Primer de la sèrie de tres articles sobre les taules de puntuacions del Concurs.
Durant l’Època Moderna dels Castells, el Concursos de Castells de Tarragona han estat una de les més valorades manifestacions castelleres, suscitadores d’una enorme passió i d’un interès popular i mediàtic. A les Colles participants els agrada competir amb els seus castells més difícils.
En un Concurs, la taula de puntuacions és una eina imprescindible ja que es tracta d’una competició. Al llarg de les diferents edicions la Comissió Organitzadora ha anat aplicant diferents taules de puntuació, amb criteris molt diferents unes de les altres. En la primera part d’aquest escrit, pretenc donar una visió en perspectiva històrica i amb base matemàtica de com s’han anat fent les diferents taules al llarg de les diferents edicions. Consideraré només els concursos de l’anomenada Època Moderna. Aquests són la sèrie dels 22 concursos celebrats a Tarragona de forma gairebé ininterrompuda cada dos anys [1]. La sèrie comença pel VIIIè Concurs de 1980 fins al XXIXè de 2024.
Concursos del 1980 al 2004. Aquests són els tretze concursos més antics de la sèrie. No m’hi entretindré gaire en cadascun. Només parlaré del darrer d’ells, el del 2004, ja que pel que fa a la filosofia de la taula de puntuacions, els podria representar a tots. Podem resumir la taula amb tres característiques.
- Tenia els castells des del primer, el 4de7, fins al 33è, el 3de10 amb sense manilles; passant pel 28è, el 3de9 sense folre.
- Tot castell carregat valia sempre una mica més que el seu predecessor (de la llista de 33) descarregat
- Un dels castells de més valor de la taula és el 3de9 sense folre, que descarregat val només 14,3 vegades més que el del 1r de la taula, el 4de7 descarregat. He d’avisar que a partir d’ara agafaré sempre aquests dos castells: 4de7 i el 3de9 sense folre (en versió descarregada) respectivament com el castell insignia més baix i el castell insígnia més alt de la taula. La raó pràctica d’aquesta elecció és que en el conjunt total de les taules que compararem, són justament el més baix i el més alt, tals que estiguin inclosos a totes elles alhora.
El quocient entre el valor del 3/9 sf desc. i el del 4/7 desc., serà el que a partir d’ara anomenaré ratio global (RG).
- La condició 2 feia que la llista real de puntuacions, hagués de ser, no només una sèrie de 33 valors creixents sinó del doble, 66, ja que el mateix castell descarregat ha de valer sempre menys que el successiu carregat. A la seva vegada la condició 3 donava relativament poc marge de variació entre els més baix i el més alt. Tot això implicava que la llista de puntuacions hagés d’estar molt atapeïda; és a dir, els valors molt a prop uns dels altres. Conseqüentment això obligava que els castells carregats valguessin molt poc menys que els mateixos descarregats. De mitjana els carregats es reduïen sols al 91,3% del valor del descarregat.
La fórmula matemàtica que es va usar per a aconseguir aquestes puntuacions és una expressió polinòmica de grau 2: Pd(n) = 9,94 . n2 + 191 . n + 798 on és l’index de numeració del castell a la taula i Pd(n) és el valor en punts de la versió descarregada d’aquest castell n-èssim. Una fórmula similar, amb valors menors per a cada n, s’aplica pels carregats.
El fet que els valors dels castells carregats baixés molt poc respecte els descarregats va provocar moltes crítiques o polèmiques en aquella l’època (per exemple, que no era justa tan poca diferència, que això tendia a fer que les colles tiressin un castell només a carregar-lo i incrementava el risc de prendre mal…). A més la perspectiva de la irrupció present i futura de nous castells[2], que les colles havien fet o bé es plantejaven fer, i lògicament la conseqüent necessitat d’incloure’ls a la taula, implicava haver de fer la llista encara més llarga i encabir-los com es pugui en un espai tan petit.
Una de les veus crítiques i profundament proactiva, va ser la d’un grup nodrit d’informadors i periodistes castellers de l’Avui, Diari de Tarragona, El Punt, Com Ràdio, Ser Tarragona, Més TV, webcasteller.com i moncasteller.com, els quals van consensuar una taula de puntuacions alternativa, per tal d’utilitzar-la tots ells a l’hora de configurar els rànquings periodístics. Es va anomenar Taula de Puntuació Castellera Desc.20 (TPC Desc.20)[3]. Era l’any 2004.
Davant de tot aquest caldo de cultiu, el comitè organitzador va sentir la necessitat de replantejar-se seriosament els criteris 2 i/o 3.
Hi havia dues possibilitats. La primera era deixar d’imposar el criteri 2 de que el un castell carregat valgui més que el predecessor descarregat i fer que les puntuacions de la versió carregada i la descarregada formin una forquilla que estigui “encavalcada” amb la d’altres castells. La segona seria allargar o “estirar” la ràtio global des de 14,3 entre el primer i l’”últim”, per a poder-los “encabir” a tots. A partir de l’edició del 2006 es va optar per una solució híbrida entre les dues possibilitats, que es descriurà a continuació.
[1] Només s’ha suspès el concurs del 2020 a causa de la pandèmia del COVID 19
[2] Concretament: P/9fmp el 2004; 2/10fmp el 2006; 3/7a, 3/8a i 3/9fa el 2008; 5/7a, 5/8a, 5/9fa, 7/7, 7/8, 7/9f i 9/9f el 2012; 7/7p, 7/8p i 7/9fp el 2016;
[3] La idea dels promotors era fer que un castell descarregat valgués un 20 % més que el carregat, d’aquí el nom Desc.20
