La diada de Sant Jordi, aniversari dels Bordegassos de Vilanova té aquest any un caire molt especial; de fet tota la temporada 2022 serà especial per als de la camisa groc-terrós i no només per l’esperat retorn a la normalitat postpandèmica, sinó perquè és la temporada del 50 aniversari del naixement de la colla castellera de Vilanova i la Geltrú.

Una munió d’actes i d’actuacions especials omplen un programa que s’ha convertit en un llibre de 218 pàgines, que recull no només l’agenda de celebracions, sinó un conjunt d’articles sobre la trajectòria i la singularitat dels Bordegassos que es reivindiquen com una colla diferent, que va trencar alguns motlles i que va ser pionera en obertura i integració, però també en innovacions tècniques, unes millores que avui estan assumides pel conjunt del món casteller.

El Cinquantenari va presentar-se el passat 19 de març, en un acte elegant i emotiu, que va ser molt elogiat pels assistents, entre els quals hi havia el president de la Generalitat Pere Aragonés. Actes oberts a la ciutat i a tot el món casteller i actuacions que convidaran a Vilanova a una dotzena de colles, algunes en més d’una diada, i entre elles les colles punteres del món casteller, a excepció de la Colla Vella que va declinar la invitació de participar en la diada de les Neus del 30 de juliol.

Els Bordegassos ja han encetat temporada amb dues actuacions, una a Vilanova i una al Vendrell, però la gran arrancada serà aquest dissabte dia de Sant Jordi amb una actuació a la tarda, quan es compleixen 50 anys de la seva presentació, el 23 d’abril de 1972. Els acompanyaran els Castellers de Barcelona, padrins del seu bateig, i dues de les colles més amigues dels vilanovins en aquells primers anys: els Nens del Vendrell i la Colla Joves Xiquets de Valls.

Els Bordegassos aprofiten aquest 50 aniversari per reivindicar-se com una colla singular: els únics amb camisa groc-terrós, botons negres (dels quals n’han fet el seu logo) i sense escut, i recorden amb humor que quan van néixer en alguna plaça de rància tradició es va sentir la frase: “Aquests de Vilanova, tan melenuts,   amb aquest nom, la camisa tan lletja i tanta dona… duraran dos dies”. Cinquanta anys després, els vilanovins recorden que la diferència els ve de lluny.

Vilanova té una tradició castellera centenària. Els Xiquets de Valls ja actuaven per la Festa Major en el segle XIX i en esdeveniments importants com l’arribada del ferrocarril l’any 1881. Hi ha constància que el tercer castell de nou documentat de la història es va aixecar a la Plaça Major (avui de Pau Casals) de Vilanova el 5 d’agost de 1852. També que els anys 1919 i 1920 va actuar una esporàdica colla local, anomenada els Xiquets de Vilanova, que, segurament, estava integrada per aficionats locals que ajudaven les colles vallenques en les seves actuacions vilanovines.

Malgrat aquests precedents, els joves melenuts que van crear els Bordegassos no venien de famílies castelleres i els seus referents no anaven més enllà de les actuacions dels Nens del Vendrell per la diada de les Neus dels anys 60 i 70, i d’algunes escapades a veure castells a les festes majors de la comarca. Joan Borbonés, un comercial vilanoví molt aficionat als castells, va ser qui va engrescar a tres d’aquests joves –Bienve Moya, Sixte Moral i Mima Ràfols– a convocar un primer assaig i a organitzar una colla castellera que, amb el nom tradicional dels joves de la vila, els Bordegassos, es va presentar el dia de Sant Jordi de 1972.

Des del primer dia, els Bordegassos no van ser una colla convencional, tal com s’estilava a l’època. El primer any, ja van viure una crisi per qüestionar l’autoritat del cap de colla, en un moment en què en totes les colles aquesta figura era inqüestionable; una assemblea va destituir-lo originant el naixement d’una segona colla local, els Castellers de Vilanova-Colla de Mar. També adoptaren de seguida costums modernitzadors encetats per altres colles, com els “castellers de corbata” encarregats de fer contactes i gestions, inventats pels Nens del Vendrell o deixar de pagar als castellers, com ja feien els Castellers de Barcelona.

Que hi hagués dones a la colla des del primer dia tampoc era gens habitual l’any 1972; val a dir que aquestes noies no assajaven ni pujaven, tot i que van fer algun assaig entre elles; però pocs anys després la Paqui Garcés, germana d’altres nois de la canalla, seria l’única nena enxaneta del moment i pujava en tots els castells de 7; i l’any 79, l’Eulàlia Carnicer va ser la primera noia de la història en pujar d’aixecadora en un castell de 8. A partir d’aquí la presència de nenes a la colla ja va ser continuada, mentre que moltes colles no integraren dones fins a finals dels anys 90 i algunes fins i tot convocaren assemblees per debatre si les havien d’admetre o no.

