El món casteller –a pesar dels dos anys d’interrupció per la pandèmia– pot dir ben alt que ha retingut els 10 pisos. En aquests 25 anys, una millor preparació de les colles i el creixement sostingut de la massa social han permès que el colós (3de10 amb folre i manilles) aparegui en portada i que l’estrella de la mort (4de10 amb folre i manilles) hagi tingut més recorregut, malgrat les dificultats de lligar-lo en les temporades 2018, 2019, 2022 i 2023.

Marc Fernández (Castellers de Vilafranca), Lucía Avilés (Minyons de Terrassa), Yolanda Martínez (Colla Vella dels Xiquets de Valls ) i Evan Dedes (Colla Jove Xiquets de Tarragona) són els qui com a enxanetes, a partir de l’esforç de la resta de posicions, han ajudat a conquerir els castells de 10. La Revista Castells els ha reunit al carrer Major de l’Arboç, un dels escenaris destacats de la Zona Tradicional i en què les quatre colles han pogut, amb més o menys ambició, actuar-hi.

La trobada permet observar que els exenxanetes dels Verds, Minyons i la Vella es troben inactius o en una segona línia de l’activitat castellera, mentre que el de la Jove continua el camí i, fins i tot, té responsabilitats en l’equip de canalla. Pel que fa els rols professionals, la coincidència fa que l’exenxaneta rosada i malva treballin actualment en una clínica dental. Per la seva banda, el de la Vilafranca i el de Tarragona tenen vinculació amb la dansa i la interpretació respectivament.

Marc Fernández (Castellers de Vilafranca). El 1998 serà recordat com l’any del frec a frec entre els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca per aconseguir la primera aleta del 3de10 amb folre i manilles. A la capital de l’Alt Penedès, els intents fallits de les diades de Sant Fèlix i Tots Sants feien que l’aleshores cap de colla dels Verds, Francesc Moreno Melilla, esperonés la massa social a buscar la fita organitzant una actuació en solitari, a la plaça del Vila, el 15 de novembre.

Un dels herois de la gesta és Marc Fernández, l’enxaneta, el qual en aquell moment tenia 9 anys. Tot i no tenir massa records dels dies previs, el casteller vilafranquí assegura que té guardat en la memòria el crit que va fer la plaça en el moment de l’aleta.

En Marc, que va deixar la pràctica castellera fa quinze anys i, per tant, no formava part de l’alineació del primer 3de10 descarregat de Sant Fèlix 2013, sí que ha carregat els aconseguits entre 1999 i 2008 en les posicions d’enxaneta, dosos, setens i sisens.

Allunyat en l’actualitat de les places i molt concentrat en el camp de la dansa, la seva veritable professió, Fernández explica que sempre que pot mira d’estar al dia de l’actualitat castellera, especialment dels Castellers de Vilafranca.

Lucia Avilés (Minyons de Terrassa). Els Minyons de Terrassa són els primers que poden dir que s’han enfrontat al 3de10 amb folre i manilles. En aquell meravellós 1998, marcat, també, pel primer 4de9 sense folre del segle, la Lucia Avilés va ser una peça clau de l’èxit. A l’intent de festa major de principis de juliol, havia anat d’aixecadora i al nou assalt, previst per a la diada del quart diumenge de novembre, no n’havia de formar part.

La decisió de quedar exempta de l’alineació, en un principi, se la va prendre malament. L’equip tècnic liderat per Marc Roure havia confiat en la Nandi, enxaneta que no tenia tanta experiència acumulada; i que per calmar els nervis va passar la nit abans de la celebració de la Diada a casa d’Avilés.

Arribat el dia, els Minyons van desmuntar un primer intent amb l’infortuni despenjament de l’enxaneta, qui va relliscar pel fred. A causa d’aquesta situació i veient que tot el tronc estava bé, Roure va donar a la Lucia l’oportunitat de pujar. Ella no s’ho va pensar ni un segon i va encarar el castell amb el màxim convenciment per descarregar-lo.

Després del primer 3de10, Avilés va continuar a la colla fins als 15 anys. Durant aquest període encara va poder va carregar-ne dos més: un a dosos i un altre a setens. Després d’un temps residint a Còrdova, va tornar a la colla per fer-se càrrec del bar de la Casa Jacint Bosch, però no s’ha tornat a posar més la camisa. A hores d’ara, es manté desconnectada dels castells i veu difícil reenganxar-s’hi a curt termini, entre d’altres, pel fet d’haver-se de cuidar del seu fill.

Yolanda Martínez (Colla Vella dels Xiquets de Valls). El salt de la Colla Vella als castells de 10 es va produir al Concurs de Castells de Tarragona de l’any 2000. La carregada d’aquesta estructura donava el títol als del Portal Nou després de mantenir un pols amb els Castellers de Vilafranca. Yolanda Martínez, l’enxaneta titular, té en la memòria la intensitat els assaigs previs abans de l’anada cap a l’antiga Plaça de Braus.

El 3de10 va anar al límit. En el moment de l’aleta, les manilles s’enfonsaven. No obstant això, només baixar de l’autobús sempre va tenir la sensació que aconseguirien un repte que ha marcat un abans i un després en la història de la formació.

La Yolanda ha mantingut un compromís ferm amb a la colla fins al 2018, any que per una sèrie de motius va haver d’aparcar els castells a segona línia. La mateixa exenxaneta assegura que el 2016 va sentir una enorme satisfacció –des de peu de pinya– quan la colla va aconseguir descarregar el castell a l’actuació de la Firagost.

Pel que fa al valor dels castells de 10 envers els desfolrats, la Yoli defensa que els primers són més difícils de preparar perquè cal comptar amb un gruix important d’efectius per tenir un folre i unes manilles sòlides.

Evan Dedes (Colla Jove Xiquets de Tarragona). L’últim protagonista de la trobada no havia nascut quan els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa i la Colla Vella dels Xiquets de Valls van fer el pas a la categoria de 10. Actualment, l’Evan Dedes recorda amb molta nostàlgia quan el 5 d’octubre de 2014 va coronar d’enxaneta el primer 3de10 de la història de la Jove de Tarragona al Concurs de Castells.

L’Evan destaca l’assoliment del castell de 10 com la recompensa a una gran temporada i per treure’s el mal regust de la caiguda anterior amb el 3de9 amb folre i l’agulla. Tant ell com l’Oleguer de los Ríos, aixecador i el que considera un dels seus millors amics, no havien d’anar a l’alineació, però la indecisió dels titulars va fer que la tècnica del moment apostés per completar el trencaclosques.

De família castellera –els seus pares també formen part de la formació– reconeix que fer un castell de 10 ha representat una fita increïble més que un castell sense folre (ha format part de l’alineació del 4de9 sense folre) pel fet que hi ha més tecnificació a cadascun dels pisos.

Dedes es mostra confiat que les novetats al tronc incorporades l’any passat donaran fruit per fer encara més sòlids els castells bàsics de 9 i tornar a tenir garanties per arribar als 10 pisos en un o dos anys.

Articles relacionats:
25 anys del 3de10fm: un petit pas per a la Humanitat, un gran salt per al món casteller, de Santi Terraza (15 de novembre de 2023)
L’assalt dels impossibles: de gamma extra a ‘prèmium’, de Joan Ibarra (18 d’octubre de 2023)
El 3de10fm: de posar-hi gent als detalls precisos, de Toni Bach (5 de setembre de 2023)
Què pesa un castell de 10?, de Manel Carbonell (13 de setembre de 2019)