
Segon capítol de la sèrie de tres articles sobre les taules de puntuacions del Concurs.
Llegiu la primera part
Llegiu la tercera part
Concursos a partir del 2006 fins el 2024. Com hem dit en l’anterior article, a partir del 2006, es van replantejar totalment els principis de la taula, tot seguint moltes de les idees de la Taula de Puntuacions Castellera on els descarregats valien un 20% més que els carregats (TPC Desc.20). Una d’elles era relaxar la condició 2, de que tots els castells carregats valguessin més que el seu predecessor descarregat. Una altra era allargar la ratio global (RG) de 14,3 (taula 2004) a 30,7 (taula 2006). Aquesta taula de puntuacions es van fer servir durant tres edicions seguides (2006, 2008 i 2010).
Tot i això, la principal idea que en van treure de la TPC Desc.20 i la que principalment va permetre relaxar la condició 2, era subdividir la llista de castells en grups de dificultat semblant i també, alguns del Grups es tornen a subdividir en subgrups. Abans de continuar, he de dir que si bé a les taules dels 4 concursos del 2006 al 2012 no hi havia ni grups ni subgrups així indicats (l’explicitació publica d’aquests no aparegué fins a la taula del 2014 en endavant), sí que hi eren de forma implícita encara que no es digués. Només cal analitzar les puntuacions per a adonar-se’n.
Abans de continuar em veig amb l’obligació d’aclarir que és exactament un grup i un subgrup. Definir bé aquests conceptes serà essencial per a entendre’n la resta. Per a fer-ho enunciarem quatre definicions:
- 1. Definició de grup: Tots els castells, fins i tot descarregats d’un grup, han de ser de puntuació menor a tots els castells, fins i tot carregats, del grup immediatament superior.

Dit d’una altra manera, d’un grup al següent es considera que hi ha un salt de dificultat tan notori que s’implementa en forma d’un gap (o salt) de puntuacions. Mai cap construcció del grup inferior pot superar a cap del següent grup, malgrat el resultat d’aquestes sigui carregada o descarregada.
- 2. Alguns grups són simples, és a dir no estan composats per diversos subgrups (es pot dir que tot el grup és el seu únic subgrup). En aquests casos s’hi afegeix una altra condició: si un grup és simple, llavors tots els castells descarregats del mateix grup, tenen puntuació superior a tots els carregats del mateix grup. Això significa que hi ha un segon ‘gap’ entre els carregats i descarregats dins del propi grup.
Pel que fa als grups compostos (com els grups 2, 3 i 6 de les edicions del 2006 al 2010), en els que sí que hi apareixen diferents subgrups de puntuació creixent (anomenats a partir del 2014 com a sub 1, sub 2, etc). S’han de fer dues definicions més per a entendre clarament que és un subgrup.
- 3. La definició de subgrup és com la definició 2 de grup simple: Tots els castells descarregats del mateix subgrup, tenen puntuació superior a tots els carregats del mateix subgrup.
I finalment, per a comprendre la relació entre successius subgrups d’un grup compost s’ha d’observar la quarta definició:
- 4. Definició de salt de subgrup: en passar d’un subgrup, al següent subgrup dins d’un mateix grup, es compleix que almenys el primer castell carregat del següent subgrup, ha de valer més que el primer descarregat del subgrup anterior.
Al final de l’article s’hi mostra la taula comparativa, de les puntuacions, des la de la proposta Desc.20 fins el darrer concurs, passant per tots, del 2006 en endavant. Els grups estan pintats amb un mateix color bàsic de fons. Els subgrups estan pintats amb diferents nivells de saturació del mateix color del grup, tal i com es descriu a la llegenda del peu de la taula. D’aquesta manera i amb una sola taula es pot comprendre amb facilitat i a cop d’ull, com han evolucionat les puntuacions, grups i subgrups durant tots aquests anys.
Tant sols mirant aquesta taula el lector ja podrà comprovar per si mateix que les definicions aquestes, de grup i de subgrups es compleixen.
Mirant la Mega-Taula també es pot apreciar que a mesura que les edicions avancen van apareixent nous castells que les colles demanen (com els 5 amb el pilar, els 7, els 7 amb el pilar, el 2de10fmp, el 2de9sm, etc). A vegades alguns fins i tot desapareixen definitivament (com el pde7sf i el 5de9sf a partir del 2012). També n’hi ha que primer apareixen, després desapareixen per tornar a aparèixer com ha passat amb el 9de9f i el 2de10fmp.
Per altra banda hi ha molts canvis d’ordre de castells bàsicament a la de la part més alta de la taula i sobretot en el grup 7 de color gris.
Una altre fenomen molt aparent i visual a la Mega-Taula, gràcies als codis de colors dels grups i subgrups, és veure com aquests grups evolucionen, es mouen, s’agrupen i a vegades es desagrupen.
També fem notar que amb 6 taules diferents n’hi ha hagut prou per a descriure tots aquests 10 concursos diferents, ja que hi ha hagut edicions seguides en que es compartia la taula, com les tres primeres (2006, 2008 i 2010) i les tres penúltimes (2018, 2020[1] i 2022).

