El dia que els Minyons de Terrassa van carregar el primer 2de9 amb folre i manilles de la història, el 21 de novembre de 1993, el periodista Ivan Rodon –responsable de l’agència Vilaniu, que gestiona la comunicació del Concurs de Castells– aleshores al Diari de Tarragona, va escriure: “Les agrupacions rivals encara es freguen els ulls. Amb la seva gesta, els Minyons, al marge d’obrir una nova etapa que pot conduir els castells fins a les grans consecucions del segle passat, van assentar càtedra i es van erigir en capdavanteres d’aquest nou projecte, per davant de les dues colles de Valls, per primer cop a la història”. A Valls, aquella gesta es va rebre amb una mena d’admiració i consternació alhora. Admiració perquè s’era conscient de la dificultat que suposava aquella fita, i consternació també perquè molta gent no acabava d’entendre com una colla tan nova com els Minyons era capaç de passar la mà per la cara a les colles que més clarament encarnaven la tradició castellera.

El 1998, els Minyons tornaven a fer saltar la banca. El 25 d’octubre d’aquell any, els terrassencs descarregaven el 4de9 sense folre a la plaça del Vi de Girona, a les fires de Sant Narcís. La diada coincidia amb Santa Úrsula, la gran diada dels Xiquets de Valls, i aquesta coincidència va caure molt malament en un ampli sector de castellers i aficionats vallencs, que tenien el 4de9sf com el gran mite del segle XIX que algun dia s’hauria de recuperar. La crònica de Santi Terraza al diari El País, deia: “La noticia de la histórica hazaña de los Minyons de Terrassa en Girona fue recibida en Valls, donde las dos colles protagonizaban la tradicional actuación de Santa Úrsula, con una mezcla de entusiasmo, estupefacción y rabia por no haberla podido presenciar en vivo, por los miles de castellers y aficionados que llenaban la plaza del Blat y sus alrededores”. Es qüestionava la prevalença, ja no de les colles de Valls, sinó de la plaça del Blat i la seva gran diada, Santa Úrsula. Gairebé, un sacrilegi.

Eren anys de clar domini malva i verd, tot i que el Concurs del 2000 el va guanyar la Colla Vella. A Valls, s’era testimoni de com el món casteller creixia i ho feia amb bases diferents de les habituals. Els Castellers de Vilafranca liderats pel carismàtic Francesc Moreno, Melilla,  vivien la seva gran evolució i iniciaven el camí que els portaria a liderar el món casteller durant més de dues dècades. Fins i tot, èxits com els primers 2de9fm descarregat (Colla Vella, 1994) o el primer 5de9f descarregat (Colla Vella, 1996) no amagaven aquest domini dels Castellers de Vilafranca. Èxits que, en tot cas, el que feien era ajornar decisions que calia prendre.

Aquella situació va fer que a les colles vallenques es comencés a qüestionar que potser no s’estaven fent bé les coses, que calia adaptar-se als nous temps i que calia obrir finestres per fer entrar l’aire nou que feia que el món casteller creixés sense demanar permís a les colles de Valls. Es veia com a Vilafranca s’assajava dos dies per setmana com a mínim, dinàmica que van adoptar altres colles, i, en canvi, a Valls va costar molt canviar els hàbits d’assaig. Fins passada la primera dècada del segle XXI no es van començar a materialitzar canvis de fons. I no era només una qüestió tècnica, que també. Hi havia també un problema de models de colla, que no evolucionaven. S’intentava viure de renda, però no es podia.

Urbano i Galofré, punts d’inflexió. Si ens centrem en la part tècnica i parlem estrictament de castells, l’elecció de Manel Urbano el 2011 com a cap de colla de la Colla Vella marca un punt d’inflexió. Fa un discurs intern que fa adonar als castellers que calen canvis en els hàbits d’assaig de la colla per poder aconseguir els registres que calen per ser al capdavant del món casteller.

Urbano suposa un relleu generacional i aconsegueix, no sense dificultats, que el canvi de mentalitat s’escampi entre els castellers rosats. Hi ha una diada que suposa un punt d’inflexió important: el primer diumenge de les festes de Santa Tecla del 2014 la Colla Vella descarrega el 4de9 amb folre i pilar. Era el castell que acostava més la colla a les prestacions que continuaven lluint els Castellers de Vilafranca aquells anys. Unes setmanes més tard, els Castellers de Vilafranca guanyaven el Concurs de Castells només per la diferència de valoració entre el 3de9fp i el 4de9fp, 55 punts aquell any. Els altres dos castells havien estat els mateixos, el 3de10fm i el 2de8sf, ambdós carregats. La Colla Vella veia que el camí obert donava resultats.

A la Colla Joves, el canvi arribava més tard, i no és fins al 2015 que Jaume Galofré és elegit cap de colla i introdueix, no sense recels de part dels seus companys, la nova cultura d’assaig. Galofré combinava el fet de ser fruit de la tradició castellera de la Colla Joves, i de l’experiència a les colles universitàries, on aprèn noves tècniques i mètodes per assajar els castells. No va ser gens fàcil introduir aquestes noves maneres de treballar en una colla amb una cultura poc avesada a conceptes com disciplina o esforç continu. Galofré aconseguia durant el seu primer any de mandat descarregar el 2de9fm i els primers intents de 3de10fm de la seva colla, que per Santa Úrsula van estar a un pas de l’enxaneta de carregar-se. El mandat de Galofré va durar dos anys, però el que va sembrar va créixer al carrer d’en Gassó. El següent cap de colla va ser Francesc Xavier Ramon.

