Els punts al Concurs. És una frase que molts compartim. A les diades castelleres no es compten els punts. Tanmateix, a vegades acabem recorrent a la taula de puntuació per comparar castells o actuacions castelleres i així intentar aclarir quin és més important o més difícil, fins al punt d’arribar a oblidar que la taula de punts és fruit d’una sèrie de consensos, pensat per a sumar tres castells en el marc del Concurs de Castells de Tarragona i que no és, ni molt menys, la versió definitiva ni inamovible, ja que al llarg dels anys ha patit importants modificacions.

Vagi per endavant que opino en qualitat d’espectador, ja que no sóc casteller, pel que sóc incapaç de valorar en profunditat certs aspectes tècnics que no em pertoca. Després de molts anys d’experiència i d’analitzar, un cop més, els registres assolits fins al moment, no sóc ni el primer ni l’únic en considerar que els castells dins dels subgrups de l’actual taula de punts del Concurs (al meu criteri, prioritzats adequadament en la seva majoria) haurien de tenir una puntuació homogènia. Per exemple, Carles Esteve ho comentava en aquest article i aquest altre, i jo mateix vaig analitzar estadísticament en aquest altre la ràtio de l’èxit per cadascun dels castells, sense poder arribar a obtenir cap conclusió clara, en relació a la dificultat dels castells de 10 respecte els desfolrats.

Les dades parlen per sí soles (Taula 1, a sota): hi ha colles que s’han especialitzat en certs castells i tenen registres superiors a la resta de colles, com és el cas del 3de10fm, on els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa tenen una taxa de castell descarregat del 29% (malgrat que els vilafranquins dupliquen el número, arribant als 19 descarregats per 9 dels Minyons); o el cas dels castells desfolrats, on la Colla Vella registra un 44% de 4de9sf descarregats (15 descarregats de 45 intents vàlids), mentre la resta de colles que l’han descarregat algun cop se situen al 25%. Menys evident és la diferència en el 2de8sf, on la Vella també lidera tant en número (12) com en taxa de descarregats (36%) mentre que els segueixen Castellers de Vilafranca (29%) i Colla Joves Xiquets de Valls (21%).

Aquestes colles especialistes provoquen un efecte de millora de les taxes en els resultats globals per castell (Taula 2, a sota), on trobem que els castells de 10 i els sense folre registren des del 52% al 66% dels castells intentats en caiguda (carregat + intent) en el 4de9sf i en el 2de8sf, respectivament.

Quins castells conformen l’actuació? Després d’aquesta reflexió numèrica, crec que és convenient que anem al fons de la qüestió. La importància de les diades castelleres no rau en quin castell és millor que un altre, sinó quins castells són els que conformen l’actuació. Centrant-nos amb els castells de 10/sf, al llarg de la història i fins a data del 31 d’agost de 2023, hi ha hagut un total de 40 combinacions de dos o tres castells del grup 7 sub 1 de la taula de puntuacions del Concurs (Figura 1). Els podeu trobar detallats a la llista al final de la pàgina, font Baròmetre Casteller.

LLISTA DE LES ACTUACIONS AMB COMBINACIONS

Les combinacions. D’aquests 40, no hi ha debat en què descarregar-ne tres (Vella 2016) és la combinació perfecta. Sobre quins tres és millor combinació, al meu parer qualsevol tríada seria prou excepcional com per atorgar accèssits, si no hi haguessin penalitzacions, en cas que fóssim tant afortunats de veure’ls al mateix dia. I a partir d’aquí, amb l’actual puntuació del Concurs ens trobem en situacions on, en funció de quins són els castells de 10/sf combinats, tenir dos 10/sf descarregats i un tercer castell 10/sf carregat pot servir per a tenir més puntuació (Verds 2016) que combinar el castell amb el pilar al mig (Minyons 2016, Verds 2015 i 2017). O bé, al contrari, obté menor puntuació (Vella 2018). De fet, fins i tot, es produeixen empats (Verds 2016, Vella 2017) entre una actuació amb un castell 10/sf descarregat i un de carregat junt amb el 3de9fa, amb una actuació amb tres castells 10/sf on dos d’ells només queden en carregats.

Fa pocs anys vam poder veure com el diferent valor que té cada castell de 10/sf en la taula de punts provocava un terratrèmol al Baròmetre Casteller davant del canvi de puntuació, modificant el rànquing del Top 100 de diades. També ha passat enguany amb els nous canvis de cara a la taula del Concurs 2024. I aquí crec que és on hem d’entendre que el valor dels castells vistos en una diada no poden ser modificats posteriorment. El valor que tenen els castells no són reduïbles a punts. Els castells no són punts. La taula de puntuació és una eina objectiva que hauria de respondre a les nostres necessitats de classificar, i per això, crec que cal posar en valor la importància de combinar castells, amb tants matisos com convinguin. Per això és important que els punts intentin descriure i adaptar-se al màxim a la realitat dels castells.

Qualsevol taula de puntuació ha de guiar-se en què l’objectiu dels castells és descarregar-los, i en què l’ordre establert en l’actual taula de puntuació és mínimament acceptable. Crec que ha arribat el moment que la taula de punts del Concurs valori amb el mateix valor els castells situats dins d’un mateix subgrup.

Una proposta. No obstant això, a continuació presento una proposta que no només resoldria la qüestió dels castells situats dins d’un mateix subgrup atorgant-los la mateixa puntuació, sinó també s’acostaria als valors dels castells com els vivim a la plaça, i al meu parer, li donaria un cert dinamisme que com a espectador, sempre és un al·licient.

