IniciPortada lateralSalt morat a l’elit castellera

Salt morat a l’elit castellera

-

Els Moixiganguers d’Igualada han ascendit a  la gamma extra. La torre de 9 amb folre i manilles carregada aquest diumenge a la diada de Tots Sants de Vilafranca del Penedès situa els de l’Anoia entre les colles capaces d’assolir els castells de màxima dificultat i els converteix en la desena colla que ha assolit una construcció superior al 3de9 amb folre. Es tracta d’una fita que confirma un procés de creixement que ha anat ampliant els límits de la colla fins a situar-la en una nova dimensió castellera.

L’anhelat premi va arribar en la segona ronda, quan els de la camisa de color morat van posar sobre la plaça de la Vila la torre emmanillada, el gran objectiu de l’actuació. L’estructura va tenir molta corda i va resistir fins que les sisenes es van disposar a sortir. Tot i no descarregar-la, el moment té un valor que va més enllà de la fita estadística.

La torre no va ser un fet aïllat dins l’actuació. Els Moixiganguers van completar també el 3 i el 4de9 folrats, dos objectius que refermen el seu domini en la gamma bàsica de 9. Aquesta combinació és especialment significativa perquè dibuixa una colla que no només ha estat capaç d’assajar i portar a plaça un castell de gamma extra, sinó que ho ha fet amb una base de 9 pisos consolidada. L’ascens no apareix com una aventura puntual, sinó com el resultat lògic d’una evolució tècnica i organitzativa.

La cap de colla, Mireia Prat, que s’estrena enguany en el càrrec, valora l’assoliment com un objectiu molt gros i, alhora, com un estímul per continuar creixent. El repte passa ara per consolidar els mecanismes de l’estructura, guanyar confiança i trobar la regularitat necessària per superar el tram final, allà on la torre va acabar cedint.

De cara a la temporada 2027, les prioritats passen per sumar més camises i donar continuïtat al nivell assolit enguany. Prat apunta a la voluntat de repetir, com a mínim, el que s’ha aconseguit aquesta temporada, amb la descarregada de la torre com a horitzó. Un plantejament que combina ambició i prudència. El salt morat no és, doncs, un punt final. És una nova posició de sortida.

Alegria dels Moixiganguers després de coronar la tde9fm. F. Fèlix Miró.

Articles relacionats

Més de l'autor