10 anàlisis sobre 10 claus del moment casteller actual.
Llegiu també:
10 claus del moment actual (1): Els de 10 i desfolrats dels Verds i la Vella
10 claus del moment actual (2): La Joves de Quico de Cabra
10 claus del moment actual (3): La solidesa de la Jove i el retorn de Minyons
10 claus del moment actual (4): El 9de9f estava ben col·locat
10 claus del moment actual (5): El retorn de les emergents
10 claus del moment actual (6): Ascensor al vuitè pis
10 claus del moment actual (7): El poder de les universitàries
10 claus del moment actual (8): L’efecte del canvi climàtic en els castells
10 claus del moment actual (9): Castells i gentrificació
Quan un organisme que té caràcter federatiu adquireix un protagonisme fora del comú acostuma a ser un mal senyal. Aquests òrgans que, més que executius, són representatius–i que actuen sobretot per a defensar els interessos col·lectius–, acostumen a tenir un suport suficientment transversal i generalitzat quan es projecten fora de focus i no són objecte de polèmica. No és el cas de la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya (CCCC).
La CCCC ha ocupat masses converses en els darrers temps i ha estat implicada en algunes tensions amb diferents agents que resulten rellevants per a la projecció i solidesa del món casteller. La feina que realitza la Coordinadora és crucial, ja sigui en la negociació de l’assegurança col·lectiva, en l’establiment d’uns codis que acaben constituint un signe de funcionament implícit de les colles (com la regulació de la comercialització i els usos publicitaris), en l’impuls a projectes de fons (com la memòria oral), en la gestió d’accidents (com el de Sant Fèlix del 2024) o en el suport tècnic a moltes colles petites mancades d’estructures estables.
En la Junta de la CCCC participen persones que hi dediquen hores de feina de manera desinteressada en benefici del món casteller. Trobar gent que s’impliqui en cada colla –que són un signe d’identitat i pertinença– acostuma a ser assequible; trobar-ne que ho facin en quelcom tan obert i heterogeni com “el món casteller”, en el seu sentit més ampli i inconcret, no resulta tan fàcil. Ni agraït, especialment quan la CCCC és objecte de tensions o, directament, crítiques.
I aquí està el primer problema que afecta a la CCCC. Des d’amplis sectors del món casteller es parla de la Coordinadora com si fos un agent extern que actua en base a unes línies i uns objectius no sempre clars. Sovint, les persones que s’hi refereixen acostumen a oblidar-se un factor fonamental: la CCCC són totes les colles. Des de les més grans que fan construccions de 10 fins les que no aconsegueixen acabar una actuació amb tres castells de 6. I totes, de la primera a l’última, són corresponsables de les seves decisions, que venen marcades per l’assemblea general anual, tot i el dret a la discrepància. És a dir, qualsevol posició que adopti la CCCC davant els drets d’imatge, la categorització de colles segons nivell o les mesures de prevenció i seguretat, entre molts altres aspectes, és una posició presa per les colles; si més no, per la seva majoria, atès que el món casteller és heterogeni i plural. Tan ampli i plural que també hi ha veus que consideren que la CCCC hauria de tenir un paper estrictament de gestió que no afectés la sobirania de les colles.
Però, en canvi, la CCCC té un problema seriós de relat, que no vol dir necessàriament de comunicació. Tot i tenir una condició representativa i transversal, la CCCC apareix com un element generador de certes tensions, sigui amb algunes colles que en formen part, sigui amb agents de notable pes en la projecció dels castells o sigui amb altres organismes que participen o col·laboren amb projectes d’interès general del món casteller.
Probablement, la pròpia estructura i organització de la Junta facilita aquesta situació. Les juntes són de tres anys, amb un president que canvia cada any; és a dir, quan ha començat a prendre mida del càrrec ja li toca plegar. Això acaba propiciant que l’aparell gerencial acabi adquirint un pes que va més enllà de la gestió. I d’aquí plora bona part de la criatura…
L’actual Junta de la CCCC iniciarà aquest mes de març el seu tercer i darrer any de mandat. I ho farà amb la incògnita si podrà arribar al final, ja que de les dotze colles que van constituir aquest òrgan fa dos anys, tres han plegat i una ho farà en breu. Els estatuts marquen que vuit és el mínim de components que ha de tenir la Junta. Si un altre més plega, haurien de dissoldre’s i passar per assemblea. No deixa de ser rellevant que les quatre colles que han sortit hagin ocupat càrrecs de màxima representació en aquests últims dos exercicis (presidència, dues vicepresidències i tresoreria). És una fotografia que il·lustra les tensions internes i la difícil convivència amb l’aparell gerencial.
I també és il·lustratiu que entre els vuit membres que restaran a la Junta només un és representant de colla de gamma extra. L’injustificat cop de porta que els impulsors de l’actual equip van fer als Castellers de Vilafranca, quan ara fa dos anys van mostrar la seva voluntat per tornar als òrgans de decisió col·legiats, il·lustra bona part dels problemes que s’han acumulat recentment, començant pel desgast provocat per la guerra dels drets.
