Ja fa anys que el fenomen universitari no sorprèn ningú en el món casteller, atesa la seva consolidació i el seu bon estat de salut. Des que el 2009, els Arreplegats de la Zona Universitària fessin per primer cop la gesta de plantar un 4de8, els qualificatius d’admiració han estat recurrents i constants, però també normalitzats, com si es tractessin de fites assolides per colles convencionals. El cert, però, és que la temporada universitària 2023/24 està registrant un nivell d’atenció suplementari, tant per l’objectiu marcat pels Arreplegats d’assaltar el seu primer castell de 9, com els progressos d’altres colles (Ganàpies, Pataquers, Marracos) o la significativa diada del passat 16 de novembre de totes les colles a Valls, amb motiu de l’aniversari de la proclamació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Que els castells universitaris han suposat una aportació clarament positiva al món casteller és indubtable. Ho és des d’un punt de vista tècnic: d’una banda, perquè els assaigs que fan els seus components durant el curs universitari els permet guanyar prestacions tècniques i físiques de les quals també se’n beneficien les seves colles convencionals. I per una altra, perquè la seva disposició a trencar esquemes i superar marcs mentals els ha permès aplicar innovacions, que després han estat incorporades per la resta de colles. El cas de les barres per assajar amb menys gent de l’habitual n’és un bon exemple.
Però també des del punt de vista social, els castells universitaris han contribuït a afavorir el progrés del món casteller: en primer lloc, perquè les colles universitàries han estat un motor en l’expansió de la taca castellera arreu del país; i en segon, perquè també han estat un element determinant en la modernització de colles històriques que havien estat tradicionalment més resistents al canvi i l’evolució.
Per contra, el món casteller universitari també ha tingut una influència rellevant en altres factors, que probablement no siguin tan positius en l’actual petjada castellera: per exemple, la facilitat per canviar de camisa. Des del moment que un casteller té dues camises (la de la colla convencional i la universitària), es redueix el valor patrimonial que li atorga a la de sempre (tot i que aquest de sempre caldria relativitzar-ho, ja que, per una banda, es tracta de gent jove, en alguns casos, amb poca trajectòria anterior i, per una altra, perquè també es produeix el fenomen invers: que són les universitàries les que nodreixen les convencionals). Però, a més, la lògica (per descomptat, positiva) relació que s’estableix entre els components de les universitàries (tant d’una mateixa colla com amb les altres), en ocasions, afavoreix l’estímul o la inquietud per conèixer altres realitats diferents o, fins i tot, provar-hi, ja sigui per fer castells superiors o per tenir noves oportunitats. Òbviament, cadascú és ben lliure de fer el que li vingui de gust i anar a fer castells allà on li plagui, però aquest factor contribueix a dessacralitzar un dels elements més místics i genuïns de la castellística: la pertinença a la colla de la teva nissaga, el teu poble o el teu barri.
Articles relacionats:
Abecedari 2024: C de Camises
Abecedari 2024: E d’Emergents
Abecedari 2024: G de G-5
Abecedari 2024: M de Museu Casteller de Catalunya
Abecedari 2024: N de Nou de nou amb folre
Abecedari 2024: P de Pantalles
Abecedari 2024: P de Puntuació
Abecedari 2024: R de Resistència
Abecedari 2024: T de Tres de Vuit
