De les 18 actuacions de castells de 6 d’aquest cap de setmana, 11 no han estat completades; és a dir, no han sumat tres castells per part de la mateixa colla. No és una anècdota puntual, sinó una tendència generalitzada entre una part substancial de colles petites que lluiten per assegurar-se la supervivència i la continuïtat, però que sovint no disposen dels recursos suficients, tant a nivell de camises, de canalla o de capacitats tècniques per a culminar tres castells en una mateixa diada.

Petites, però rellevants fites. En aquest tram final de temporada, cada cop són més les colles petites que assoleixen fites particulars. El Baròmetre Casteller registra cada setmana els nous castells sumats en els respectius registres. Aquest cap de setmana, a banda dels Castellers de Mollet, han estat els Salats de Súria (3de6 amb l’agulla i 4de6) i els Castellers de Mallorca (4de6). La passada ho van ser els mallorquins amb el 3de6, els de Madrid (4de6) i els Xiquets de Torredembarra (pilar de 5 carregat), a més de colles de nivells superiors. L’anterior havia estat el torn dels Torraires de Montblanc (2de6), Castellers de l’Adroc (pde5), Castellers de Sant Vicenç (4de6) i Castellers de Vacarisses (3de6a) i la precedent, Jove de l’Hospitalet (2de6), Castellers del Foix (torre de 6), Laietans de Gramenet (3de6a) i Castellers de Viladecans (3de6), a més dels de Sarrià, que estrenaven els 7 pisos. Les colles petites també sumen.

Però, tot i aquests avenços puntuals –que convé subratllar i aplaudir en relació les dinàmiques pròpies d’aquestes colles–, el panorama global continua sent extremadament delicat, quan n’hi ha que no poden completar tres castells en un mateix dia per algun tipus de mancança. I no una setmana puntual, sinó en la majoria d’actuacions. Aquesta darrer cap de setmana hi ha hagut 11 de les 18 actuacions de 6 que han quedat incompletes. El passat en van ser 10 de 18 i l’anterior 12 de 23. Són quantitats elevades, que il·lustren aquesta dificultat generalitzada entre bona part de les colles petites.

78 colles amb tres castells junts. De les 95 colles convencionals que es consideren que estan actives actualment (incloent-hi les de l’exterior, però no les universitàries), 78 han aconseguit firmar, com a mínim, una actuació completa de tres castells aquesta temporada. N’hi ha 10 que han fet castells de 6, però mai aquesta temporada tres en una mateixa exhibició: Brivalls de Cornudella, Castellers de Mallorca, Minyons de Santa Cristina d’Aro, Pallagos del Conflent, Colla Castellera de la Gavarresa, Castellers de Viladecans, Castellers de Montcada i Reixach i tres de l’exterior (les colles de París, Londres i Copenhagen).

També hi ha set colles, segons el registre del Baròmetre Casteller, que no consta que s’hagin anotat castells enguany, només algun pilar de 4 esporàdic: Nyerros de la Plana, Castellers de Gavà, Castellers de Rubí, Castellers de Sant Adirà, Castellers de Santa Colona, Encantats de Begues i Vailets de l’Empordà, a més de la colla de Sydney. La majoria d’aquestes colles no assagen amb regularitat.

El panorama post-pandèmia. Els efectes de l’aturada de dos anys per la pandèmia han estat notables en la majoria de colles del panorama casteller. De fet, les temporades realitzades per les tres punteres i altres poques més (Moixiganguers, Sant Pere i Sant Pau…) han estat un miratge que no resulta il·lustratiu de la majoria del món casteller. Les colles han pogut mantenir el tipus, però s’han vist forçades a rebaixar plantejaments per una qüestió de lògica castellera: reactivació tècnica, mobilització de camises i renovació de poms. Abordar aquests tres reptes un mateix any és especialment delicat i resulta lògic que el còmput global s’hagi hagut de reduir.

Si hi ha colles que feien folres i no han pogut passar del 4de8, o altres que sovintejaven el 3de8 i no han completat cap construcció de 8, no ha d’estranyar que altres que tenien estabilitzats els castells de 6 o, fins i tot, en feien algun de 7, ara tinguin dificultats per a completar tot el que porten a plaça, per modest que sigui. És una simple qüestió de lògica castellera.

Entre les colles més petites, les principals dificultats es concentren en tenir poms de dalt quantitativament i qualitativament preparats per fer tres castells. Sovint només que falli un membre de la canalla, ja es queden sense capacitat de poder fer el que tenien previst. Aquest és el principal punt feble que pateixen la majoria de colles petites, si bé no l’únic, ja que la quantitat de camises també acostuma a estar sota mínims.

Per a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), poder realitzar actuacions completes de tres castells resulta un element crucial per a valorar les colles petites que es troben en període en formació i que demanen accedir a membres de ple dret. Es tracta d’un dels requisits que es demanen per fer el pas. Però el panorama post-pandèmic també ha portat a què colles amb tots els galons acumulats s’han vist forçades a retrocedir i patir per mantenir l’estabilitat mínima. És un dels reptes que el món casteller haurà d’abordar l’any vinent.

Llegiu també:
Castells que ara no són castells, de Josep Almirall (28 de juliol de 2022)
Menys de 6… (14 de juliol de 2022)
Lluitant per fer tres castells de 6 (13 de juliol de 2022)