IniciActualitatColles que pleguen

Colles que pleguen

-

Dos pilars de 4 dels Nyerros de la Plana, l’any 2013

Els Nyerros de la Plana han plegat. Ho han anunciat aquesta setmana després d’haver viscut una temporada en blanc, sense haver fet cap castell ni tampoc cap pilar de 4. És la tercera colla que baixa la persiana enguany: els Castellers de les Gavarres ho van fer el mes de març i els Vailets del’Empordà fa uns mesos.

L’aturada de dos anys provocada per la pandèmia ha passat factura en bona part de les colles petites. A més del final de trajecte dels Nyerros, dels de les Gavarres i els de l’Empordà hi ha altres sis colles que, segons les dades del Baròmetre Casteller, no han fet castells en tota la temporada. En alguns casos, han alçat pilars, però no han pogut assajar amb regularitat per portar construccions a plaça. Són els Castellers de Gavà, els Castellers de Rubí, els Castellers de Sant Adrià, els Castellers de Santa Coloma, els Encantats de Begues i els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Nou colles convencionals –a les quals caldria sumar els Castellers de Sidney– sense fer castells en tot un any: més d’un 10% del mapa casteller previ a la pandèmia.

Les causes que motiven aquesta situació són coincidents en la majoria de casos: insuficiència de camises, dificultat per assegurar el relleu de dirigents motivats, limitacions en la captació i assaig de canalla i entorns allunyats de la realitat castellera, malgrat que en alguns casos són colles amb més de vint anys de trajectòria. Aquests elements acostumen a ser comuns en les colles que enguany no han pogut portar castells a plaça.

Un dels últims assaigs dels Castellers de les Gavarres, el febrer de 2020, just abans de la irrupció de la Covid

Els Nyerros i els de les Gavarres. En el seu comunicat de tancament, els Nyerros –fundats el 1998–, han subratllat el “relleu generacional” com una de les causes determinants que els han dut a plegar. Quan a les colles –petites i no tan petites– els falta múscul social més enllà d’un nucli reduït de castellers, sobrevola una amenaça permanent que condiciona la seva continuïtat. Amb la pandèmia, algunes de les persones més implicades no s’han mantingut en primera línia i no hi ha hagut recanvis que assumissin el nivell de compromís i dedicació que requereix ser al capdavant d’una colla.

És un cas similar als Castellers de les Gavarres, si bé aquesta colla –que abraçava l’àmbit de Caldes de Malavella, Riudellots i Llagostera– tenia pocs anys de vida: s’havien fundat el 2015 i no havien passat dels castells de 6 Per la seva part, els Nyerros –que van fer els seus primers assaigs a Gurb i, posteriorment, es van implantar a Manlleu– van arribar a fer el 4de7 amb l’agulla com a millor castell –i a provar, sense èxit, la torre de 7–, si bé el seu registre habitual era els castells de 6: en 25 anys només van fer 45 castells de 7.

Sis colles més sense castells enguany. Les altres set colles que enguany no han fet castells han patit els efectes de l’aturada de la pandèmia, però el seu estat el 2019 ja era crític. Cap havia fet castells de 7 aquell any i tampoc l’anterior, llevat d’un únic 3de7 dels Vailets de l’Empordà. Totes, llevat dels de Rubí, han fet pilars de 4 esporàdics, que els ha permès mantenir la flama activa, ni que fos amb assaigs de tant en tant i en actes puntuals. El seu repte passa ara per una reactivació que no serà fàcil, ja que arrosseguen una dinàmica complicada, que l’aturada ha fet més gran.

I quatre amb el 3de6. No són, però, les úniques colles, ja que també n’hi ha altres quatre en situacions similars, que enguany han pogut fer algun castell puntual (sempre el 3de6, que requereix menys gent que el 4), però que mantenen la confiança d’una esperada recuperació. És el cas dels Minyons de Santa Cristina, els Pallagos del Conflent, els Castellers de la Gavarresa i els Castellers de Viladecans. El factor positiu és que, llevat dels de la Catalunya Nord, les altres tres colles han registrat una evolució, ni que hagi estat limitada, al llarg de la temporada: van començar sense tenir els recursos suficients per assajar, però han acabat fent algunes aletes.

Llegiu també:
Actuacions de 6 que es queden a mitges (31 d’octubre de 2022)
Castells que ara no són castells, de Josep Almirall (28 de juliol de 2022)
Menys de 6… (14 de juliol de 2022)
Lluitant per fer tres castells de 6 (13 de juliol de 2022)

Articles relacionats

Més de l'autor