El 15 de novembre de 1998, quan el rellotge de la Casa de la Vila de Vilafranca era a prop de marcar les 3 de la tarda i la plaça encara era plena –tot i actuar només una colla–, l’ímpetu, les ganes i la manifesta voluntat de citar-se amb la història va fer que els Castellers de Vilafranca fessin l’aleta al primer 3de10 amb folre i manilles de la història, després d’un primer intent en aquella diada i dos més abans, per Sant Fèlix i Tots Sants. Avui, a punt de fer 25 anys d’aquella memorable jornada, la mateixa colla de gladiadors ha tornat a citar-se amb la Història (amb majúscules) i ha fet caure la penúltima frontera del món casteller: la d’una quarta base, els puntals, que es col·loca damunt del folre i les manilles per enlairar el pilar de 9. L’han carregat, amb autoritat, amb plena suficiència i amb la convicció que estaven escrivint, en la primera temporada després de la pandèmia, una nova pagina brillant dels 230 anys d’activitat castellera.

Els Verds no es rendeixen mai. La seva tenacitat i la seva fe han estat crucials en les últimes dècades per a superar-se constantment i ser els primers en fer travessar algunes de les fronteres del món casteller. I això ha estat –i és– possible pel caràcter competitiu i guanyador que els distingeix, però alhora també, per la constant obsessió per millorar les construccions que afronten a base d’estudiar els pesos, les execucions i els ritmes que les fan possibles. El pilar de 9 amb folre, manilles i puntals que han carregat avui a la diada de Tots Sants és el resultat d’aquesta doble característica que porten marcada a la pell: la voluntat de persistir i la determinació de millorar.

Un primer intent. El pilar de 9 ha arribat en quarta ronda (i havent coronat el 3de10fm), després d’un primer assalt que no ha ofert cap possibilitat d’èxit i que tampoc ha reflectit el treball que han dut a terme a Cal Figarot. S’ha ensorrat quan el desmuntaven, un cop havien col·locat el quint, ja que no l’estaven construint amb la precisió i la compenetració que havien treballat a assaig.

El cap de pinyes dels Verds –i enginyer en cap d’aquesta complexa i inèdita construcció– Joan Torrents, n’ha fet una lectura exacta d’aquest primer intent fallit, i l’ha feta saber a les 84 persones que pujaven al folre, les 39 de les manilles i les 11 dels puntals: “no us esteu mirant el pilar en la seva globalitat”. És a dir, en aquest primer intent cada peça ha pujat quan li tocava, intentant reduir segons en la seva construcció, però sense estar suficientment pendents de la resta de components. L’èxit de les obres de màxima precisió en enginyeria no és només la competència de cada peça, sinó la conjunció amb la resta de materials.

Segon atac… i cinquenes manilles. Per aquest motiu, han tornat en quarta ronda, un cop han fet entremig la torre de 9 amb folre i manilles per “asserenar” (convé subratllar que són l’única colla, a hores d’ara, que ha descarregat enguany la tde9fm). El segon atac al pilar era la cinquena vegada en què avui bastien un folre i unes manilles, ja que han obert la diada amb un intent desmuntat de 3de10fm, que han carregat en segona ronda. I aquest cop, la tesi de Joan Torrents, sumada a la determinació del cap de colla, Siscu Benet, i la voluntat d’anar-hi del conjunt dels seus castellers, han resultat crucials per a dibuixar una història totalment diferent a l’anterior i que responia als treballs i estudis de les darreres setmanes.

Ara sí, la construcció de les tres bases sobre el peu ha estat ordenada i precisa. Ràpida, però sense obsessions; compacta, però compenetrada; i forta, però equilibrada. Des que han pujat el segon i el fals segon han passat 40 segons per a que s’hi col·loqués el terç (vint menys que a l’assaig de divendres). El quart s’hi ha posat a lloc, quan feia 1’10’’ minuts que havien començat a pujar el folre; i el quint quan feia 2 minuts. El sisè només ha necessitat 20 segons més: han sonat gralles i ja en aquells moments el que estava veient la plaça era un fet inèdit en els castells. El pilar ha pujat esvelt, sòlid i aplomat. Quan feia 3 minuts i 27 segons que havia començat a pujar el folre, l’enxaneta, la Marta, ha posat els dos peus damunt l’aixecadora, s’ha deixat anar i ha fet l’aleta entre el crit ensordidor de la plaça, que celebrava amb alegria, ràbia i satisfacció l’obra d’art que estava veient. El pilar s’ha carregat amb suficiència i ha demostrat que està en condicions de donar-li més recorregut. Ha cedit quan ja baixava l’enxaneta, però ha demostrat que hi ha camí per arribar encara més lluny. I els Verds són aquella colla no es rendeix mai… (Per cert, la petita Marta porta de cognom Torrents i és la filla de l’enginyer en cap d’aquesta construcció, que com a professió és un fisioterapeuta de bona fama a Vilafranca).

La fita ha estat històrica, per molt que l’ús reiteraratiu d’aquest qualificatiu en els últims 30 anys dels castells n’hagi pogut esvair una part de la seva vàlua. Però és que poca gent, ben poca, es podia imaginar que es veuria una construcció amb un element nou com són els puntals, i menys encara després de l’aturada de dos anys per la pandèmia. Un dels pocs que s’ho imaginava era Siscu Benet, que ja a la primavera va fer saber a alguns dels components del seu nucli de col·laboradors que el pilar de 9, segons com evolucionés la campanya, podia arribar a ser un objectiu.

