L’activitat castellera a França viu un moment de creixement, que és paral·lel a la projecció de què gaudeixen actualment les colles de l’exterior L’any passat es van fundar els Castellers de Tolosa i enguany ho faran els Castellers de Marseille. Totes dues s’afegeixen a un grup format pels Castellers de Paris, a més de la presència de les dues nord-catalanes (Castellers del Riberal i Pallagos del Conflent, integrades en el mapa casteller català), que confirmen que l’afició castellera està trobant un lloc més enllà del Pirineu.

Amb 11 anys de trajectòria, els Castellers de París no sorprenen. Són una colla totalment assentada i reconeguda, malgrat haver de rotar els castellers temporals que habitualment tenen les colles internacionals. Els de la capital francesa –autoanomenats també els geperuts– són plenament ambiciosos i enguany s’han marcat com a objectiu mantenir el bon nivell de la temporada anterior, amb el 5de6, el 3de6a, el 4de6a i el pde4s, així com la possibilitat d’afegir el 2de6 a la seva gamma.

Com a objectius interns i estratègics, l’equip tècnic dels Castellers de París vol portar el màxim de combinacions diferents en els castells bàsics de 6, fet que assegura el relleu per a les següents temporades, i permet treballar fons d’armari pels castells amples d’aquesta gamma.

La mitjana d’assistència dels geperuts als seus dos assaigs setmanals és d’una trentena de persones, i a les diades poden arrossegar més camises, com va ser el cas de la sortida a Brussel·les, ara fa deu dies, en què van desplaçar 57 castellers.

A Tolosa fa tres anys que tenen una colla pròpia, i ja mostren senyals clares de consolidació màxima, en poc temps. Un cop assolits els castells bàsics de 6, l’aspiració del 2026 era poder fer una actuació completa de castells de 6 per primera vegada al seu historial. L’objectiu principal s’ha convertit en una fita imminent, ja que el mes passat van descarregar el 2de6, el 3de6a i el 4de6 amb dos pilars de 4, un d’ells format únicament per dones al tronc.

La colla del Midi –coneguda com els totxos– és una de les de l’exterior que ha crescut tècnicament de manera més ràpida. Acumula entre 45 i 60 camises als assaigs de mitjana, mentre que a les actuacions aquesta xifra pot arribar a les 75. Destaca força la implicació de la gent tant a nivell casteller com administratiu, principalment en l’àmbit financer, que el dominen notablement.

Un dels propòsits dels totxos és venir a actuar a Catalunya totes les vegades que sigui possible. Entre els seus components –no només els catalans, sinó també els francesos– n’hi ha que s’estan immergint de ple en la cultura castellera i traspassen els Pirineus tantes vegades com poden per veure actuacions en directe.

A la Costa Blava, fa uns mesos va començar a rodar un nou projecte de colla, els Castellers de Marsella. Feia prop de vint anys que Xavier Llort, tarragoní resident a França, volia muntar una colla castellera, però mai va rebre el suport de les institucions per engegar el projecte. La tardor del 2025, una parella formada per francès i catalana es va interessar al Casal Català de Marsella per l’activitat castellera i van contactar amb Llort per tirar endavant el projecte.

Actualment, la colla es troba en fase d’aprenentatge, amb una trentena de components al seu interior. El seu objectiu prioritari ara és trobar canalla. En aquests moments no en tenen i no poden garantir uns castells segurs.

Amb tot, la colla de Marsella neix amb la intenció de fer les coses ben fetes, i tot i que la CCCC no ho exigeixi a les colles internacionals, han estat buscant dues colles convencionals catalanes que puguin ser les seves padrines.

A la Catalunya Nord hi ha dues colles en actiu, els Castellers del Riberal (Bao, al Rosselló) i els Pallagos de Conflent (Parada de Conflent). Tot i estar geogràficament ubicades a França, les dues colles tenen uns costums i un calendari totalment vinculats a l’activitat castellera de les colles del Principat. De fet, la CCCC les considera colles de ple dret, com qualsevol altra colla dels territoris de parla catalana, com és el cas dels Castellers d’Andorra i les dues mallorquines.

Articles relacionats:
El món també fa pinya (23 de gener de 2026)