Els Capgrossos de Mataró han tornat en confiar en dos emblemàtics membres de les seves files per a pilotar la seva nau el 2016: els germans Castellví. Mia en serà el cap de colla i Xevi el president. Amb motiu de la seva elecció divendres passat per part de l’assemblea de la colla, publiquem l’entrevista que va editar l’Anuari de la Revista Castells 2015, a començament de la tenporada passada. L’entrevista, doncs, està realitzada ara fa un any, però té total validesa, ja que repassa la trajectòria d’una colla, que enguany celebra 20 anys, i que en aquest temps ha viscut els moments més gloriosos i amargs del món casteller.
Xavier Castellví i Josep Maria Castellví, Mia, són dos dels membres fundadors dels Capgrossos de Mataró i hi han estat al capdavant com a caps de colla durant 11 dels seus 18 anys d’història. Els dos germans han viscut en primera persona la millor trajectòria d’una colla castellera que els ha portat dels castells de 6 a la gamma extra en només 16 anys. El seu testimoni resulta clau per repassar l’evolució de la formació mataronina i com els castells han assolit un espectacular salt qualitatiu i quantitatiu en els últims anys.
CASTELLS | Els Capgrossos sou de l’època del boom casteller i també vàreu saber aprofitar la tirada mediàtica. Amb la vostra creació es van publicar articles al diari El Punt i a la Crònica de Mataró, però també va ser clau l’empenta de la televisió i del conegut presentador Espartac Peran. Com va anar?
MIA | Ens va ajudar molt. Vam fer un especial Mataró a Sac, que era el programa que feia l’Espartac a Tele Mataró, i aquell mateix dia ja van trucar una norantena de persones interessades en formar part de la colla. Ara aquest paper el tenen les xarxes socials.
XEVI | La televisió va ser molt important, però no només això. Tenim una Festa Major molt potent i això també va ser important. El 1901 va venir una colla de Valls a fer castells a Mataró, i totes les colles que havien vingut sempre deien que era una molt bona plaça.
CASTELLS | La colla neix com una entitat independent, quan Mataró té tota una tradició de colles de cultura popular municipals. Com és que la colla va decidir fer-ho així?
MIA | Vam parlar amb l’Ajuntament i de seguida vam tenir tot el seu suport, però tampoc ells van dir de vincular-ho. Nosaltres teníem ganes de fer-ho així per poder fer la nostra i no anar lligats o que la gent hi pogués fer comentaris.
XEVI | És veritat que tots els elements festius estan sota el paraigües de l’Ajuntament, però realment no estan tutelats i això és important. També hi va haver molts polítics o gent de partits que van venir als inicis de la colla per veure que s’hi coïa. Avui en dia es parla molt de la divisió de poders i realment a moltes ciutats de Catalunya no s’ha exercit i s’ha entrat en dinàmiques que han fet que les entitats vulguin escampar la boira. La nostra autonomia ens ha donat molts problemes, però ens ha format un caràcter a l’hora de fer castells.
CASTELLS | Per què vosaltres us vau fundar el 1996 però no vau actuar a les Santes fins el 1997, un any després de la vostra estrena?
MIA | De fet, nosaltres creem la diada castellera de les Santes. Fins llavors, quan venia una colla actuava a la Passada, que és un cercavila. Com que no ens deixen actuar-hi creem la diada castellera de les Santes.
CASTELLS | L’encaix amb les Santes va costar una mica?
XEVI | Jo anava a les comissions de cultura que es fan per organitzar la Festa Major i semblava mentida. Ve una colla de fora, s’atura la Passada i es fan mans i mànigues per donar-li protagonisme; en canvi, a nosaltres, en comptes d’ajudar-nos, es fa el tot contrari. El 96 no podem actuar, el 97 no queda més remei, però el 98 l’excusa passa a ser que la Passada no es pot aturar. Ens hem hagut d’anar adaptant.
CASTELLS | Vàreu tenir una trajectòria meteòrica. El 1996 va fer castells de 6; el 97, de 7, i només en tres anys van arribar els primers castells de 8. Pujar un pis cada any és molt complicat.
XEVI | Des de fora es podria haver vist com que volíem batre molts rècords, però aquesta era la dinàmica d’assaig. El segon assaig, al gener, ja érem 100 persones. Hi havia molta il·lusió i suposo que vam tenir certa sort a l’hora de triar la gent que anava al davant. Vam poder treballar tècnicament i a poc a poc les passes van anar sortint sense gairebé adonar-nos-en. Treballàvem sempre dos castells per davant del que anàvem a fer i teníem recanvis. Aquestes van ser les claus.
CASTELLS | Heu trepitjat moltes places –Tarragona, Vilafranca, Terrassa, Valls…– i ho heu fet en molt poc temps des del naixement de la colla. Això ha estat molt important?
