Aquest article aborda la durada de les actuacions castelleres i els factors que afecten la seva atractivitat i seguretat, mitjançant l’anàlisi de les diades de Sant Joan 2023 i Santa Úrsula 2019 i 2022 a Valls. S’identifiquen els peus desmuntats i els segons intents de ronda com a elements que consumeixen la major quantitat de temps (~20minuts per als segons intents, uns 10-13 minuts de més per castell respecte quan es fa com a primer intent). Es proposa un sistema revisat de rondes per a les diades a la plaça del Blat, amb un màxim de 5 o 6 rondes sempre i quan no s’encadenin dos intents de forma consecutiva. D’aquesta forma es preserva la dinàmica del sistema tradicional de rondes, d’acabar amb només dos castells en cas de concatenar dos intents seguits i no se segueix la dinàmica que emana de les rondes a l’estil del Concurs, mentre que intercalar castells (s’evitaria o es reduiria les probabilitats d’haver d’esperar els dos castells consecutius que poden integrar una ronda d’una colla). També es planteja la importància de l’hora d’inici de l’actuació per fer-la més atractiva i segura, ja que les condicions meteorològiques poden ser un factor de risc.

Introducció
La durada de les actuacions és un tema de debat recurrent actualment. La durada –juntament amb un horari que no esquiva les condicions meteorològiques desfavorables com l’elevada temperatura, per exemple, en la passada edició de Sant Joan 2023 a Valls– es podrien considerar els principals factors que fan menys atractiva la diada castellera tant per al públic com per als mateixos castellers, augmentant el risc de situacions indesitjades com lipotímies i, per tant, disminuint els nivells de seguretat en el món casteller que s’han estat intentant millorar en el transcurs de les últimes dècades. Si bé l’hora d’inici vindria marcada pel protocol que imperi en cada plaça (per Sant Joan a Valls vindria determinat per l’hora de l’Ofici), la durada de les actuacions és un tema que requereix una anàlisi amb més profunditat.

Principalment, en el present article intentaré analitzar què és el que consumeix més temps, en concret a la plaça del Blat de Valls, agafant de referència la passada edició de Sant Joan 2023 i dues diades recents de notable durada, com van ser les edicions de Santa Úrsula 2019 i 2022.

Metodologia

L’estudi que he portat a terme s’ha basat en el càlcul del temps que ha transcorregut entre castells. Es va assignar com a temps de castell (en minuts) l’interval que va des del final del castell de la colla anterior (o just després del final de la celebració del castell) fins al final del castell o celebració de la colla en qüestió. Els peus desmuntats van comptabilitzar com a estructura independent per poder comparar el temps consumit en cada acció. Es va tenir en compte també en quin intent de ronda corresponia cada castell (primer intent o segon intent de la ronda).

Segons l’intent de ronda i en funció del castell i colla que el realitzen, es va utilitzar una tècnica estadística anomenada regressió logística, que permet trobar relacions entre les variables analitzades i el temps consumit per castell. Això ens podria il·lustrar de forma estadística si els resultats que visualitzarem tenen solidesa suficient per no haver estat fruit simplement de l’atzar.

Podeu veure de forma gràfica el temps de possessió de cada colla en el Gràfic 1.

GRÀFIC 1. Temps de possessió de cada colla en funció del castell o peu de castell i de la diada. CVXV = Colla Vella dels Xiquets de Valls; CJXV = Colla Joves Xiquets de Valls.

Què fa perdre més temps?
Després d’analitzar les dades de les tres diades que s’han tingut en compte, els peus desmuntats són el principal factor que fan allargar les rondes, sobretot quan es tracta del 5de9 amb folre i del 4de9 amb folre i pilar, superant la barrera dels 20 minuts. Fins aquí és obvi, i difícilment millorable, donat que la decisió de desmuntar el peu va totalment lligada a la seguretat i garanties del castell que s’està lligant. Només la limitació del nombre de peus podria pal·liar aquest factor, com per exemple els dos peus pel Concurs de Tarragona o per Sant Fèlix, tot i que desconec si això té efecte sobre el desenllaç del castell. En les diades analitzades, només la Colla Vella va fer ús d’un tercer peu abans de descarregar el 4de9 sense folre a la diada de Santa Úrsula 2019. (Trobareu el desglossament de cada interval en les Figures 2, 3 i 4).