Les colles, doncs, entren al segle XXI casteller definitivament durant aquests mandats; és a dir, una dècada més tard del que ho havien fet altres colles, com els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa o la Colla Jove de Tarragona. Almenys, pel que fa a la qüestió tècnica. Però el canvi de mentalitat abastava altres aspectes, a banda dels estrictament castellers.

Les Decennals de 2011. Per a la preparació de les festes Decennals del 2011, l’Ajuntament de Valls, presidit per l’alcalde Albert Batet, va fitxar al gestor cultural Jordi Bertran, per a la seva organització. Una de les primeres decisions de Bertran va ser la creació de la Comissió Xiquets de Valls, pensada per a l’organització de tots els actes castellers de les festes. L’experiència va ser prou positiva com perquè es decidís mantenir la comissió passades les festes. En aquest context es van prendre algunes decisions que s’allunyaven del que s’havia fet en anys anteriors. Per exemple, a la comissió es va decidir no limitar els castells que podien fer les colles a la trobada que reuneix tot el món casteller cada deu anys. En edicions anteriors, que una colla forana fes un castell més gran que una de vallenca causava pànic, i es fixava un castell màxim per contracte. Era un canvi, una concessió, que, en clau vallenca, era molt significativa.

Aquella comissió la formaven Antoni Dilla per la Colla Vella i Rosa Maria Rovira per la Joves. Ambdós tenien el suport dels presidents respectius: Josep Solé Tarragó (Colla Vella) i Josep Fernández (Joves). S’havia trobat un espai de debat i de presa de decisions entre les colles, més enllà de la plaça, i amb l’Ajuntament assegut a la mateixa taula. Sembla fàcil, però en el context de rivalitat atàvica entre les colles, això era un gran pas. Més enllà de la tècnica, calia acord entre les colles i l’Ajuntament per refermar el caràcter de la ciutat com a lloc d’origen dels castells, i aprofitar aquesta avinentesa.

De la Comissió van néixer iniciatives com el simposi casteller que es fa cada any, o la Fira Castells, a la vegada que es debaten els protocols o es decideixen canvis. Ara mateix, per exemple, hi ha el debat obert de fer una reforma profunda de la Sortida de Completes de la Festa Major de Sant Joan, de manera que els castells puguin fer-se abans de les pròpies Completes, i no després, fregant la mitjanit, com s’ha fet sempre.

El contacte entre colles i els consensos s’assolien també en un altre tema cabdal a la ciutat, com era el Museu Casteller. En gestar-se el projecte, hi havia recel entre les colles pel relat historiogràfic que s’adoptaria al nou equipament. Es va crear un altre fòrum, la comissió científica del Museu, que, a més de les colles, tenia també presència de gent no vallenca, com Xavier Brotons, Pere Ferrando o Eloi Miralles. Entre tots, es va aconseguir consensuar el discurs museístic, pel que fa a la història, un aspecte que semblava impossible.

Convidar colles. Hi ha una dada significativa que explica com han evolucionat les coses a Valls. Durant la temporada de l’any 2000, només una colla no vallenca va actuar a la ciutat. Va ser la Colla Jove Xiquets de Tarragona, convidada per la Joves a la diada del seu local, a la primavera. L’any 2025, hi van actuar nou colles, algunes de les quals dues vegades: els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, la Jove de Sitges, els Castellers d’Altafulla, els Nens del Vendrell, els Moixiganguers d’Igualada, els Minyons de Terrassa, els Castellers de Barcelona, els Castellers de Sants i els Nois de la Torre. Avui dia el castell més gran fet per una colla forana a Valls (el 3de9fa que van descarregar els Castellers de Vilafranca al Pati el 2017) encara no ha estat assolit per cap de les dues colles dels Xiquets de Valls.

Darrere d’aquestes dades hi ha una estratègia dibuixada per la Comissió Xiquets de Valls per fer que la ciutat exerceixi el paper de capitalitat castellera, objectiu compartit per les dues colles, més enllà de diferències que pugui haver-hi en algun moment en projectes puntuals. El paper del Museu Casteller en aquesta estratègia és cabdal, però hi ha altres iniciatives que estan pensades amb el mateix objectiu: les diades amb colles convidades (ara n’hi ha cinc cada any), el simposi casteller o la tria de l’ambaixador dels Xiquets de Valls en són bons exemples.

I, més enllà d’això, els canvis que, molt a poc a poc, es van introduint en l’organització de les diades també són fruit d’un canvi de mentalitat. Ja s’han modificat els horaris de Santa Úrsula, s’han revisat protocols de plaça, tot i que de manera molt tímida, i ara, les colles, l’Ajuntament i els grups festius de la ciutat debaten canvis en el protocol de Festa Major, que afectarà de manera especial la vigília de Sant Joan, les Completes. S’avança en un context en què alguns voldrien que no es toqués res i d’altres voldrien anar més de pressa. Canviar mai és fàcil. Però el que sembla clar és que l’època del “no tes pot tocar res perquè sempre s’ha fet així” ja està superada.

(Article publicat a l’Anuari Castells 26)

Articles relacionats:
Què assagen les colles de Valls per Santa Úrsula? (20 d’octubre de 2026)
El Pom de Baix: Joan Ibarra vs. Raquel Sans (20 d’octubre de 2026)
Per què Santa Úrsula és diferent? (21 d’octubre de 2016)