Només el 33,5% dels membres de les colles castelleres universitàries havien format part abans d’una colla convencional. Això significa que per als dos terços restants, la colla universitària ha suposat la seva entrada al món casteller. Aquesta és una de les dades rellevants que conté l’estudi Colles universitàries: aproximació a un fenomen determinant en el món casteller contemporani, elaborat pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i que ha estat dirigit per Marta Farrés i Guillermo Soler.

L’estudi detalla que el 42% dels membres de colles universitàries no tenien cap relació amb els castells abans d’ingressar en aquestes agruipacions. Un 18,9 no feien castells, però sí que hi mostraven interès o tenien una relació indirecta.

El treball apunta que entre els qui no havien fet castells abans, un 37,6% ja han entrat en una colla convencional, a partir de la seva experiència en la univeristària i el 45,3% es planteja fer-ho. El 17% restant no té previst fer el pas al fet casteller convencional.

La recerca del CEPAC aporta dades i dimensió al creixement del fenomen casteller universitari, que quan va néixer, ara fa més de 25 anys, podia semblar una qüestió anecdòtic. Fins ara, ningú no s’havia proposat analitzar aquest món en profunditat. El treball de camp s’ha fet a partir del curs 2023-2024 i ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.

Els autors de l’estudi destaquen que les colles universitàries són una realitat que funciona, fins a cert punt, de forma paral·lela al món casteller convencional: amb el seu propi circuit de d’actuacions i les seves pròpies dinàmiques, com l’establiment del calendari en les reunions dels “manaires”. En canvi, les qüestions econòmiques, la dedicació o el volum de massa social que poden mobilitzar tenen similituds amb el món casteller convencional.

La feminització està més arrelada al fenomen universitari: el 55% dels seus membres són dones, contra un 42% a les colles convencionals. Igualment, és més habitual que a les convencionals les dones ocupin càrrecs de direcció, especialment la presidència.

El treball inclou una enquesta realitzada als components de les colles i que va obtenir 660 respostes. Les dades obtingudes permeten fer una radiografia col·lectiva: el 87% són estudiants de grau, el 5,9% de formació professional, el 5,8% de postgrau universitari i l’1,4% provenen del professorat i el PAS. El 90,2% de les persones a qui s’ha preguntat són catalans. Finalment, els motius que han portat a aquestes persones a ingressar en una colla universitària són per raons relacionades amb la dimensió social dels castells, com per exemple, guanyar espais de relació o conèixer gent nova.

Llegiu també:
Cinc dijous d’emoció universitària (5 de novembre de 2024)
El Pom de Baix: Les colles universitàries (29 d’octubre de 2024)
Els mètodes i sistemes guanyats: l’aportació de les colles universitàries, de Jaume Galofré (26 d’abril de 2023)