Al Palau Firal de Congressos de Tarragona s’ha viscut una diada internacional amb colles arribades de dos continents diferents. Una jornada, que per l’ambient, la complicitat i l’entusiasme recordava, inevitablement, una macrodiada universitària: quan tothom ajuda a les pinyes de la resta, on hi ha molta eufòria davant les petites grans victòries pròpies i, sobretot, l’alegria compartida pels èxits dels altres.

Perquè, a diferència del que acostuma a passar a la resta de jornades del Concurs on cada colla arriba amb els seus objectius, aquí la catarsi ha estat col·lectiva. Els triomfs es comparteixen. Públic i castellers a l’uníson entenien què significa aixecar castells lluny dels Països Catalans: trobar gent, formar-la, assajar, mantenir viva una colla a centenars o milers de quilòmetres de casa i aconseguir que, finalment, l’aleta coroni el castell. Tarragona s’hi ha bolcat i ho ha entés des del primer moment

Castellers vinguts d’arreu de Catalunya tampoc no s’han volgut perdre la cita i un Palau Firal ple de gom a gom ha esclatat amb cada aleta, indiferentment de l’alçada del castell o del color de la camisa. Avui importava menys fins on arribava cada construcció que tot el que hi havia al darrere per aconseguir-la.

La diada internacional ha estat també una altra mostra del moment dolç que viu el món casteller. Hem pogut veure  tres castells de set pisos i sis colles que han pogut completar les tres rondes, i d’altres que no han pogut actuar, i tenen també castells de sis en cartera. Una realitat que confirma fins a quin punt el fet casteller ha deixat de ser exclusivament local per arrelar, créixer i consolidar-se molt més enllà de les seves fronteres tradicionals.

Els Castellers d’Andorra han protagonitzat una de les grans actuacions de la jornada. Han descarregat el segon 4de7 de la seva història i, sobretot, han aconseguit descarregar per primera vegada el 3de7, un castell que havien carregat l’any 2017. La seva actuació encara guardava una altra estrena: el primer 9de6 de la colla, una estructura que mai no havien intentat i que han resolt al primer intent. Tres castells que expliquen, per si sols, el salt endavant dels andorrans.

L’altra colla que ha aconseguit descarregar un castell de 7 han estat els Xiquets de Copenhagen. Després de desmuntar el 4de7 a la segona ronda, hi han tornat a la tercera i aquesta vegada l’han pogut completar. Un castell celebrat com si fos propi per bona part del Palau.

Els Castellers of London, els Castellers de París, la Colla Castellera de Madrid i els Castellers de Lo Prado han completat castells de 6 pisos. Entre les construccions més destacades hi ha hagut el 3d6 per sota dels madrilenys i el 2de6 dels parisencs.

Menció especial mereixen també els Castellers de Lo Prado. Arribats des de Xile, han completat una actuació de castells de sis amb una execució excel·lent. Més enllà dels registres, veure una colla arribada de l’altra banda de l’Atlàntic aixecant castells amb aquesta solidesa és una de les imatges que resumeixen millor el sentit d’aquesta diada.

La ronda de pilars ha acabat de convertir la jornada en una festa compartida. Euskal Herriko Casteller Taldea, Mataressos de l’Alguer, Castellers de Lausanne i Castellers d’Éire han alçat Pde4, mentre que els Castellers d’Andorra i la Colla Castellera de Madrid han descarregat el Pde5. En el cas dels madrilenys, els Gatos, ha estat el primer de la seva història.

Castellers of London, Castellers de París, Xiquets de Copenhagen, Castellers d’Andorra, Colla Castellera de Madrid i Castellers de Lo Prado han compartit plaça –o, en aquest cas, Palau– demostrant que la geografia castellera ja fa temps que ha deixat de cabre en un mapa dels Països Catalans.

Potser aquesta és la gran victòria de la jornada. No els tres castells de 7, ni els debuts, ni els primers pilars de 5. És comprovar que a Londres, París, Copenhaguen, Andorra, Madrid o Santiago de Xile hi ha gent que dedica hores i hores a aprendre una manera tan nostra d’entendre l’esforç col·lectiu.

I que quan arriba l’aleta, siguin del color que siguin les camises, avui Tarragona les ha celebrat totes.