La durada de la diada de Santa Úrsula 2022 ha estat objecte de crítiques de castellers, aficionats i cronistes per l’escandalós interval de temps d’actuació aturada a causa del col·lapse dels serveis sanitaris després de l’aparatosa caiguda del 5de9 amb folre de la Colla Joves. Si bé l’aturada entre la caiguda i la represa de la diada va passar dels 60 minuts, el temps d’inactivitat dels membres de la Colla Vella sobrepassava els 95 minuts des del 2de8 sense folre descarregat a la segona ronda.

Jo no sóc ni casteller ni entès en com pot afectar això a l’estat dels castellers/canalla ni a l’execució dels castells, ni si hi ha algun llindar a partir del qual el descans o inacció excessiva passa a ser contraproduent, en tot cas ho deixo en mans de qui hi entengui el fet de valorar-ho. Els protocols sanitaris certament mereixen una profunda reflexió, ja sigui habilitant un hospital de campanya als arcs de Ca Magrané o habilitant altres espais d’atenció amb personal sanitari o la fórmula que pugui ser més adient. Això no obstant, també s’ha donat el cas d’intervals significativament llargs, no necessàriament associats amb emergències mèdiques. Sense anar més lluny, la diada de Santa Úrsula 2019 (sense comptar el temps dels pilars al balcó, va durar set minuts més que la del 2022, això sí, incloent-hi la ronda de pilars de mèrit: peu desmuntat del pd8fm de la Joves, pd8fm de la Vella i pde7f de la Joves), són remarcables els 60 minuts d’inacció de la Vella durant la segona ronda de la Joves (id3de9sf, 4de9f), els 45 minuts on la Joves va poder refer-se de la caiguda d’intent de 3de9sf per assolir carregar-lo èpicament després de desmuntar un peu en el segon intent de la tercera ronda, o els gairebé 70 minuts que va durar el torn precisament de la Joves a la tercera ronda (24 minuts pel (i)3de9sf, 45 minuts pel 3de9sf carregat) on la Vella va haver d’esperar-se abans de descarregar el 2de8sf. I ben segur, si continuéssim furgant en anys anteriors, trobaríem més exemples de qualsevol de les dues (i tantes altres) colles.

M’agradaria puntualitzar que, afortunadament, aquests intervals tan grans de temps no acostumen a ser la tònica, i de fet, entenc i suposo que ningú frivolitza amb el temps, ja que cada colla es deu prendre el temps necessari per lligar els castells per intentar-los amb les màximes garanties.

Per experiència, una ronda per hora em sembla raonable en una diada de la magnitud de la de Santa Úrsula. És a dir, executar el castell en mitja hora, com va ser el cas del 4de9 amb folre i pilar rosat o el 5de9 amb folre vermell, ambdós amb un peu desmuntat. De la mateixa forma, també em sembla raonable els 26-28 minuts per fer el 3de9f que les dues colles van fer després de fer llenya amb els respectius castells desfolrats. Tal com es pot veure al gràfic, és lògic que quan hi ha peus desmuntats s’allargui el temps de la diada i és esperable que hi hagi peus desmuntats quan parlem dels castells més grans que existeixen.

Per tant, en la infografia s’hi pot veure un desenvolupament normal d’una diada castellera d’aquesta índole amb dues colles, on l’aturada per manca de recursos sanitaris suficients el que la va fer prolongar excessivament.

I sobre el sempre latent debat de 3 o 5 rondes, aprofito per recuperar l’article on analitzava a fons el tema. Quan es tracta de dues colles, l’únic que evita el sistema de 5 rondes és la possibilitat que una colla exhaureixi els dos intents per ronda i acabi la diada havent fet 6 intents en total. De fet, només seria beneficiós quan és la primera colla que actua la que deixi algun castell sense carregar i fa ús de la quarta ronda, de forma intercalada amb l’altra colla, ja que en els altres casos, estaríem davant d’una situació on una colla repeteix el castell de forma consecutiva mentre l’altra colla espera. I de fet, el sistema de 5 rondes acaba sent perjudicial en termes de durada de la diada en cas que una colla hagi completat les dues primeres rondes sense entrebancs, car se li dóna la possibilitat de fer 3 intents quan en el sistema de 3 rondes només en tindria un màxim de 2, llevat que es limités específicament per les repeticions de la tercera ronda. En qualsevol cas, no s’evitaria el fet que una colla repeteixi dues construccions de forma consecutiva amb l’increment de temps que això comporta per a la diada, especialment quan hi ha caigudes, ja que cal refer-se tant físicament, anímicament com estratègicament.

Per tant, ja que els castells són imprevisibles encara que portin molt d’assaig al darrere com hem vist en aquesta passada edició, el que caldria fer sense presses, però sense pauses és una reflexió serena, però profunda de les possibilitats de millora perquè no passi el mateix quan torni a passar el mateix, si és que torna a passar el mateix, que desitgem que no.

(Per a fer el càlcul dels intervals per intent s’ha establert el temps en què es comença a lligar el castell pel castell de sortida com a temps inicial, i la sortida dels segons del castell descarregat (o la caiguda en cas de no descarregar) com a temps final i inicial pels demés intervals.)