La temporada del 2023 va ser la primera des del 2005 en què Televisió de Catalunya no va dedicar un espai fixe i permanent en la seva graella als castells. La desaparició del programa setmanal –inicialment, els Quarts de 9, posteriorment reconvertit en Obrint plaça– va deixar un buit en la programació de la cadena i, sobretot, va evidenciar la manca d’una línia estable en el tractament dels castells, amb continus canvis i reorientacions. Amb tot, convé subratllar que el 2023 va ser un dels que TVC va aportar major difusió i projecció dels castells, ja que va emetre deu diades en fals directe (amb durades d’entre 35 i 50 minuts) en horari de bona audiència i per TV3 (tant el Quarts de 9, com l’Obrint plaça eren pel 33).

També l’any passat es va produir un altre fet singular en la programació castellera per televisió: la desaparició del Dosos amunt, produït per TAC 12, alguns anys conjuntament amb Penedès TV i Canal Blau. Però, en canvi, la graella va guanyar varietat, ja que cadascuna de les tres cadenes va crear –o aportar continuïtat en el cas de la televisió del Camp de Tarragona– a programes castellers propis. És a dir, on abans hi havia un programa setmana, ara n’hi ha tres. I això, en els temps actuals –en què el consum televisiu es produeix en múltiples pantalles, i en què l’aparell de TV resulta cada cop més residual– acaba suposant una ampliació de l’oferta. És a dir, els malalts de castells han tingut l’oportunitat de veure més minuts de producció televisiva –encara que en la major part, fossin tertúlies o entrevistes– que altres anys. La Xarxa, que fa deu anys que és el principal productor en matèria de castells, ha adaptat els seus canals a aquestes noves tendències i també s’ha dedicat a elaborar peces pensades per funcionar a través de les xarxes socials i arribar directament a nous públics.

El 2024 serà l’any d’un nou contracte televisiu en la cessió dels drets d’imatge dels castells. I el que posarà de manifest és el fracàs de l’operació que el 2019 va dur a terme la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) per intentar treure del sistema al principal productor en matèria castellera: La Xarxa. La jugada va estar motivada per desavinences personals, però també per intromissió política i va suposar un fracàs rotund, ja que l’operadora triada per la CCCC (la cooperativa Som) mai va estar en condicions d’aportar els recursos ni el talent de la cadena de televisions locals, regada amb bones dosis de diner públic per part de la Diputació de Barcelona (una part del qual, per cert, va als Castellers de Vilafranca i la Colla Vella en concepte de patrocini, tot i que a la pràctica és una subvenció encoberta). Tampoc, per cert, La Xarxa va gestionar aquella crisi de finals de la dècada anterior de la millor manera possible, ja que es va traduir en una divisió innecessària entre les televisions locals, que va arribar a situacions extremes.

Si alguna cosa va demostrar la guerra dels drets d’imatge, viscuda entre 2017 i 2019, és que cap operador privat aportarà el finançament que hi dedica un de públic per a les retransmissions castelleres o la producció de continguts, com és el cas de La Xarxa. Resulta ben absurd –com va passar fa cinc anys– intentar apartar a qui més et dóna…

Articles relacionats:
Abecedari 2024: C de Camises
Abecedari 2024: E d’Emergents
Abecedari 2024: G de G-5
Abecedari 2024: M de Museu Casteller de Catalunya
Abecedari 2024: N de Nou de nou amb folre
Abecedari 2024: P de Pantalles