La troballa més important, però, ha estat la relació significativa entre el temps consumit quan s’ha de recórrer a un segon intent de ronda, especialment després d’haver fet llenya en el primer intent, on se superen els 20 minuts d’espera abans de tornar a veure un altre castell o peu desmuntat. En aquest cas, en les tres diades analitzades, set dels vuit casos de segon intent de ronda ha estat protagonitzat per la Colla Joves (podeu veure els castells en funció de primer o segon intent de ronda en la Figura 5). Tot i que comptem amb pocs casos, el temps consumit entre intent desmuntat i segon intent de ronda és sensiblement inferior a quan hi ha hagut llenya, excepte pel cas del 4de8 vermell del Sant Joan 2023, que va superar els 20 minuts.

En la regressió logística ajustada per castell i colla, els resultats indiquen un increment d’entre 10-13 minuts pels castells provats en el segon intent de ronda respecte quan s’aixequen en el primer intent de ronda. Aquests resultats són totalment lògics, ja que després d’una caiguda se sol necessitar d’un cert temps de recuperació, i tant en intent desmuntat com llenya, és necessari un cert temps per reflexionar i prendre decisions, ja que un dels al·licients del sistema de les tres rondes és que dos intents consecutius tenen com a conseqüència sortir de plaça amb un castell menys.

Tres rondes vs. cinc rondes
Una part important del món casteller, com són els organitzadors de diades com les de Sant Fèlix o el Primer diumenge de Santa Tecla, van establir el format de cinc rondes pròpies del Concurs de Castells tarragoní com a model òptim per a les actuacions castelleres, associant la durada de les actuacions al sistema de rondes emprat. Per altra banda, la diada del Mercadal 2019 a Reus va ser pionera en intentar abordar el tema dels peus desmuntats intercalant colles, com succeeix al Concurs.

No obstant, el sistema de rondes o d’intercalar castells realment disminueix el temps efectiu comparat amb les rondes tradicionals? Jo mateix vaig reflexionar sobre la qüestió en aquest article del 2019. La conclusió que en vaig treure llavors és que en diades de gran envergadura (>3 colles), si bé les cinc rondes permeten una dinàmica més simplificada i, per tant, més senzilla de seguir –alhora que és ideal per a la gestió dels castells que queden en intent llenya–, el fet de poder exhaurir les cinc rondes en cas d’haver completat les dues primeres, comporta un allargament respecte les tres rondes convencionals.

En segon lloc, les cinc rondes tarragonines també perjudicarien les colles que han fet un intent desmuntat i voldrien repetir el castell en l’intent de repetició dins la mateixa ronda (ja que no caldria començar de zero en el muntatge de la pinya i els possibles ajustos, probablement ocupin menys temps que haver d’esperar a la següent ronda per repetir el castell). I en tercer lloc, les cinc rondes podrien provocar l’extinció dels plantejaments de les diades convencionals i l’al·licient esmentat anteriorment d’haver de prendre decisions importants després d’un intent, ja que les cinc rondes permeten fer dos intents de forma consecutiva i sortir igualment amb tres castells de plaça, cosa que per a mi, des del punt de vista d’espectador, desvirtua el concepte diada, tal i com el vaig aprendre fa més de 25 anys. En definitiva, tot és qüestió de balanços entre els pros i contres.