En aquells primers anys –final del franquisme i transició–, els Bordegassos també destacaren pel seu compromís social i polític; no endebades alguns dels seus primers dirigents foren líders polítics i sindicals, primer en la clandestinitat i després en els inicis de la democràcia. Només com a exemple, dos dels primers bordegassos del 72, Esteve Orriols i Sixte Moral, van arribar a ser alcaldes de la ciutat, i un nombre significatiu de castellers han estat regidors o dirigents polítics i socials en diversos àmbits de la vida vilanovina. L’any 1977, una aportació de la colla al Congrés de Cultura Catalana va aixecar força polèmica per la contundent denúncia que s’hi feia de l’utilització que el franquisme havia fet dels castells, amb elements com la salutació feixista en els pilars, la presència de colles en las “demostraciones sindicales del 1º de Mayo”, les visites al Pardo, o les actuacions en les visites de Franco a Catalunya.

El tarannà assembleari, obert i integrador de la colla vilanovina s’ha mantingut en aquests 50 anys amb campanyes d’aproximació a la colla de persones amb problemes mentals o amb risc d’exclusió social. També en la integració de nouvinguts, en Suleyman Ba, el primer enxaneta negre del món casteller, va ser més que un símbol quan coronava els millors castells dels Bordegassos a finals dels anys 90. La colla també s’ha implicat sempre en la participació activa en la vida social i associativa de la ciutat, que han convertit els Bordegassos en un referent, més enllà de la seva activitat prioritària, la de fer castells.

Però la singularitat bordegassa no s’ha concretat només en aquest aspecte social que ells mateixos resumeixen en “fer castells i altres coses”, sinó que també han tingut un protagonisme important en aspectes d’innovació tècnica i en iniciatives que han ajudat al conjunt del món casteller a millorar tècnicament tant en els assajos com en les construccions. La xarxa, que ara totes les colles tenen als seus locals per garantir la seguretat als assajos, és un invent bordegàs; Marcos Montes, un casteller històric que va ser cap de colla, fuster de professió, va pensar que una xarxa de pescadors lligada a quatre arbres podia ser un gran al·licient per assajar amb més seguretat els pilars que la colla volia aconseguir; un dels primers col·laboradors d’en Montes en aquesta iniciativa va ser Fèlix Miret, el mític pilaner dels Castellers de Vilafranca.

I aquestes innovacions tècniques també s’han traduït en la progressió endreçada de les construccions que els Bordegassos han anat assolint en els moments més brillants d’aquests 50 anys d’història. El 1979, els vilanovins van aconseguir carregar el quatre de vuit –un dels grans castells del moment- després de consolidar tots els castells de 7, inclosa la torre de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota; cap colla amb només set anys d’història havia aconseguit mai una fita semblant. A més, el tronc d’aquell castell el formaven castellers molt més lleugers que els habituals que pujaven –sobretot a segons– en els castells de 8 de les grans colles.

I és al final del segle XX quan els Bordegassos assoleixen les seves fites més altes. També després de consolidar els castells bàsics de 8 i el pilar de 6, l’any 1998 obtenen la torre de 8 amb folre, el pilar de 7 amb folre i el 5 de 8, i el 1999 aconsegueixen el 4 de 8 amb l’agulla i carregar –i després descarregar– el 3 de 9 amb folre, el seu sostre casteller, que mantindrien l’any 2000 (va ser l’últim castell de 9 del segle XX al món casteller) i encara el tornarien a carregar el 2001.

La trajectòria castellera dels Bordegassos ha estat sovint una muntanya russa, alternant temporades brillants amb altres en què els castells de 7 han estat les seves màximes construccions. Amb tot, l’any 2012, els de la camisa groc-terrós van guanyar la primera edició de dissabte del Concurs de Castells amb el 4, el 3 i la torre de 8 folrada; els Bordegassos tornaven a Tarragona després de 24 anys d’absència, després de decidir en assemblea participar en el concurs. Els vilanovins –també en això van ser pioners– van posicionar-se contra els concursos, arran del que s’havia fet a Vilafranca l’any 1973 i que va acabar amb molta polèmica; des d’aleshores a cada convocatòria una assemblea decideix si s’hi va o no. El posicionament anticoncurs va ser copiat per altres colles, com els Minyons de Terrassa que encara es mantenen en aquesta posició. Des de l’any 2012, els de Vilanova –prèvia votació en assemblea- han participat en tots els Concursos de Tarragona, conscients de l’evolució positiva que ha tingut la gran trobada de la Tàrraco Arena Plaça i també degut al fet que la renovació generacional al si de la colla no se sent condicionada per les velles polèmiques dels anys 70 del segle passat.

Avui, els Bordegassos de Vilanova, després de l’aturada pandèmica dels dos darrers anys, afronten l’any del Cinquantenari partint dels castells de 7, però amb la mirada posada en tornar aviat als castells de 8 que ja seguien controlant l’any 2019, l’última temporada normal. Arranca una nova temporada que, gràcies també als Bordegassos, ja no comença per Sant Joan sinó per Sant Jordi. Els vilanovins, amb els seus aniversaris, no només van allargar la temporada per la primavera, sinó que també van instaurar el costum –avui present a gairebé totes les actuacions– de convidar a altres colles a participar en les seves diades.

Una colla innovadora i singular que ha consolidat costums i tarannàs que ara ja són patrimoni de tot el món casteller. Amb aquest “orgull bordegàs” que els fa especials però amb una relació excel·lent amb totes les colles. Vuit n’hi havia quan van néixer l’any 1972 i ara n’hi ha més de cent.

És per això que han volgut que el seu 50 aniversari, des del dia de Sant Jordi fins al final de la temporada, sigui una festa oberta a tot el món casteller.