Si repasséssim l’hemeroteca de la pròpia Revista Castells o de qualsevol altre mitjà que tracta la informació castellera, veuríem que en aquests primers mesos de l’any, el tema de la contractació de les colles per Sant Fèlix ocupa un lloc destacat, o, fins i tot, el lidera entre els articles castellers. I si hi ha algun tema que ocupa l’actualitat, encara més sense actuacions pel mig i tractant-se de castells, aixeca tot un seguit de comentaris i polèmica al respecte. Una roda que mai deixa de girar.
És sobrer dir-ho, però per si de cas i veient com de seguida la gent es tira a sobre dels opinadors i observadors, és evident que cadascú tria les seves coses com vol; per tant, Vilafranca i la seva gent, els seus administradors, poden fer-ho tal i com els vingui de gust, només faltaria. Ara bé, la transcendència que té Sant Fèlix, amb l’apel·latiu de La plaça més castellera, porta implícit que tot el món casteller visqui i senti aquesta actuació en tots els sentits. I això va des de tota la litúrgia que envolta a La més típica, fins als detalls contractuals de l’actuació castellera, eix central de la festa.
Suposo que tots els que llegireu aquest article ja sabreu com ha anat el tema fins a dia d’avui; i si no, ho podeu recuperar aquest article; per tant, deixo de banda la palla i vaig directe al gra.
El sistema de contractació basat en anar a visitar a totes les colles candidates per després fer-ne la tria em sembla anacrònic. En funció de com de bé una colla explica les seves ganes d’actuar a Sant Fèlix, aquesta pot ser més ben valorada pels administradors per acabar sent l’escollida. El criteri hauria de ser estrictament casteller i per això el que cal valorar és quina colla ha acabat millor l’any anterior. El més normal és pensar que si la colla A ha acabat un any amb millors registres que la colla B, la colla A pugui mantenir la línia positiva i seguir fent millors castells el 30 d’agost. I per això no calen rànquings, tothom ja sap més o menys quina colla ha acabat millor en relació als castells, les sensacions, etc… És cert que algun any la cosa pot anar més o menys ajustada entre les possibles aspirants i llavors sí que els administradors hauran de fer servir un criteri més subjectiu i intuïtiu. Però segur que a Vilafranca sabran trobar un bon assessorament al respecte en cas que el necessitin.
Pensar que una colla que ha acabat per sota d’una altra, pot remuntar la situació en funció de si canvien el cap de colla o de com de bé colla explica als administradors el seu amor per Sant Fèlix o qualsevol altra consideració que no sigui la castellera, és especular sobre una cosa que creuen que podria passar en detriment d’una altra que ja ha passat, que són els castells fets. Aquest criteri a finals de la temporada anterior ja està ben clar per saber qui a priori podria rendir millor el 30A. Així de simple.
Que els administradors poden fer-ho com creguin convenient? Evidentment que tenen tota la legitimitat per fer-ho, però quan arguments que no són estrictament castellers passen per davant és quan la cosa comença a grinyolar i a crear polèmica. Esperar a veure com arrenca la temporada cada colla per decidir quina es tria –com ha passat alguns anys, en què fins al mes de juny no es van decidir– no fa més que desprestigiar aquesta contractació. Quan la majoria de calendaris de les colles ja estan gairebé enllestits al mes de gener, l’actuació més important del centre de l’estiu encara està per resoldre.
Enguany m’ha semblat que ho han fet prou bé en el tema negociador, sense fer-ne gaire rebombori, amb certa discreció, sense que la contractació estigui gairebé retransmesa en directe. Ara bé, això de comunicar a les colles la decisió i no fer-la pública fins 15 dies després, ha estat el gran error, ha estat l’error en majúscules, que un any més provoca tot l’enrenou. Com es pot pensar que comunicar a les colles una cosa així i que es mantingui en secret i sense filtracions durant dues setmanes, amb la quantitat de gent implicada que hi ha pel mig? Un error d’estratègia comunicativa flagrant.
En el fons, una part del problema –o qui sap si el problema principal– és que el sistema de La més típica i els administradors que cada any canvien, fa que d’un any a l’altre no s’aprofiti l’experiència, ni pel que ha anat bé ni pel que ha anat malament. És evidentment també que els administradors no necessàriament siguin grans coneixedors del món casteller, encara complica més la situació produint-se algunes converses o propostes certament esperpèntiques que coneixen bé totes les colles implicades.
Dit això, em poso en mode tribuneru en plena conversa de cigaló i puret, i qui sap també si aquesta polèmica endèmica forma part de l’encantador envoltori de la Festa Major vilafranquina, implícitament acceptat també pel poble de Vilafranca que tolera cada any aquesta situació. Què faríem durant aquests mesos si no tinguéssim aquesta reiterada conversa?