Però… i en el cas de Valls, què?
Les rondes vallenques no contemplen intercalar castells de les colles, com succeeix en les tres rondes convencionals en diades amb més de dues colles. De fet, amb dues colles a plaça. la repetició de forma consecutiva de dos castells per part de la mateixa colla és inevitable sigui el format que sigui. Això provoca que cada colla acabi una ronda complerta abans del torn de la següent colla (com ja se sap, pot arribar a incloure fins a dos intents amb opció de muntar fins a tres peus per cadascun). El resultat: temps d’espera de fins a una hora, com en la diada de Santa Úrsula 2019, on particularment en aquest cas, a nivell de resultat no va afectar que la Colla Vella completés la diada més valuosa de tots els temps (3 castells + pilar).

Amb les dades analitzades en el present article, tot indica que un sistema intercalant permetria disminuir el temps total, d’un mínim de més de 10 minuts per castell a repetir. Sobretot quan es tracta de castells caiguts abans de coronar. Però, principalment, qui en sortiria beneficiada seria la colla que roman esperant el seu torn, on el seu temps d’espera es podria veure disminuït a la meitat. I, evidentment ,el públic, que veuria castells amb menys interval de temps entre ells almenys en les tres primeres rondes. Ara bé, això no significa forçosament encaminar-se al format de les cinc rondes. De fet, personalment crec que això no s’hauria d’importar mai a Valls. Crec que per una dinàmica fluïda que comporti beneficis per totes les parts, caldria un sistema de rondes revisionat que mantingui l’essència de les rondes tradicionals i alhora abordi el tema dels segons intents per ronda.

La proposta
Amb tota la informació aportada anteriorment, el meu humil planteig consistiria en un sistema de rondes (amb un màxim de cinc o sis rondes) amb una sèrie de matisos que la farien totalment diferent del sistema de cinc rondes que coneixem actualment. El màxim objectiu a preservar al meu entendre del sistema de tres rondes tradicional és la gestió estratègica de la diada després de deixar un castell en intent. És per això que:

• Un intent vàlid per ronda, acabi com acabi. Intent desmuntat o llenya exhaureix ronda i passa el torn a l’altra colla (deixaria oberta opció a segon intent per ronda, en cas de no canviar castell i comprometre’s a fer-lo en menys de 10-15 minuts. En aquest cas, no s’obriria R4).
• Dos intents consecutius només dóna dret a una ronda de repetició (R4). Això comporta que, com al sistema de tres rondes, després de deixar un castell sense carregar, el següent intent tingui una càrrega estratègica important, de cara a sortir de l’actuació amb tres castells. Per exemple, un cop descarregades R1 i R2, en cas d’intent a R3, no hi hauria dret a utilitzar R5 sota cap concepte.
• Exemple de rondes amb intents: en cas de fer R1 (intent), R2 (descarregat), R3 (intent), la colla disposaria de R4 (generat per l’intent a R1) i R5 (generat per l’intent R3). En aquest supòsit, en cas de R5 (intent), deixaria oberta opció a R6, si la colla així ho contemplés.
• Ronda de pilars (RP) intercalable després de la consecució de tres castells per la colla, després que les colles hagin completat R3, i en cas de sortir segons, després de R4 de l’altra colla, en cas que en fes ús d’aquesta ronda de repetició. Es podria mantenir l’ordre jeràrquic de començar la RP amb el pilar més alt sempre que les dues colles coincidissin amb el número de rondes emprades.

L’existent, però minsa, casuística de diades de sis intents per colla en l’actual sistema de rondes vallenques em porta a pensar que el model revisionat hauria de permetre qualsevol situació que podem viure avui dia però alhora aportant solucions. Malgrat no canviaria el fet de veure (i esperar) castells consecutius d’una mateixa colla els beneficis es traduirien en:

• Menor temps global de la diada (+10 min estalviats per castell repetit): els segons intents passarien a ser R4, R5 i, anecdòticament, R6, de forma intercalada). Hi hauria un guany de més de 10 minuts per castell.
• Menor temps d’espera per l’altra colla, sigui quina sigui, els ~20 minuts dels segons intents desapareixerien i l’espectador veuria castells d’una forma més continuada i l’espera entre castells no augmentaria la fatiga d’esperar tanta estona, com succeeix actualment quan malauradament el castell no s’ha pogut carregar.
• Es manté l’emoció de la gestió de la diada després de deixar un castell en intent i s’evita caure en el sistema de cinc rondes tarragonines, que permetedeixar les dues primeres rondes en intent i acabar sortint de plaça amb tres castells.

