Una de les incògnites que presenta la història dels castells al segle XIX és si el pilar de 7 sense folre es va arribar a fer. Algunes cròniques permeten interpretar que va ser així: Joan Mañé i Flaqué s’hi va referir el 1853 al Diari de Barcelona als “espadats de siete limpios y fijos” i Ramon Roca i Vila, el 1881, va escriure La Opinión sobre “el espadat de a 7 con una sola mano”. Amb tot, les dues cròniques no aporten prou garanties que, efectivament, les construccions de les que en parlen fossin el pilar de 7 sense folre. Al segle XIX, sense referències fotogràfiques, la terminologia i nomenclatura utilitzada en els articles periodístics que relaten les actuacions del moment dóna peu a diferents interpretacions. Hi ha historiadors que fan lectures diferents d’aquestes dues cròniques.

En canvi, a les acaballes del segle XX, el pilar de 7 sense folre sí que va entrar en els càlculs i, fins i tot, possibles previsions de dues colles: els Castellers de Vilafranca i els Bordegassos de Vilanova. Si més no, entre els components de les respectives estructures. El recent domini que totes dues colles havien començat a exercir del pilar de 6, en una època de creixement i expansió del fet casteller –en la que cada any s’obrien diferents portes i se superaven noves fronteres–, va animar els pilaners vilafranquins i vilanovins a somiar un estadi no únicament superior, sinó directament estratosfèric. Pujar el pilar de 6 un pis era una empresa d’un altre nivell, però els seus protagonistes s’hi veien amb cor d’afrontar-la.

L’exploració dels Bordegassos. Aquest entusiasme i ambició es van donar la mà en el tram final de la temporada del 1999, en la qual els Bordegassos havien fet els seus primers castells de 9. Dissabte 13 de novembre, els de la camisa groc terrós van celebrar un assaig especial en què van fer dos intents de pilar de 7 sense folre. Eren proves a assaig, amb xarxa (els de Vilanova van ser pioners en instal·lar aquest suport, centrat inicialment en els espadats) i sense gralles; és a dir, eren proves, però damunt la pinya, una pràctica avui estesa, però en aquells moments no gaire habitual.

En la primera prova, l’enxaneta va enfilar-se just darrere l’aixecador i el moviment va ser constant, sense que es pogués estabilitzar en cap moment; va caure abans que el pilar fos de 6. Però a la segona, hi van deixar passar més estona entre cada casteller que hi pujava i la construcció va aguantar fins que l’enxaneta començava a arribar l’aixecador. Li va faltar un tram clau fins fer el cim, però va ser tota una demostració de capacitat pilanera.

Fer-lo créixer per baix o per dalt. Des d’aleshores, el pilar de 7 sense folre no s’ha tornat a provar sencer a cap assaig. En canvi, sí que ha estat en els mapes mentals de, com a mínim, dues colles, les que més han sovintejat el pde8fm: els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella. Els pilaners de les dues colles –i, en ocasions, els seus dirigents– s’han imaginat com podria ser aquest pilar vestit de verd o de rosat. I les fórmules són diferents. Per imaginar-se un pilar de 7 sense folre només hi ha dos camins: fent créixer el de 6 per baix (és a dir, posant-hi un segon o un terç) o, la més probable, per dalt (és a dir, posar-hi un enxaneta, amb els lògics possibles canvis en els pisos superiors per acabar d’ajustar pesos, mides i competències).

Quan els Verds han pensat en el pilar de 7 sense folre ho han fet a partir de la tesi d’afegir un nou segon. Ja havia estat així a finals dels anys 90, quan s’havia valorat la possibilitat que Fèlix Miret pugés al terç. També va ser la fórmula valorada fa una desena d’anys, en aquest cas amb Ignasi Pérez, Xàiu, que també podria anar sobre un segon, com ja ha fet en el 4de9sf i la tde8sf.

En canvi, quan la Vella ha explorat les possibilitats d’un pde7sf ho ha fet partint de la base de retocar els pisos de dalt del de 6 per alleugerir-los i afegir un pis més. Aquesta opció va adquirir credencials l’any 2018, quan Llàtzer Magrinyà, quart del 2de8sf, va baixar al terç en aquest castell arran la lesió de Joan Ibarra, i en només tres setmanes d’assaig va ser capaç de descarregar-lo en la nova posició. Al 4de9sf també puja al terç.

Els somnis del Portal Nou. El 2022, la Vella va continuar treballant el perfil d’un pilar lleuger, fins al punt que en un assaig van fer un pilar de 4 net parat al terç per la quart del pilar de 6, però amb una altra castellera del seu mateix cos i nivell a sobre, a més de l’aixecadora titular. Són en proves com aquestes –i en picar molta fusta– on començaria a albirar-se les possibles opcions d’una construcció que requeriria la màxima precisió en la seva estructura.

L’any passat, al Portal Nou, van continuar jugant en aquests límits. Hi van fer una prova, on el segon del pde6 (i quart del pde8fm), Aaron Sola, va pujar sobre un altre segon parat a terra, Sergi Pascual, amb Llàtzer Magriñà sobre seu en una hipotètica posició de quart de pde6. Pascual es va estrenar el juny de l’any passat a l’Arboç com a segon de pilar de 6. Va ser una prova sense cap altra intencionalitat que prendre mides de com un segon lligat podria anar solt al terç. Probablement, aquesta no acabaria de ser la fórmula ideal per encarar un hipotètic pde7sf, però els pilaners de la Vella consideren que la manera d’avançar en els somnis és fent camí.

El mite del pilar de 7 sense folre ha tornat a sobrevolar el món casteller aquests darrers dies, arran les imatges dels acròbates de Bangkok, que l’alcen per sota, tot i que seguint uns patrons tècnics diferents. L’espectacularitat d’aquesta execució ha generat un interès accentuat en el món casteller (la notícia que ho explicava ha estat la més llegida a la Revista Castells en el que portem d’any). Però, curiosament, enguany el pilar de 7 sense folre no serà en la taula de puntuacions el Concurs. La darrera reforma, l’estiu passat, el va fer saltar, malgrat ser una construcció proposada per part de la Colla Vella a la Comissió Assessora.

Articles relacionats:
Un pilar de 7 sense folre i amb quatre mans (20 de febrer de 2024)
L’inèdit 3de10sm entra en joc i el pde7sf queda fora (13 de setembre de 2023)