Castell de 10. El pilar de 9 amb folre, manilles i puntals ha estat la culminació de l’actuació dels vilafranquins, en què –fa l’efecte que ha passat desapercebut– també han plantat el 3de10fm. Ha estat en segona ronda, després d’haver-lo desmuntat d’inici i, tot i pujar compacte, ha cedit poc després de coronar-se. És el tercer castell de 10 dels Verds aquesta temporada, que s’afegeix al carregat per Sant Fèlix i el descarregat pel Concurs. També han completat la torre de 9 amb folre i manilles, la primera que descarreguen a Vilafranca enguany (el 30 d’agost va cedir quan ja era gairebé completada).

El pde9fmp ha estat la tercera construcció que els vilafranquins han plantat avui, però els responsables de la colla han valorat que no fos l’última. El desgast que implica una construcció d’aquesta mena és accentuat (en el nucli central hi ha alguns castellers que aguanten un pes vertebrat de 270 quilos) i, per aquest motiu, el cap de colla havia previst que anés en la ronda de castells i aprofitar les mànegues finals per fer alguna altra construcció. Després de la celebració del pilar, s’ha plantejat l’opció del 4de9 amb folre i l’agulla, que enguany només ha fet la Colla Vella. Els vilafranquins –que el van provar a l’Arboç, l’endemà de descarregar el 5de9f al Catllar– l’havien estat treballant per a la diada d’avui. Però, passades les 3 de la tarda, i amb tantes emocions viscudes (i dues caigudes acumulades), haver abordat una construcció com aquesta era exposar massa risc.

Els Capgrossos tornen als 9 pisos. La diada de Tots Sants és especialment agraïda i gaudida pels Capgrossos de Mataró. En aquesta cita i plaça, els del Maresme han brodat alguns dels seus èxits més celebrats, com l’emotiu 3de9f del 2006, el primer després d’aquelles Santes; la tde9fm del 2010; el pde8fm carregat del 2015, o la triple gamma extra el 2017. Aquestes grandeses, sovint, han passat injustament a un segon plànol perquè han coincidit amb fites memorables dels Castellers de Vilafranca en aquesta diada. Però ells, millor que ningú, saben la importància que té tot això que han fet. També avui.

El 2022 ha estat especialment complicat per a la colla de la camisa blava, que ha patit baixes i revessos tècnics que els han obligat a anar a una velocitat inferior a la prevista i a patir ensopegades poc imaginables. Per aquest motiu que avui hagin sortit de plaça amb el 3de9 amb folre, el primer que fan des del 2019, resulta doblement meritori. L’han treballat, l’han perseguit, l’han somiat i avui l’han fet. Els Capgrossos han tornat… no havien marxat, sinó que avui han tornat a fer visible el que saben fer, ja que la travessia pel desert que han protagonitzat en el seu local, assajant dur, s’ha traduït en el resultat d’avui.

El 3de9f ha arribat en segona ronda, després d’un nou 5de8 (el tercer de l’any, després dels plantats a Tarragona i Girona) i un 4de8, que intentaran pujar-lo un pis diumenge vinent en la seva Diada.

Xiquets per sota del previst. Els Xiquets de Tarragona han arribat a Vilafranca com a estació final (tot i que encara els queda una última actuació a Altafulla) d’una temporada brillant, dissenyada amb ambició, però també amb rigor. Avui volien fer la tripleta màgica i els assaigs de divendres passat i diumenge a la plaça del Rei avalava aquesta aposta, ja que havien posat sisens tant al 3 com al 4de9f i havien executat totes dues estructures amb el folre a terra amb bons resultats.

Però la diada se’ls ha girat d’entrada, quan han hagut de desmuntar el primer 5de8, el castell que enguany ha estat la seva bandera. L’han fet en segona ronda, però a continuació han caigut amb el 3de9 amb folre, que han aconseguit carregar, però que ha cedit quan ja sortien dosos, després que el moviment elèctric de l’estructura hagi anat a més. Han abandonat l’opció del 4de9f i han tancat amb el 4de8, després d’un primer intent desmuntat.

Diada de Tots Sants
Capgrossos de Mataró: 5de8, 3de9f, 4de8
Castellers de Vilafranca: (id)3de10fm, 3de10fm(c), tde9fm, pde9fmp(c)
Xiquets de Tarragona: (id)5de8, 5de8, 3de9f(c), (id)4de8, 4de8

Llegiu més:
3 minuts al pilar per a col·local el quint (29 d’octubre de 2022)
El pilar de 9: l’enginyeria més precisa dels castells (27 d’octubre de 2022)
Un Tots Sants amb puntals (25 d’octubre de 2022)
Els assaigs finals de Santa Úrsula avalen l’aposta… mentre els Verds preparen el pilar de 9 (22 d’octubre de 2022)
Grans cites: Tots Sants a Vilafranca (28 d’octubre de 2021)
És possible el pilar de 9? (24 d’octubre de 2014)