XEVI | És molt important que els teus companys de plaça siguin colles grans perquè motives a la gent, sempre vols agradar més i tothom dóna el do de pit. Nosaltres, sobretot als inicis, vam ser una colla que no vam tenir por escènica. Sempre hem pogut fer veure a la gent que actuar a una gran plaça era una gran oportunitat.
CASTELLS | Heu passat d’anar a veure actuacions importants a ser vosaltres els que hi estàveu actuant. Quin és el vostre primer record d’una gran actuació amb la camisa blava?
MIA | El primer cop que anem a Vilafranca per Tots Sants. Estàs fent una actuació molt digna a la plaça més castellera!
XEVI | També el Concurs, per tot el que va representar, i l’Arboç per la gran dificultat que va representar una arrencada tan bèstia per una colla com la nostra, fent 5de8, torre de 8, 3de9 i pilar de 6 el 28 d’agost. Va ser una manera de demostrar que podíem anar tranquil·lament a Sant Fèlix. Però, per a mi, una de les actuacions que més ens han marcat és la del Mercadal a Reus. Va ser el primer reconeixement vers els Capgrossos perquè representa entrar en una d’aquestes actuacions elitistes on durant molts anys no se’ns havia volgut. Sovint s’ha desmerescut molt la nostra capacitat a l’hora d’anar a diades com la de Sant Fèlix. El lobby tradicional no ho ha permès i, en canvi, ara, s’està promocionant fins i tot que hi vagin cinc colles.
CASTELLS | Sis presidents diferents i quatre caps de colla en 18 anys és un panorama molt poc corrent en el món casteller. Creieu que va ser favorable per al vostre creixement?
MIA | Estar força anys al càrrec et dóna experiència, bagatge, saber estar i saber fer. Com més anys hi ets en un càrrec, menys errors comets. Mentre els càrrecs no siguin eterns, crec que és bo.
CASTELLS | Potser al començament hauríeu dit que el 4de9 amb folre era més difícil i ara diríeu que és més fàcil que el 3?
MIA | Sí, probablement. Quan fas el 3de8 de memòria, pujar-lo dalt pot arribar a ser, entre cometes, senzill, perquè cal menys gent i has de fer menys rotació. És el que els està passant ara a colles com els saballuts o els Xiquets de Reus.
XEVI | Nosaltres ens vam fixar molt en colles com els Xiquets de Reus, les colles de Valls o Minyons. Però quan fas el 3 tan bé, t’afecta al 4, que ja no et surt igual. Ara va canviant la dinàmica. Ens ha marxat gent, has de renovar castellers… ja no tenim el 3 de memòria i això ho fa més complicat.
CASTELLS | Veu créixer molt ràpid pel compromís de la gent, però va arribar un moment en què els castellers s’acaben cansant i cal fer relleus. Com ho va viure una colla que des del seu naixement no ha parat mai de créixer?
XEVI | Després de quatre anys fent castells ens va plegar gent perquè desconeixia la dinàmica i l’esforç que suposa. Hi va haver gent que va fer la torre de 8 i es va donar per satisfeta. N’hi ha que van acabar al 2002 fent un castell de 9, i després de la tripleta màgica també vam tenir una petita davallada. Després vam aconseguir estirar fins la gamma extra.
MIA | A diferència de la zona tradicional, aquí hi ha molta gent que ha estat dels Capgrossos i té la camisa a l’armari però que ja no segueix l’actualitat de la colla i no se’n sent part. En canvi, a Valls, si ets de la Vella i has tingut camisa, sempre que puguis hi aniràs per Santa Úrsula i Sant Fèlix.
CASTELLS | Els Capgrossos de Mataró van viure una batzegada important amb la mort de la Mariona Galindo. Com es recupera una colla després d’un cop com aquest?
XEVI | Vam tornar als inicis de la colla. Semblava que això s’havia acabat per sempre. Vam fer una assemblea extraordinària el mes d’agost i la gent va tenir ganes de tirar endavant i fer el viatge a Londres. La família ens va empènyer a anar-hi perquè ni en teníem ganes ni estàvem emocionalment preparats. Aquell viatge ens va ajudar, va ser molt balsàmic. Jo sempre vaig tenir molt clar que el més important era que la colla continués fent castells perquè seria l’única manera que la recordaríem. Quedem parats perquè avui en dia hi ha gent que no la coneixia i que pensa en ella i sap que a l’escut hi tenim una estrella per ella. Crec que hem sabut transmetre que havíem de ser forts i seguir per ella i per la família.
CASTELLS | Us va sorprendre la reacció de la resta de les colles del món casteller?
MIA | Ens vam sentir envoltats pel món casteller però potser després no es va tenir prou en compte el que vam fer. Aquesta frenada evident va fer que ens costés molt tornar a fer castells. Va ser molt traumàtic per a la colla. Tot i el suport que vam tenir al principi, el món casteller no va entendre que els Capgrossos necessitàvem un temps per superar tot això.
