Els castells universitaris viuen el moment més dolç de la seva història, que va començar fa poc més de trenta anys. Els resultats, el ressò mediàtic, la quantitat de colles i la capacitat de mobilització ho confirmen. El fenomen casteller a les facultats va estar durant temps criticat i estigmatitzat per part d’algunes veus més experimentades del món casteller, però aquesta visió ha canviat en últims anys, per diverses causes: els registres, l’aprofitament de recursos que treuen les colles convencionals i la consolidació d’un fenomen transversal, que abraça tant la Zona Tradicional com la No Tradicional.

Tram de primavera 2024-25 i tram d’hivern 2025-26. Abans de començar el curs 2024-2025, les colles universitàries que havien descarregat els castells de 8 pisos eren els Arreplegats i els Ganàpies, aquests últims en una única ocasió (el 2017) amb el 3de8 amb folre. Durant l’últim curs i mig, Pataquers, Bergants i Marracos s’han afegit a aquest grup selecte grup de colles.

La forta competència en la gamma superior ha suposat un extra d’exigència per a la colla que ha estat líder històricament, els Arreplegats de la Zona Universitària. Abans, el 4de8 (que només han fet ells) i el 3de8f els servien per a liderar la temporada, però l’accentuada pujada de nivell de les colles perseguidores els ha exigit molt més als assaigs i els objectius, d’acord amb la condició que els identifica de voler ser els líders de tots els rànquings.

El darrer mes de desembre, AZU va carregar el primer 3de8sf de la història i al novembre, pel seu 30è aniversari, van carregar el 2de8fm, que només s’havia coronat en una ocasió anterior, el 2016. A tot això se’ls hi ha de sumar quatre 3de8f i tres 4de8, a més de diferents castells de la gamma mitjana de 7. Els resultats de la temporada dels Arreplegats estan per sobre de totes les altres agrupacions que han pogut ser en alguns moments una competència directa.

Les colles que són immediates perseguidores de la líder són els Pataquers de la URV de Tarragona, els Bergants del Campus de Terrassa i els Ganàpies de la UAB, que han fet un salt qualitatiu i quantitatiu notable. Les camises que arrosseguen poden doblar o triplicar les de fa pocs anys, i això els ha portat a assolir reptes superiors, en alguns casos de la gamma extra universitària.

Els Pataquers van plantar el desembre del 2024 el seu primer 3de8f, un castell que han portat a totes les diades del tram d’hivern d’aquest curs (quatre descarregats i un carregat). El seu moment més memorable va ser el pilar de 7 amb folre i manilles, que van descarregar a Vilanova i la Geltrú el 4 de desembre, i que els convertia en la segona colla a fer-lo i la primera que el descarrega en un tram d’hivern. La cara negativa són els intents fallits de l’inèdit 3de8fa, que van quedar lluny de completar-se.

Els Bergants van descarregar el seu primer 3de8f al tram de primavera 2025 i el van poder repetir en l’últim tram d’hivern. La colla terrassenca va estrenar durant el 2025 el 3de7a, el 5de7 i el Pde6f, castells que s’han convertit en habituals de les temporades i que fins el 2024 van ser exclusius dels Arreplegats i, en puntuals ocasions, d’altres colles. A final d’any, els Bergants van somiar en castells que fins aleshores eren inimaginables gràcies a les proves 4de7 net i de 2de8fm fins quarts a assaig.

Coincidint amb el seu 30è aniversari (2024), els Ganàpies, van organitzar una macrodiada amb la presència de totes les colles. Aquell dia van ser protagonistes i no només per l’efemèride, sinó també pels castells que hi van portar. El 7de7 margarita (la rengla central del 4 es queda com a pilar de 5 mentre baixen la resta), és una demostració de qualitat tècnica a l’abast de pocs, en un castell que comporta una resistència i tècnica extrema. El 2de7f i el Pde6f simultanis en segona ronda –en què la varietat de castellers de màxim nivell és evident– va ser una altra gesta dels de l’Autònoma (l’última vegada que es va fer un pilar i una torre folrats alhora va ser per part dels Castellers de Vilafranca l’any 2006 amb Pde7f i 2de8f simultanis per Sant Ramon). Van tancar la diada amb el 3de8f carregat, que convertia el curs 2024-2025 amb el que més colles van aconseguir els 8 pisos, a falta que durant el mes de maig s’afegissin els Marracos i els Bergants.

