La consolidació de la gamma bàsica de 8 pels Xicots de Vilafranca no va ser fàcil. El primer 4de8 carregat del 1998, el va prosseguir el primer descarregat l’any següent, però el primer 3de8 va costar molt més. El primer carregat va arribar al Concurs del 2000 en una actuació històrica per un altre motiu (ho comentarem més endavant). I pel primer descarregat vam haver d’esperar fins al 2004. Fent aquest camí cap al pare dels castells, hi va haver un punt d’inflexió per la colla vilafranquina i que també, a la llarga, ho seria en l’evolució de la seguretat en el món casteller. L’intent de 3de8 de la Diada del Roser de 1999 va suposar el detonant d’un dels primers passos cap a la protecció cranial de la canalla en el món casteller: una espurna que va portar a la creació del primer casc casteller. Recordem-ho:

Aquell 1999, els Xicots perseguíem el 3de8 i la cursa cap aquell volgut castell va quedar enfosquida per una lletja caiguda, que va provocar una greu lesió cranial de l’enxaneta, la petita Tania Marcianes. Afortunadament, la recuperació va ser bona i la valenta enxaneta va seguir fent castells, arribant a fer de dosos i de quints.

Aquell gran ensurt i la consciència de risc van portar la colla a buscar una solució preventiva. El cap de colla dels Xicots, Juan Marcianes Juanillo, recorda clarament aquell moment: “Havíem de fer alguna cosa per la seguretat de la nostra canalla, ho teníem molt clar, i ho vam fer: volíem un casc per la nostra canalla”.

Les primeres proves es van iniciar al principi de la temporada del 2000, al taller de tapisseria d’un membre de la colla, Albert Hill Tapi, que va ser l’encarregat de l’elaboració dels cascs. Amb la col·laboració d’un grup de persones de la colla es van elaborar diferents prototips.

En una primera fase es va fer servir com a base un antic casc de bicicleta que tenia el cap de colla de l’època, Juan Marcianes, ja que així ens volíem assegurar que protegíem les part més crítiques del crani, tal com feien aquells cascs, centrant-se en la part superior (zona parietal, bàsicament, i part d’occipital i frontal) i la posterior (occipital).

En una segona fase, es va evolucionar la cobertura amb un material més gruixut i mal·leable, fabricant una estructura amb goma de poliuretà i encolant les diferents parts de la mateixa amb una cola específica per aquest material. D’aquesta manera, s’unia l’estructura evitant posar-hi grapes o cargols metàl·lics que poguessin provocar rascades al cap de la canalla. Posteriorment, i per tal de reforçar les unions encolades, es van folrar amb escai. Aquesta evolució permetia fer la forma del cap de manera més fàcil.

En una tercera fase, es va afegir un velcro a la part del darrere, per assegurar la seva subjecció, i es va embolicar amb el mocador casteller per a dissimular la protecció i no fer-la tant aparatosa. Albert Hill ho recordava així: “ens vam trobar amb el problema que les primeres versions dels cascs es donaven i s’obrien, en funció de la mida del cap de cada nen i nena. Així que vam decidir afegir un velcro que permetés ajustar i a la vegada subjectar millor el casc”. Després de diverses proves en alguns assaigs, es va tenir a punt per portar a plaça.

A més, durant el procés de creació i durant les diferents proves dutes a terme, la colla ja es va adonar que per als dosos no seria possible la utilització de les mateixes proteccions, per la posició que ocupaven i pel fet de dur a sobre l’acotxador. Tot i això, no van voler renunciar a protegir els dosos i també es van dissenyar unes proteccions, més senzilles, en forma de cinta, que cobrien el front (zona frontal del crani) i la part lateral (zona temporal cranial).

Es van començar a utilitzar les primeres proves i prototips en algunes actuacions de l’estiu del 2000: a la Diada de Festa Major de Castellbisbal, l’agost de 2000, amb un torre de 7 descarregada, i també ja a la Festa Major de Vilafranca, amb el primer 3de7 aixecat per sota dels Xicots.

Amb aquestes primeres proves arribar la divuitena edició del Concurs de Castells a Tarragona, el 8 d’octubre de 2000, on els Xicots, ja amb la versió definitiva del casc, vam convertir-nos en els pioners de la protecció infantil castellera, sent la primera colla a utilitzar una protecció cranial de tipus casc en una diada castellera.

Aquell Concurs va ser extraordinari per a la colla, en assolir un meritori vuitè lloc i estrenant en un mateix dia dos castells, els primers 3de8 i torre de 8 amb folre carregats. Estàvem segurs de que allò que fèiem era bo per a la nostra canalla, i sense cap mena de dubte, la protegia. Ara bé, la sensació en l’entorn casteller no era de sentiment unànime de recolzament cap a aquell atreviment…

De fet, aquell dia diverses colles es van apropar per interessar-se per aquella protecció, conèixer la iniciativa i el procés de construcció d’aquests primers cascs, amb la voluntat de valorar-ne també la seva possible utilització. Ara bé, també altres colles ho van veure en aquell moment amb mals ulls i de forma crítica i negativa.

En qualsevol cas, el que és clar és que aquella fita va formar part del debat inicial, de les primeres passes i del camí que anys després portaria a la protecció definitiva dels cascs castellers, amb una sòlida base científica i homologats, i que amb un gran treball de la Coordinadora de Colles Castelleres es van fer realitat. Just l’any vinent es compliran 20 anys de l la seva arribada a les places, que es produir l’any 2006.

Però tornem a aquell primer casc utilitzat al 2000. Aquell no era homologat ni tenia estudis científics darrere. De fet, en aquell moment ni tan sols s’havien plantejat, sinó que va ser construït de manera artesanal, amb l’objectiu de protegir les parts més delicades del cap de la canalla, de forma ràpida i sense poder esperar a la gran revolució que va venir anys després.

Els Xicots vam continuar utilitzant el propi casc durant aquells primers anys de la dècada dels 2000, fins que la Coordinadora va homologar els cascs actuals i els va donar una gran seguretat i protecció, i no vam patir cap altra lesió de caràcter greu.

Des de la colla dels Xicots de Vilafranca volem posar en valor aquest fet històric dins del món casteller. Aquest 2025 fa exactament 25 anys que una colla castellera va utilitzar un casc o protecció cranial per primera vegada en una actuació castellera, fet que per sort avui és una realitat consolidada i que ha contribuït a la seguretat i a un millor futur pel món casteller.

En aquest sentit, la colla s’ha posat en contacte amb el Museu Casteller de Catalunya, a Valls, per fer donació del material de què es disposa, destacant-ne la reproducció d’aquell primer casc, amb l’objectiu que formi part del que va ser part de la història del món casteller.

Estem segurs que entre tots i totes les integrants del fet casteller seguirem avançant cap a una activitat castellera cada vegada més segura.

Articles relacionats:
De quan tot s’hi valia (6 de juny de 2025)
El primer casc: quan tot va començar a canviar (a millor) (13 de maig de 2025)
El nou casc: modular, més pràctic i amb reforç de seguretat (18 de febrer de 2025)
Interrogants i ‘fake news’ sobre la lesió de la Mia (3 de setembre de 2024)
Objectiu: millorar el casc (12 de desembre de 2016)
Què podem aprendre del casc de la canalla? (29 de novembre de 2016)
Sense casc, no hi ha castells (2 de febrer de 2016)