Els registres de les colles punteres en la temporada 2024 han confirmat la tendència dels últims anys: els Castellers de Vilafranca són els grans dominadors dels castells de 10, però continuen sense pescar en els desfolrats, mentre que les dues colles de Valls es fan fortes en els nets, però no han pogut descarregar els de 10. L’etern debat entre desfolrats i castells de 10 no s’atura i, com és habitual en aquest cas, les valoracions sobre quins són més difícils o acumulen més mèrit en la seva consecució acostumen a estar condicionats pel color de la camisa de qui els emet: a Vilafranca, es posa més en valor els castells de 10 i a Valls, en els desfolrats. I el millor de tot, és que tots tenen la seva part de raó, que és molta.

Les dades de les tres colles punteres. L’any 2023, els Castellers de Vilafranca van fer l’aleta tres vegades al 3de10fm (dues de les quals descarregats) i enguany, han fet sis castells de 10 (quatre descarregats). En cap d’aquests dos anys no han plantat ni la torre de 8 sense folre ni el 4de9sf (dos intents desmuntats d’aquest darrer, un cada any).

La Colla Vella ha completat aquest 2024 el 4de9sf dues vegades i altres dues l’ha carregat, així com una vegada el 2de8sf. Són uns registres similars als de l’any passat: dos 4de9sf descarregats i tres 2de8sf carregats. L’objectiu del castell de 10 ha quedat a mitges: enguany l’ha coronat en dues ocasions, mentre que l’any passat va quedar pendent.

La Colla Joves ha descarregat aquesta temporada tres 2de8sf (i dos carregats) i ha deixat el 4de9sf en desmuntat; l’any passat va completar dos 4de9sf i va coronar dos 2de8sf. La postal preferida d’enguany ha estat el primer 3de10fm, però que ha quedat carregat (l’any passat el van deixar en intent).

Els números de les dues últimes temporades encaixen amb els registres històrics de les tres colles. Els Verds encapçalen els castells de 10 acumulats a les seves esquenes amb diferència destacada: 25 descarregats i 23 coronats. Els segueixen els Minyons de Terrassa (11 descarregats i 9 carregats) i després, la Colla Vella (5 i 12). Per la seva part, els rosats són els qui acumulem més èxits en els tres desfolrats, amb 30 descarregats i 21 coronats, seguits de la Colla Joves (20 i 26) i dels Castellers de Vilafranca (15 i 22).

Preferències i prioritats. Les explicacions que acompanyen aquestes dades són diverses i sovint superen la simplicitat que apunta que la plaça vilafranquina prefereix els de 10 i la vallenca, els desfolrats. La prova és que un dels principals objectius en el tram final del cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Àngel Grau, era el 4de9 sense folre –que va ser intent desmuntat per Tots Sants– i la màxima aspiració de Manel Urbano a la Colla Vella era descarregar el 4de10fm i de Francesc Ramon, a la Joves, el 3de10fm. Uns són més forts en els de 10, però voldrien dominar també els desfolrats; i els altres volen mantenir el seu lideratge en els nets, però també voldrien completar els de 10.

L’altra veritat a mitges és que a Vilafranca tenen més capacitat de convocatòria per assajar els castells de 10 que a Valls. És cert que la quantitat de camises al Figarot és de mitjana superior que al Portal Nou i més encara, que al carrer d’en Gassó (a Valls són dues colles de primer ordre competint per atraure gent nova a les seves colles). Però també ho és que els Verds van estar dominant sense rival els castells de 10 en els anys previs a la pandèmia, quan el volum de camises també els havia baixat de manera significativa. A Valls, els dos últims anys han registrat un augment de presència als assaigs en relació a finals de la dècada anterior, que els ha permès fer proves de 10 que abans no sempre eren al seu abast.

Entre les múltiples causes que poden ajudar explicar perquè els vilafranquins són més forts en els de 10 i els vallencs en els desfolrats és la pròpia prioritat d’assaig que marquen les colles. Arribar a tot amb la màxima intensitat no resulta viable, ja que les hores d’assaig, tot i haver-se augmentat respecte deu anys enrere, són limitades i les capacitats físiques dels castellers –especialment els de tronc– per dur a terme un nombre determinat de proves, també.

Les limitacions d’assaig. No es pot assajar tot al màxim, perquè implicaria gairebé doblar el nombre d’hores. Les colles punteres han de treballar els castells prèmium, però també la gamma extra que es troba per sota; i en aquest sentit, la priorització estableix que per als Verds, els castells de 10 són la seva principal bandera i el 4de9sf i el 2de8sf ho són per a la Vella i la Joves.

Els vilafranquins estan en condicions d’abordar els desfolrats (l’any passat van descarregar el 4de9sf sencer a assaig i enguany hi han posat aixecador tres vegades) i els vallencs també ho estan per descarregar els de 10, com han posat de manifest les proves fetes a assaig. Però per a uns i altres, les dinàmiques d’assaig, de priorització d’objectius i d’identificació amb castells que constitueixen els seus respectius ADN acaben generant condicionants que es recullen en els resultats. Si les tres colles assagessin el doble, de ben segur que estarien en condicions de cobrir les respectives mancances en els prèmium. Però l’opció d’assajar quatre o cinc dies a la setmana no hi és damunt la taula. Els cossos no ho aguantarien i l’entorn dels propis castellers acabaria fent-se miques en bona part dels casos.

També existiria l’opció que les tres colles dissenyessin calendaris amb preferències invertides. No està escrit enlloc que els Verds hagin d’arribar cada any als prèmium amb els castells de 10 i les de Valls amb els desfolrats. Però canviar les prioritats suposaria assumir uns riscos elevats per part dels equips tècnics, que podrien posar en joc tota la temporada. En un any senar, sense Concurs, resultaria més accessible, però el sotrac –no únicament en les dinàmiques d’assaig, sinó en els processos d’identificació de les respectives colles amb els seus castells bandera– podria arribar a generar una sensació de debilitat en el moment que altres colles arribessin abans als seus castells preferits.

A hores d’ara es fa difícil imaginar-se, si no hi ha cap contratemps significatiu, que una colla de Valls faci més castells de 10 que els Verds o que aquests superin les vallenques en desfolrats.

Quin és més difícil, per a qui?, de Jordi Andreu (31 d’octubre de 2023)
Castells de 10 vs. desfolrats: el debat que no cessa, de Santi Terraza (25 d’octubre de 2023)
L’assalt dels impossibles: de gamma extra a ‘prèmium’, de Joan Ibarra (18 d’octubre de 2023)