L’Abecedari 2024 planteja alguns dels reptes, tècnics i socials, als quals s’enfronta el món casteller en el seu conjunt aquesta temporada. N’hem triat 11, que il·lustren castells, escenaris i tendències a tenir present aquest 2024.
El 2023 va escenificar la plena recuperació del conjunt del món casteller després del sotrac patit per la pandèmia. La majoria de colles van registrar dades similars o millors a les del 2019, però, en canvi, poques van ser les que van signar temporades superiors a les dels anys 2014, 15 o 16, quan el món casteller en el seu conjunt va assolir les majors quotes d’èxit. Una part fonamental en aquesta projecció d’ara fa deu anys va ser l’important salt que van experimentar les colles en la suma de més camises. Gairebé totes les colles van créixer en volum; i això, afegit a la major inversió en hores d’assaig, es va traduir en millors resultats.
La quantitat de camises d’aquells anys no s’ha mantingut, si més no en regularitat (les colles sí que continuen mostrant potencial en diades concretes). Però tenim la paradoxa que el nivell està superant la temporada anterior a la pandèmia: el 2023 es van fer més 4de9f que el 2018 i el 2019 i també més 3de9f que el 2019. Els registres respecte les temporades 2014, 15, 16 i 17, però, encara són a una certa distància.
La causa principal que no es puguin recuperar les dades de set o vuit anys enrere –especialment en els castells que requereixen més volum de gent– és el descens de camises respecte aquell període, considerat el millor de la història dels castells. El nivell s’ha mantingut –ja que les colles continuen explotant al màxim la intensificació dels assaigs–, però la regularitat ha baixat. El resultat d’aquesta equació és que es continuen fent castells de màxima dificultat, però hi ha menys colles de 9, i en places on abans les colles punteres portaven castells de primer nivell, ara han de reduir aspiracions per la limitació de recursos.
El 2023 va deixar imatges que no són, en absolut noves, però que continuen generant debat: pinyes –especialment de colles grans i en castells amb folre o amb manilles– amb castellers trepitjant camises que no són pròpies. El mal no és nou i és comú a pràcticament totes les colles, si bé n’hi ha que són més tolerants a l’hora de marcar-se els propis límits de quins castells poden portar a plaça sense tenir la quantitat necessària de camises pròpies.
Res no fa preveure que la situació hagi de millorar en les properes temporades. Els anys de l’abundància no hi tornaran, si més no a curt termini, i, el món casteller faria bé d’obrir un debat –serè i allunyat de la ceguera que sovint imposa la legítima militància i l’obsessió pel que fan els altres– per a consensuar uns codis generals i amplis sobre quins són els límits a l’hora de portar a plaça determinats castells quan no es disposen de les camises necessàries.
Arguments a favor i en contra d’explorar limitacions són fàcils de trobar. En el primer cas, una qüestió de lògica de seguretat i respecte cap a altres colles (n’hi ha que pateixen un nombre sensible de baixes per caigudes que no són seves). I en el segon, la legítima aspiració de treure el màxim rendiment als recursos tècnics guanyats aquests darrers anys a base d’assaig, amb el suport puntual extern per tancar els peus.
Articles relacionats:
Abecedari 2024: C de Camises
Abecedari 2024: E d’Emergents
Abecedari 2024: G de G-5
Abecedari 2024: M de Museu Casteller de Catalunya
Abecedari 2024: N de Nou de nou amb folre
Abecedari 2024: P de Pantalles