Els punts, un cop igualats pels castells que comparteixen subgrup, no requereixen ser valors de tres o quatre xifres per poder establir classificacions. En la taula que trobareu a sota s’aconseguiria:

1. Simplificació. La puntuació queda simplificada, partint de 10 punts per al 2de6 descarregat, passant pels 95 punts pels castells bàsics de 9, 129 per als castells 10/sf i un màxim de 133 per als castells del grup 7 sub 3.
2. Continuïtat entre subgrups. Es manté la relació existent entre castells de diferents subgrups on el castell inferior descarregat (per exemple, 3de8) no pot superar al castell immediatament superior carregat (per exemple, 7de8), de la mateixa forma per als castells que l’inferior descarregat (3de10fm) sí superin a castells superiors només carregats (2de10fmp).
3. Penalització per als carregats. Aquí presento una novetat lligada als valors dels castells vistos des de la plaça. Es plantegen tres puntuacions per castells carregats, on se li restaran 9 punts del seu valor descarregat quan el castell cau quan els dosos encara no han sortit, se li restaran 8 punts si els dosos han pogut sortir però encara contacten amb l’estructura, i se li restaran 7 punts quan el pom de dalt ja és fora del castell quan aquest cau. Tot i que l’objectiu és descarregar el castell sense caure, considero més meritori aquell castell que cau un cop ha pogut aguantar fins a treure la canalla del castell que aquell castell carregat in extremis I aquesta seria una mesura que permetria que la classificació recollís més inputs propis de les diades castelleres.
4. La penalització per castell carregat és igual per qualsevol castell. D’aquesta forma s’evita la diferència existent avui dia, per exemple, entre carregar i descarregar el 5de9f (310), el 3de9fa (240) i el 4de9fa (225). Això sí, en cas d’empatar en punts, l’average se l’emportaria la colla que ha descarregat el castell més valuós (seguint les posicions actuals de la taula de puntuació) o que hagi carregat el castell més valuós, seguint el mateix criteri, en cas de produir-se un empat entre castells del mateix subgrup.
   Exemple 1: Dues colles completen els mateixos castells, però una deixa el 3de10fm en carregat i l’altra el 5de9f en carregat. Quedaria en millor posició la colla que ha descarregat el 3de10fm i ha carregat el 5de9f.
5. Bonus extraordinari. Aquí presento una altra novetat, que respondria al mèrit que, des del punt de vista d’espectador, donem als castells en funció de la freqüència en què els podem veure a plaça. Es diu que el Concurs de Castells és un aparador del món casteller, tot i que la mateixa taula de punts pot empènyer les colles a traçar les seves estratègies per tal d’aconseguir una combinació guanyadora. Els castells són diversitat, són gamma. Amb el darrer 7de9f s’obre el debat de la posició en la taula, com va passar en el seu dia amb el 3de8pb, entre altres.
   La meva proposta va sobre atorgar +1 o +2 punts a aquells castells que es considerin oportuns per tal de marcar una diferència per les colles que el duguin a terme. Aquest bonus extraordinari no hauria de ser capritxós o partidista per a alguns, sinó basat en un coeficient matemàtic, encara per determinar, que hauria de tenir en compte factors importants com el nombre de colles que fan un castell, el nombre d’intents en total fets a plaça (per una i per totes les colles) i el % d’èxit (o de caigudes) que ha protagonitzat aquest castell.
   Evidentment, caldria un treball de camp per estipular a partir d’un punt de tall en què s’hauria d’establir aquest bonus, que respondria a l’estat de salut dels castells. Permetria que castells que es veuen poc puguin tenir algun punt més, que en funció del grup al què pertanyin poden servir per marcar diferències, i en la mesura que les colles es planifiquin posteriorment per dur-los a terme, la revisió anual (que hauria de comprendre un període suficientment ampli d’entre 5-10 anys) permetria actualitzar els barems i determinar quins castells han pogut quedar més desatesos. I així establir de nou aquest bonus, que teòricament, hauria de quedar fixat a la llarga per aquells castells que veritablement el mereixin degut a la seva dificultat diferencial respecte els seus companys de grup.

L’aplicació de la puntuació proposada pràcticament no presenta canvis significatius, més enllà de solucionar el dilema de la combinació escollida dins el grup dels quatre asos. D’aquesta forma, podem observar com a principal conseqüència la pujada en el Top 100 (3 castells) aquelles diades que compten amb tres castells 10/sf (un carregat, dos descarregats) per sobre de les que duen castell amb pilar al mig. Això porta implícit un altre debat, i és si té més valor descarregar els tres castells encara que un dels tres sigui del grup 6, o si ha de tenir més valor fer els tres castells del grup 7, però deixant-ne un en carregat. La nova proposta de punts també penalitza l’actuació amb dos castells carregats, sent millor la combinació de dos asos i castell amb pilar que la de dos castells 10/sf carregats i un de descarregat.

Sóc conscient que aquest és un article llarg i farragós, però crec que és indispensable que la direcció del Concurs faci una reflexió. Espero que això pugui servir com a element de debat per si es vol valorar alguna/es de les propostes plantejades, i us agraeixo el vostre temps i interès en cas que hàgiu pogut arribar fins al final.

Articles relacionats:
Superar el cim dels 8.000 i el marc mental dels punts, de Carles Esteve (5 d’octubre de 2022)
Perdre hores reflexionant per guanyar temps, de Carles Esteve (30 de març de 2021)
Castells de 10 i desfolrats: on som ara?, d’Enric Güell (22 d’agost de 2019)