Precisament, els Marracos van ser un punt més irregulars el 2025, entre el tram de primavera i el tram d’hivern. A l’estiu molts castellers deixen de formar part de la colla perquè tanquen l’etapa universitària; per contra, al setembre hi ha una notable entrada de nous castellers gràcies a les noves promocions. La colla lleidatana va tancar el tram de primavera amb el 3de8f carregat. Era la primera vegada que assolien els vuit pisos i que a més suposava que en un únic curs tres colles diferents havien trencat aquest sostre. A l’hivern la feina va ser molt més lenta, amb les dificultats de formar a nous castellers; tot i això, van finalitzar amb uns registres molt notables, 2de7f i Pde6f carregat, uns límits només superats en el tram anterior i el de primavera del 2024.

La gran revelació de finals del 2025 van ser els Xoriguers, que van fet els millors castells del seu historial. El 5de7 –estrenat el novembre i completat tres vegades–, el 2de7f i el 4de7a van ser els castells límit de l’any i també del seu historial. Els Xoriguers sempre havien estat en el grup de les colles mitjanes; l’any passat van ser més a prop que mai de les colles grans i van accedir al G5 de colles universitàries de l’últim tram d’hivern.
Les colles de mitja taula de l’any natural 2025 van ser els Trempats de la Universitat Pompeu Fabra i els Emboirats de la Universitat de Vic. Els Trempats marquen el límit amb el pilar de 6 amb folre carregat i el 4de7a. El Pde6f se’ls hi ha resistit en els dos trams, els carregats van cedir amb la motxilla de sortida més que superada. Els Emboirats, en canvi, van descarregar els dos castells de 7 bàsics en el tram de primavera, però en l’última part del d’hivern no van poder revalidar aquestes fites, tot i que el 2de6 es va poder mantenir als registres com a castell superior descarregat.

Les colles de 6 van pujar una marxa el 2025. La majoria depenen de la quantitat de camises que arrosseguen per poder plantejar aquests castells, o no. Abans del curs 2024-2025 les estructures de 5 eren més que habituals en aquestes colles, actualment són minoritàries. Els Passerells van situar el 2de6 com a castell límit durant el 2025, que van descarregar a la primavera, Els Engrescats de la URL i els Penjats del Campus de Manresa tenen com a sostre el 7de6. Per la colla del Bages va ser el primer de la seva història.

Els Descargolats de l’EEBE són la colla més nova i una de les sorpreses més destacades, però menys mediàtiques: al tram de primavera van completar dues úniques diades completes de 6 (les primeres de la seva història) i el pilar de 5 carregat, a l’hivern van guanyar regularitat i van estrenar el primer 4de6a i el 2de6, que va ser el seu millor castell. Abans del 2025, els Llunàtics de la UPC de Vilanova només havien descarregat un 4de6a i un 5de6 des de la seva fundació el 2013, van tancar l’exercici ampliant el registre amb dos 4de6a més i tres 5de6, un d’ells fora de casa. Els Grillats van poder carregar el Pde5 en el tram de primavera, els castells de 6 i amb l’agulla són la gamma habitual dels de color vi.

Cultura d’assaig intensa, i poc marge d’error a les diades. Al setembre es comença a assajar, coincidint amb l’inici del curs acadèmic, però no és fins el novembre que es fan les primeres diades. El tram s’allarga des d’aleshores i finalitza la setmana abans de Nadal. Un tram de diades universitàries el conformen quatre actuacions fixes, i si hi ha commemoracions o efemèrides a celebrar es pot ampliar lleugerament el calendari per a l’organització d’alguna diada excepcional. Això comporta que molta part de la feina s’hagi de fer directament al pati d’assaig, perquè hi ha menys marge d’error amb un calendari curt.

