L’Abecedari 2024 planteja alguns dels reptes, tècnics i socials, als quals s’enfronta el món casteller en el seu conjunt aquesta temporada. N’hem triat 11, que il·lustren castells, escenaris i tendències a tenir present aquest 2024.
L’obertura del Museu Casteller de Catalunya, el passat mes de setembre, va culminar una antiga aspiració del món casteller. Des que se’n va parlar per primer cop (fa prop de 50 anys) i des que les administracions van elaborar les primeres propostes (en fa 25), el Museu Casteller ha estat una ombra, més o menys present, del món casteller. No va ser fins als darrers anys –en molt bona part, gràcies a l’empenta de l’aleshores alcalde de Valls, Albert Batet– que el projecte va prendre cos i es va executar a bon port, no sense pocs problemes administratius.
La primera vegada que es va fer una proposta de Museu Casteller va ser en el Congrés de Cultura Catalana, el 1977, de la mà del fotògraf vallenc Pere Català Roca. Eren més idees que projectes i no va ser als anys 90 que les administracions van començar a escriure les primeres línies, encara sense la concreció necessària. La primera proposta va ser ubicar-lo a l’edifici de Can Segarra, a la plaça del Blat. La segona va ser a l’actual institut Serra de Miramar, a la plaça del Quarter, i la tercera, ja entrat el nou segle, en la nova partida residencial i industrial de Ruanes, situada als afores de Valls, entre les carreteres de Tarragona i d’Alió (vint anys després, l’àrea no s’ha desenvolupat). Cap d’aquestes propostes va agafar la condició de projecte real, sobretot, a causa de les diferències de color entre l’Ajuntament de Valls i la Generalitat: quan a una banda governaven el PSC i ERC a l’altra ho feia CiU, i a la inversa. Hi va faltar decisió i també sintonia.
Davant una història de paràlisi i en plena crisi econòmica (amb retallades de la Generalitat en serveis públics i sense una sola partida pressupostària per a museus nous), Albert Batet va articular l’enèsima proposta, inicialment condemnada també al fracàs, ja que implicava l’enderroc d’una vintena d’edificis mig en runes del degradat nucli antic. El projecte, però, esdevenir una aposta real i va aconseguir sumar a la resta d’institucions per a que s’impliquessin en la seva elaboració i finançament.
Tot i això, el camí encara havia de salvar diversos obstacles, ja que un cop l’edifici estava fet i equipat, el projecte va topar amb el nus administratiu, que el va deixar aturat més de dos anys. Finalment, entre la incertesa, l’escepticisme i la il·lusió, el Museu Casteller va obrir portes el passat setembre i es va inaugurar oficialment la tarda de la diada de Santa Úrsula. El Museu és un equipament de 2.800 metres quadrats, que aconsegueix el difícil equilibri d’explicar els castells al gran públic i mantenir l’essència de la singularitat dels castells.
El resultat ha generat una àmplia acceptació per part del món casteller, acompanyat d’entusiasmes diversos. Castellers i colles s’hi han abocat a fer visites i fer-se’l seu, que és el millor que li pot passar a un equipament públic. Ara el repte és que el radi d’influència superi l’àmbit estrictament casteller i territorial i el Museu esdevingui una institució de país i una imprescindible targeta de presentació dels castells a la societat.
Articles relacionats:
Abecedari 2024: C de Camises
Abecedari 2024: E d’Emergents
Abecedari 2024: G de G-5
Abecedari 2024: M de Museu Casteller de Catalunya
Abecedari 2024: N de Nou de nou amb folre
Abecedari 2024: P de Pantalles
