profunda i, probablement, un replantejament de la situació.
Això és el que fa dos anys li va passar als Capgrossos de Mataró, la temporada passada als Castellers de la Vila de Gràcia i enguany als Castellers de Sants. “I ara què?”, és el primer que es pregunten el cap de colla i el seu equip de troncs.
Quan Pere Camprovín va fer el pas, al voltant de les festes de Nadal, per ser cap de colla dels Castellers de Sants sabia que no disposaria de cinc castellers que la temporada anterior havien pujat a construccions de gamma extra. Quan va començar els assaigs regulars, els cinc havien passat a vuit. És a dir, que dels papers que el Pere movia a la Tècnica que encapçalava el seu germà Pau l’any passat han caigut vuit noms.
La causa de les baixes és, com acostuma a produir-se en la majora de colles, diversa. Hi ha castelleres prenyades, n’hi ha que se’n van a estudiar fora, altres a treballar i dues a dedicar-se a projectes de voluntariat. Un altre se’n va a fer la volta al món, un altre a pujar muntanyes i un necessita descansar i canviar el ritme. Situacions absolutament normals i comprensibles, si no fos perquè han coincidit totes en el mateix any. És a dir, que el projecte dels potents Castellers de Sants per al 2017 necessita ser analitzat i observat amb uns paràmetres diferents als de l’any passat. Pràcticament tothom a la colla és conscient que serà gairebé impossible mantenir els espectaculars registres del 2016 (vuit gamma extra descarregats dels nou provats), tot i que ningú, òbviament, dóna la temporada per perduda. Ni de bon tros.
L’acumulació de baixes forçades és una notícia inevitablement negativa per als dirigents tècnics dels borinots. Però en una colla tan profundament vitalista com aquesta, el relat que s’acaba imposant és el d’una lectura positiva dels fets. La primera és que gairebé totes les baixes són temporals i previsiblement el 2018, la colla podrà comptar amb totes aquestes peces que aquesta temporada salten de l’engranatge. I la segona conclusió –i evidència– és que caldrà treballar amb mota més intensitat a assaig per treure castellers a posicions –o construccions– que fins ara no havien fet.
Les baixes forçades estan repartides per tots els pisos del tronc: hi ha un segon de castell de 9, un terç, un quart, dos quints, dos sisens… I entre aquests, hi ha el terç i la quart del pilar de 6, fet que complica poder mantenir el pilar de 8 amb folre i manilles. Fa dos anys, els de la camisa grisa ja es van quedar, provisionalment, sense el terç i no van poder mantenir la trajectòria d’espadats de l’any anterior. Enguany, s’hi han posat de bon començament amb assaigs de pilars els dimecres, amb la intenció de treure rendiment entrada la temporada.
Les baixes porten el fet explícit d’una redefinició dels tempus del calendari… si aquests es volen comparar amb els de l’històric 2016. Pere Camprovín recomana als seus que es mirin més les dates del 2015 que les de l’any passat a l’hora de treure els castells a plaça. El 2016 van fer el primer castell de 9 a finals de maig i la gamma extra la van portar al Pla de la Seu el 10 de juliol. Aquestes dates no estan descartades –no n’hi ha cap d’anunciada–, però a la Tècnica es treballa amb la intenció de fer el que s’havia fet els millors anys anteriors; és a dir, primer castell de 9 a finals de juny i gamma extra a la Diada de la Colla, a mitjans d’octubre. Tot el que vingui abans –que en una colla com els borinots no hi ha res impossible– serà qualificat d’èxit absolut, vist l’escenari.
El context actual ha obligat als de la camisa grisa a endarrerir estructures més bàsiques, com el 3de8 –que tenen previst fer el 7 de maig–. Ha estat més per prudència i voluntat de confirmar l’assaig que no pas per pèrdua de condició. Però, en els dos mesos i mig que els queden abans de les vacances d’estiu –els de Sants és la colla que més para: un mes i mig–, l’assaig serà l’autèntic laboratori on mesuraran les seves forces. A picar pedra. Aquesta és la consigna que Camprovín ha transmès a la seva gent.
El cas dels Castellers de Sants té molts elements en comú amb el que van viure els Castellers de la Vila de Gràcia l’any passat. Als de la camisa blava no els va plegar tanta gent de cop, però sí que se’ls va desarticular la rengla de 5 gairebé al complet. També per causes diverses i de tipus personal, va desaparèixer de gairebé una tacada el segon, el quart i el quint de la rengla del 5de8. A més, també va causar baixa un segon de castell de 9, que se sumava a dos que havien deixar d’anar-hi l’any anterior.
L’aleshores cap de colla, Raimon Garriga, i el seu equip van haver de prioritzar l’enginyeria per damunt de l’arquitectura i refer les peces, amb canalla que deixava de ser-ho i baixava al quint, castellers nous de tronc i alguna peça recuperada. Un trencaclosques que, com no pot ser d’una altra manera, va necessitar intensitat especial a assaig. Els de Gràcia van acabar l’any traient el 5de8 amb una certa comoditat (nou descarregats, els mateixos que la temporada anterior), però en canvi van patir més del previst al 3de9f on van deixar de comptar amb dos terços (tres descarregats i tres intents, enfront dels sis completats i un coronat de l’any anterior). El castell, a més, havia pujat de pes i va requerir una intensificació extra d’assaig.
Els casos de Gràcia i Sants no són aïllats, sinó comuns entre diverses colles que en els darrers anys han incrementat notablement la velocitat i han hagut de carregat més benzina. Són casos més sovinetjats a la Zona No Tradicional, on els símptomes d’esgotament es reprodueixen amb més facilitat. Conservar les alineacions de l’any anterior cada cop és més difícil. L’assaig acaba salvant-ho tot, però de la mateixa manera que a les colles entra més gent que mai, també és cert que pleguen més castellers de tronc que en anteriors èpoques. És un signe dels nous temps d’excel·lència: prémer gas –molt gas– acaba passant factura d’una manera o d’una altra. Però qui vol renunciar a viure aquests moments privilegiats?
SANTI TERRAZA
Foto 1: Els segons del 4de8 que els Castellers de Sants van fer dissabte a Sitges validen el castell (Foto: Carles Panisello)
Foto 2: 5de9f dels borinots al darrer Tots Sants
Foto 3: Pilar de 7 amb folre dels Castellers de Sants a la diada d’estiu de 2016
Foto 4: 5de8 dels Castellers de la Vila de Gràcia a Vic (2016)
Articles relacionats:
Sants: la millor de gamma extra bàsica
Esther Oriol: “Hem sabut construir un calendari molt intel·ligent”