2006, 2008 i 2010. Les tres primeres edicions (2006[2], 2008 i 2010), segueixen l’estructura de grups i subgrups de la llavors recent publicada Desc.20, excepte que el grup 7 (en gris) grup de castells anomenats premium, es parteix en dos grups 7 (gris) i 7+ (ocre). El primer inclou el 4de9sf, el 2de8sf i el 3de10fm. Al segon grup hi ha la resta de premium més alts, els quals llavors encara eren inèdits, excepte un castell nou, el 2de9sm ja carregat llavors (al 2005 pels Castellers de Vilafranca). Tant a Desc.20 com a les tres primeres edicions esmentades, la RG val 39,5 a Desc.20 i 30,7 a les tres primeres edicions.
2012. La del 2012 és especialment singular, ja que fa un reescalat a l’alça dels punts de tots els castells i a més n’estira les diferències relatives; arribant així als 12.364 punts del 3de9sf descarregat, que implica una RG de quasi 99. També és singular pel que fa al nombre de grups, n’hi ha 11 entre el 4de7 i el 3de9sf. A les anteriors edicions eren 9. S’ha de dir però que això és bàsicament pel fet que hi ha dos grups nous d’un sol castell que com es pot veure són el grup del 5de9 fa i el del 2de9sm. A la taula apareixen en fons blanc i no els assigno nom de grup, no val la pena ja que a partir de l’edició posterior desapareixeran aquests grups. En aquesta edició també desapareixen tots els castells, fins llavors inèdits, del grup 8 (color salmó).
2014. L’edició del 2014, canvia novament algunes coses. En primer lloc es desdiu de la gran diferència de punts de l’edició anterior. Ara la RG baixa dramàticament a 14,75. Un nombre clarament inferior a la de totes les edicions anteriors. La taula publicada del 2014, ja especifica l’existència i els noms dels grups i subgrups. A les anteriors també hi eren però no es deia.
Una altra novetat és que, com tots sabem, a partir d’aquest any es posa en pràctica el nou format d’un concurs ampliat a 3 jornades segons el nivell de les colles participants[3]. Per això s’hi afegeix a la part més baixa, el nou grup zero, format només pel pde5 i pel 2de6, dos castells inferiors que el 4de7. Amb això s’aconsegueix unificar les puntuacions de les tres jornades.
Una altra cosa que es fa a la taula del 2014 és fusionar els grups 6- (indi) i el 6(violat) en un de sol que serà el 6 (violat). Són els castells de “gamma extra” que a partir d’ara en endavant aniran ja sempre en un sol grup, acostant així les puntuacions de castells tan diversos com els que van des del 9de8 fins al 3 i 5de9 amb folre i el pilar[4].
2016. Molt poques novetats te la del 2016 respecte la del 2014. Simplement alguns castells canvien lleugerament de puntuació. Al GRUP 1 apareix un tercer castell, el 9de6, just a sota del 4de7. Apareixen 2 nous castells de base 7 amb el pilar: el 7de7 a i el 7de8 a als grups 2 i 4 respectivament. Desapareixen també dos castells, el 5de9 sense folre del grup 6, i el 9de9f del grup 7. Com que a grans trets les puntuacions no han canviat. La RG continua sent la mateixa: 14,75.

2018, (2020) i 2022. Les tres edicions van tenir exactament la mateixa taula de puntuacions (tot i que la del 2020 no es va celebrar). Les puntuacions experimenten un augment generalitzat però sense fer variar gaire les diferències relatives entre elles. La RG continua sent baixa, de 15,0.
La diferència més notable és una reordenació dels castells més alts, els del GRUP 7. La novetat més notable és que es canvien els ordres de quatre dels cinc castells del primer subgrup del Grup 7: el 4de9sf i el 2de8sf, els dos nets clàssics, passen a valer més que els castells de 10: 3de10fm i 4de10fm. Tot això propiciat pel context de l’estèril i recurrent debat casteller sobre sí són més fàcils els castells nets en comparació amb els de 10. En el mateix subgrup reapareix novament el 9de9f (després de desaparèixer al 2016), però ho fa també canviat de posició. Si des del 2012, any de la seva primera incorporació havia estat sempre just per sota del 4de10fm, a partir d’ara en endavant estarà per sobre de tots els altres 4 que he citat. En el mateix subgrup i la part més alta s’hi posa un sisè castell, el 2de9sm, que baixa des del subgrup següent (el sub 2). En aquest mateix sub 2, s’hi incorpora un castell inèdit nou, el 2de10fmp, a la part baixa. També se n’hi reincorpora un altre (que desaparegué el 2010), el 4de10sm, aquest a la part més alta, ja per sobre del 3de9sf.
2024. És el darrer dels concursos ja celebrats a dia d’avui. La majoria de puntuacions no es modifiquen respecte les 3 edicions anteriors. Les úniques que es modifiquen són novament les del Grup 7, el més alt. Novament es manté gairebé la RG a un factor de 15,5
En el grup 7 sub 1, es torna a canviar l’ordre dels castells, 3 i 4de10fm passen a valer novament més que els nets, el 4de9sf i 2de8sf. Es retorna el 2de9sm al subgrup següent (sub 2) i s’hi afegeix un nou castell impossible, el 3de10sm, al final de la taula.

[1] No celebrat a causa del COVID 19. La taula ja heretada del 2018, es guardà intacta per a l’edició següent, la del 2022.
[2] S’ha de remarcar però, que a la del 2006 no hi havia encara els tresos amb el pilar, que a les del 2008 i 2010 ja s’hi incoporaren.
[3] la del 1r diumenge d’octubre a la TAP, la del 1r dissabte d’octubre a la TAP i la del diumenge anterior a Torredembarra.
[4] L’autor pensa que això va ser un error i es mostra partidari de separar aquests dos grups com estaven abans.
Llegiu la primera part del reportatge.
Llegiu la tercera part del reportatge.