Com hagués estat Sant Joan 2023?
Teòricament, s’haguessin pogut estalviar més de 20 minuts i, en aquest cas, no s’haurien produït castells consecutius d’una mateixa colla:

CJXV: R1: 3ed9f
CVCV: R1: 3de9f
CJXV: R2: pd 4de9f, id4de9f
CVXV: R2: pd 4de9fp, 4de9fp
CJXV: R3: 5de8 (+10min estalvi)
CVXV: R3: 4de9f
CJXV: R4: id4de9f
CVXV: RP: Pde8fm
CJXV: R5: 4de8 (+10min estalvi)

Risc de quedar-se sols?
És inevitable pensar que si la diada s’allarga per una de les dues colles, hi hagi temor a quedar-se sols a la plaça. Que la diada sigui dinàmica pot disminuir el risc a “quedar-se sols”, que per altra banda, ja va succeir aquesta diada de Sant Joan 2023, quan com a espectador vaig poder veure el pilar de 8 amb folre i manilles amb menys aglomeració dels que recordo.

I, independentment, del sistema de rondes, l’hora d’inici d’actuació és ara mateix el factor més important de cara a fer més atractiva la diada i menys perillosa des del punt de vista de la climatologia. Ja que… no ens enganyem: de peus desmuntats n’hi seguiran havent i concloure la diada amb tot descarregat és desitjable però no sempre possible, pel que cal que ens preguntem si moure l’actuació a les 10h o a les 19h no seria millor opció. Pels qui sé que respondreu que els castells són fruit de la tradició i la tradició és fer els castells per St. Joan a la Sortida de l’Ofici, podríem canviar també l’hora de l’Ofici?

Com a conclusió, crec que els responsables i encarregats de decidir el protocol de plaça a Valls haurien de reflexionar sobre el sistema d’actuació i l’hora d’inici de la diada, tal i com s’ha tractat en aquest article. També crec que seria pertinent una anàlisi que comptés amb més diades per tenir el màxim de dades possible i evitar extreure conclusions errònies, malgrat la pròpia experiència em porta a pensar que per molt que augmentem les dades incloses, no trobarem casos on les rondes amb peus desmuntats triguin menys que rondes sense peus desmuntats, i on els segons intents consumeixin menys temps que els primers intents.

Per acabar, animo a qui vulgui contribuir i participar en aquest tipus d’anàlisis a contactar amb mi, estaré atent als vostres comentaris i objeccions perquè entenc que és un tema amb molta controvèrsia i ni jo ni ningú tenim una solució màgica per aquesta qüestió, i finalment voldria agrair a El Vallenc per penjar els vídeos íntegres de les diades gràcies a les quals he pogut parametritzar cada castell i peu desmuntat.

GRÀFIC 2. Interval de temps per cada castell (segon element) amb el context del castell que el precedeix, diada de Sant Joan 2023.

GRÀFIC 3. Interval de temps per cada castell (segon element) amb el context del castell que el precedeix, diada de Santa Úrsula 2022.

GRÀFIC 4. Interval de temps per cada castell (segon element) amb el context del castell que el precedeix, diada de Santa Úrsula 2019.

GRÀFIC 5. Temps consumit per castell i nombre d’intent dins de la ronda (esquerre = castells fets al primer intent de ronda; dreta = castells fets al segon intent de ronda).

Articles relacionats:
Valls comença a qüestionar el sistema de rondes propi, de Francesc Domènech (13 de juliol de 2023)
Tres o cinc rondes?, d’Enric Güell (17 de setembre de 2019)