Aquest és el segon article de la sèrie en què exposem com les tesis del management aplicades a empreses i altres tipus d’organitzacions poden resultar adaptables i beneficioses per a la gestió de les colles. Pere Camprovín –membre dels Castellers de Sants, on ha estat cap de colla–, adapta articles i estudis que el reconegut consultor Xavier Marcet, expert en estratègia i innovació, ha publicat en diferents mitjans generalistes, com La Vanguardia i Sintetia o el seu blog. Marcet ha elaborat aquests articles amb visió global i per a la gestió de diversos tipus d’organitzacions i ara Camprovín els porta al terreny casteller.

Article original:
Construir legado
Xavier Marcet
La Vanguardia, 31 d’octubre de 2021

Què deixem després de passar per la junta o la tècnica d’una colla? Quina és la nostra empremta? El llegat no ha de ser només individual, pot ser un llegat col·lectiu. Pensar en termes de llegat no és cap ximpleria, és la capacitat de mirar des del futur el present que perdurarà. Què recordarem de cada hora que hem treballat per la colla? Què recordaran de la nostra aportació? La resposta és rotunda. Normalment molt poca cosa. Poquíssim.

Per deixar llegat cal tenir un cert sentit estratègic. Disciplinar les nostres reunions i assajos perquè allò urgent no devori allò important. Molta gent dedica moltes hores i treballa sense descans, però al cap d’uns anys no recorda cap resultat diferencial, recorda que treballava molt. El secret per definir el llegat és no sucumbir a la pressa del dia a dia. Aixecar la mirada del següent assaig o reunió de junta.

Els llegats donen sentit a les trajectòries i als esforços. Els llegats són allò que lliurem a la cursa de relleus que és cada colla. Un llegat pot ser un salt en la relació amb la ciutat o barri, en la manera de fer i respectar, en el creixement, o en una innovació que va canviar els assajos o el calendari de la colla. Els llegats són punts i a part que apuntalen al futur. Un llegat també pot ser l’empremta cultural en una colla o equip de persones. Un llegat també pot ser una manera de fer-se les preguntes correctes. Els pretensiosos no deixen llegats, simplement sembren anècdotes al voltant dels seus egos sense domar.

No és veritat que el llegat només estigui reservat als Caps de Colla o Presidents. Fa poc vaig assistir a un acte de celebració d’una colla, i un casteller històric de la colla formava part de la comitiva institucional amb els actuals responsables. El seu llegat era representar una forma de ser a la colla, uns valors persistents, el seu llegat era recordar els esforços de gent sense jerarquia, el seu llegat era la importància de simbolitzar el respecte com a cultura de colla. Liderar és intentar construir un llegat compartit amb un equip. Un altre exemple d’això, i exemple icònic de llegat és el de Francesc Pinyes de la Colla Vella, qui va portar el rigor i la meticulositat al món dels castells tant en l’aspecte tècnic com en l’institucional, com per exemple la definició de la figura del cap de pinyes, el disseny dels primers folres, la transformació de la colla castellera en un espai formal o la dignificació de la mateixa activitat castellera. Un altre gran exemple de llegat és el del Dr. Jaume Rosset, qui va introduir la visió científica i mèdica als castells, amb la reflexió i mirada crítica pròpia d’aquests àmbits, millorant amb rigor la prevenció i seguretat de la nostra activitat.

Liderar és alinear el llegat amb la finalitat d’una colla. Liderar és deixar llegats que ajudin a créixer fent créixer. Liderar és bloquejar els falsos llegats, bloquejar la toxicitat. Els líders que construeixen llegats amb propòsit saben que no ho poden fer sols. Els llegats es construeixen amb els altres i resulten diferencials quan aquests llegats canvien la vida dels altres positivament.

Transcendir el present. Ens commou el missatge que veiem als ulls de qui amb honestedat i esforç serà capaç de crear millors futurs que els que els hi vam deixar.