El passat novembre, a les primeres diades abans del tram pur, moltes colles van aconseguir fites de rècord. Entre d’altres, els Arreplegats van fer la millor actuació de la història el 20 de novembre, els Pataquers van revalidar el seu castell més difícil i els Xoriguers van descarregar el 5de7 per primera vegada.

La proporció de caigudes, aspecte a millorar. Un dels aspectes que més diferencien les colles universitàries de les convencionals és el percentatge de caigudes. Les diades universitàries destaquen per ser molt llargues, en moltes ocasions com a conseqüència de les caigudes. Les estructures formades per persones adultes, fan que les caigudes siguin més aparatoses i, a més, hi ha una possibilitat més gran de despenjaments dels pisos superiors.

Com a valoració positiva d’un fet negatiu, cal destacar que els comportaments dels castellers de les colles de facultat enfront de les caigudes és més ordenat i respectuós que en el panorama general de les colles convencionals. Les formacions sanitàries són més exitoses en assistència i col·laboració i els castellers estan totalment conscienciats dels riscos d’una reacció incorrecta després d’un accident casteller. En casos de caiguda, és curiós analitzar el contrast de les reaccions entre els castellers que comencen a la colla universitària i els que ja en feien de petits en les seves convencionals: el comportament més correcte sempre és dels que van començar de novatos universitaris.

Festa sí, castells també. Els castells universitaris han patit durat anys una certa estigmatització per part de les convencionals; es veien com unes agrupacions que no aportaven a la bona imatge del conjunt del món casteller. El fil conductor d’aquests discursos sempre ha estat que els castells eren secundaris i l’excusa principal per fer festa. Darrerament, aquest discurs ha estat mínim o inexistent. Les colles universitàries han guanyat en serietat a plaça i han obtingut notables resultats, fet que suma molt per generar una millor visió del fenomen.

Això sí, el ritual les diades castelleres de colles universitàries no acaba a la ronda de pilars o el Toc de vermut. En finalitzar l’activitat totes les colles que són amfitriones organitzen festes postdiada, habitualment privades i amb accés únic a membres de les colles, on es genera un ambient unificat i s’enforteix ella bona relació entre colles i castellers.

El sentiment de pertinença a uns colors. Les colles convencionals es caracteritzen per ser un tret identitari de la majoria dels seus castellers. Qui coneix els castells a la universitat i després entra en la colla convencional, acostuma a prendre’s l’activitat amb un tarannà esportiu i amb una ambició més individualista que les persones que han fet el camí contrari. El fet que siguin colles passatgeres en el pas del temps, influeix en aquesta forma de concebre’ls. Amb castellers que ja tenien camisa abans d’entrar a la facultat, s’han donat casos de canvi de colles mitjanes o petites a colles més grans, principalment les del G-5. Les ganes de millorar són infinites, i, per contra, els egos i el caràcter col·lectiu també es poden veure afectats, fet que perjudica les colles més necessitades de cordons a una pinya o de castellers amb gran qualitat al seu tronc.

A colles mitjanes i petites, principalment les de ciutats amb universitat, també s’ha pogut fer un pas endavant qualitatiu en els seus castells, amb l’entrada de nous membres amb grans nocions de castells, fet que estalvia una etapa de formació inicial. El factor negatiu és la pèrdua de la majoria de les camises d’universitàries durant els mesos de vacances acadèmiques de l’estiu, quan aquests estudiants tornen a casa i que coincideixen amb punts àlgids en les planificacions d’algunes de les colles convencionals, especialment a la ZT.

Articles relacionats:
El calendari universitari del tram de primavera 2026 (19 de febrer de 2026)
Aprendre a liderar: castells universitaris com a escola intensiva (24 de novembre de 2025)
Universitàries: cruïlla de tècniques, opinions i estil (2 de desembre de 2025)
Una porta gegant al món casteller (9 de desembre de 2025)
Complementar camises, viure entre els dos mons (15 de desembre de 2025)