XEVI | Són detalls. Nosaltres molts anys hem estat a punt o d’anar a Sant Fèlix o al Mercadal, però justament l’únic any que ens vénen a veure els administradors de la Festa Major de Vilafranca va ser el 2006! No diré que el món casteller ens va girar l’esquena, però sí que va ser un tema de sensibilitat. Ha faltat una mica de delicadesa.
CASTELLS | Els Capgrossos sempre heu estat una colla que heu treballat més enllà dels vostres objectius, però la gamma extra és molt cara. Ha estat potser la culminació d’una feina?
MIA | És com quan vam arribar a la torre de 8 amb folre. Vas fent castells, arribes a la torre i te n’adones que és un castell que ja no pots portar a tot arreu. Amb la gamma extra et trobes amb això, però amb un abisme encara més gran.
CASTELLS | Durant molts anys heu estat “la colla del Maresme”. La potència dels Capgrossos i el seu desig de representar tot el territori ha fet que durant molt de temps no hagi aparegut cap formació propera?
MIA | Hem actuat molt en les poblacions veïnes i les hem fet molt nostres. Sabíem que si començaven a néixer colles podríem arribar a tenir rivalitat però no una gran colla com la que hem fet. Hi ha llocs on ha costat més, com al nord del Maresme, i d’aquí que acabés sorgint una colla nova. A nosaltres no ens ha perjudicat, sinó al contrari. Ells han fet més castellera la comarca i això també ens ha anat bé.
CASTELLS | Sempre heu estat una colla políticament correcta, fins i tot quan us heu vist involucrats en alguna polèmica.
MIA | Hem tingut relació amb tothom sobretot perquè en el moment que estàvem naixent teníem a la colla aficionats dels dos grans epicentres: Minyons i Vilafranca.
XEVI | Els Capgrossos valorem a cadascú pel què és, perquè nosaltres les hem passat de verdes i de madures.
CASTELLS | Vosaltres, que sou una colla del boom dels 90, què en penseu de l’actual?
MIA | Hi ha colles que neixen en poblacions molt petites i que ho tenen molt difícil. Hauran de fer les coses molt bé per anar encadenant una bona progressió. Per fer castells de la gamma alta de 6 cal que les colles siguin capaces de fer castells de 6 per elles soles i, a partir d’aquí, buscar els de 7. Però quan tens colles que no poden lligar un 3de6 soles, veig molt difícil que se les pugui considerar colles castelleres.
XEVI | Els castells han de ser el més important i sovint sembla que més d’una trobada es fa més per passar-ho bé o per omplir calendari. A l’haver-hi tantes actuacions podem avorrir el personal si no fem les coses bé. És molt important començar les actuacions puntuals, portar els castells preparats i no aprofitar-te sempre de l’ajuda de les altres colles per anar al límit.
CASTELLS | L’últim fenomen que ha viscut la colla ha estat el naixement d’una colla universitària a la ciutat. Com valoreu la relació entre les dues formacions?
XEVI | A nosaltres ens ha anat molt bé. El fet que hagi nascut una colla castellera a la ciutat, al Tecnocampus, ens ha suposat una entrada de gent jove molt important i podríem dir que hem mutat la pell. Entre els assajos de la colla universitària i les proves que han fet aquí, els nous castellers han acabat fent castells de 9.
MIA | Sempre hem vist que això podia anar molt bé. Sempre hem tingut gent relacionada amb les colles universitàries i el naixement dels Passerells va ser una gran notícia. Jo mateix vaig fer el primer taller de castells i els vaig proposar el nom.
CASTELLS | I per acabar, l’eterna pregunta. Per què els Capgrossos han crescut d’una manera espectacular i altres colles nascudes en la mateixa època no tant?
MIA | A Mataró teníem una base a nivell d’afició i a nivell de Festa Major. Teníem gent que ja feia castells un cop l’any i els que ens vam posar al capdavant ens estimàvem els castells. Des del primer dia vam intentar millorar, anar a altres assajos a aprendre i predicar molt la cultura de l’esforç. Dels que vam néixer aquells anys, em penso que hem evolucionat en positiu les colles que sorgíem de poblacions grans.
XEVI | Ni ens ho esperàvem! Ens va desbordar totalment. Nosaltres hem tingut els mateixos problemes que altres colles. Hi ha gent que es pensa que la colla ha estat una bassa d’oli, però hem tingut problemes com tothom. L’important sempre ha estat demostrar a la gent que el més valuós sempre és la colla.
EFREN GARCIA
Fotos: Xevi i Mia Castellví en una sessió de fotos a Mataró, el desembre de 2014
Articles relacionats:
Pérez i Matas mouen fitxa als Minyons
Jove i Capgrossos lliguen continuïtat, Minyons en l’aire
Caps de colla que arriben, altres que marxen