Quan com a caps de colla, presidents, caps de pinya, caps de comunicació, etc. anem fins a dalt de feina, quan les nostres inèrcies cobreixin totes les nostres reunions, aturem-nos un instant. Pensem què estem construint. Contrastem la nostra agenda amb els objectius fundacionals del nostre equip i de la nostra colla. Les inèrcies són l’enemic del llegat. Les inèrcies són les silencioses aliades dels futurs mediocres. Quan som conscients que treballem molt però no sabem què estem construint és moment d’aturar-se i fer una parada al camí. És moment de transformar les agendes, és moment de tornar-nos a enganxar al propòsit, de treure’ns reunions de sobre, de deixar de buscar responsables per totes les tasques compulsivament. Caminem molt, però anem a algun lloc o simplement ens limitem a canviar de tant en tant de discurs o de twit? Què deixarem després de caminar? Hi ha poques preguntes més estratègiques que no pas aquestes. Un primer llegat és sobreviure, i no és poca cosa. Un segon llegat és créixer. Un tercer llegat és impactar positivament en els altres de manera significativa. El llegat és més que uns resultats castellers. El llegat és el relat profund que descobrim després. El sentit del llegat és el que ens hauria de permetre destriar entre urgències, molèsties i importància.

Hi ha llegats íntims. Ajudar a créixer a un casteller (tant a nivell tècnic com sobretot personal) és un llegat íntim. Hi ha llegats discrets com canviar la manera de fer les reunions de junta o de relacionar-se amb l’entorn de la colla. Hi ha llegats que són pura reinvenció. Hi ha llegats en forma de dignitat. Hi ha llegats que són una picada d’ullet als que ens seguiran. Hi ha llegats que són el mirall col·lectiu d’una colla on el tot va ser més important que la suma dels castellers. Hi ha mirades que són llegats. Hi ha esquemes en un paper que acaben sent la llavor del futur.

I quin és el llegat que deixem els nostres castellers? Els deixem alguna cosa més que una temporada plena de castells, els transmetem alguna cosa que vagi més enllà? Els transmetem un petit llegat a la nostra manera de fer? L’honestedat és un gran llegat.

Van deixar llegat totes aquelles dones que van trencar esquemes i van ser les primeres en agafar rols rellevants a les seves colles, tant en l’àmbit tècnic com social. Van deixar llegat els que van trencar les inèrcies del passat introduint l’assaig sistemàtic i l’exigència d’assistir-hi per a moltes posicions del castell. El Manel Urbano a la Colla Vella o el Jordi Crespo a la Colla Jove Xiquets de Tarragona en són bons exemples en les seves respectives colles. Van deixar llegat aquells castellers intrèpids vilafranquins que van començar a assajar per primera vegada sota una xarxa. Els Castellers de Sants han arribat a fer castells de gamma extra, però difícilment deixaran mai cap llegat més important que l’impuls per un casc casteller. Van deixar llegat les colles que van entendre que cooperació i competició no són conceptes antagònics, sinó complementaris.

Escollim llegats que ens inspirin, que ens portin a la nostra millor versió, que ens facin créixer, que ens allunyin de la mediocritat.

Reflexió. Caminem molt, però què deixarem després de caminar? Hi ha molt poques preguntes més estratègiques que aquesta.

És bo pensar en termes de llegat, sigui el lloc que sigui que ocupem a la colla. I no cal que hi posem altivesa. Simplement és bo per persistir, posar focus, enfosquir la dispersió. Ens impulsa moure en positiu poc o molt l’agulla. Ens atrau deixar un rastre d’autenticitat sense escarafalls. No ens mou la vanitat de passar a la historia de la colla o del món casteller, ens mou la lògica de ser útils abans d’acomiadar-nos un dia discretament. Mirar enrere. Constatar que va valer la pena. Ens commou el llegat que veiem als ulls de qui amb honestedat i esforç serà capaç de crear millors futurs que els que intentem llegar-los.

Altres articles de la sèrie:
Colles i evolució (22 de desembre de 2022)