El passat 29 d’agost es va fer pública la nova taula de puntuacions del Concurs de Castells 2026. D’entrada, semblava una revisió tècnica. Però l’efecte real és molt més profund: ha canviat les regles del joc. I això no seria greu si s’hagués fet de manera conscient, explicada i debatuda col·lectivament. El problema és que aquest cop tot apunta al contrari. El resultat és una taula que premia coses diferents, altera el sentit de les combinacions i desconnecta el Concurs de la realitat de plaça.

A principis de 2025, Carles Esteve, Pau Ricomà i jo mateix vam entregar propostes per millorar la taula de puntuació i el Concurs dins la III Beca URV–CePAC. Vagi per davant que la negativa a acceptar la nostra proposta sobre agrupar els castells no motiva aquest article, sinó que la feina feta em serveix per analitzar els efectes que té aquesta taula, aplicada a les més de 27.000 combinacions tal i com vam fer amb més de VUIT tipus de taules diferents que vam comparar. Donada la complexitat de comparar mètodes, està a disposició de qui vulgui una calculadora que compara els punts de 2024, 2026 i agrupant (tant la versió 2024 com la proposada en la taula AG26 del treball).

La nova taula arriba amb la intenció d’actualitzar i fer més duradora l’ordenació, corregint desequilibris anteriors. Tanmateix, com acostuma a passar en el món casteller, la teoria sobre el paper no sempre s’alinea amb la pràctica a plaça. El fet de no igualar grups provoca una inherentment una temporalitat: tornar a viure una nova etapa de reiteració de castells de 10 i desaparició de castells desfolrats podria tornar a reobrir el debat. És més, em pregunto si (com alguna colla explícitament ho ha expressat) la taula de punts pot incentivar a la desaparició dels desfolrats al no “compensar” en punts la dificultat de fer-lo (com passa també amb el 3de8 per sota i el seu lloc a la taula), la qual cosa no succeiria si formessin part d’un grup igualat a punts, que s’ha demostrat que no provocaria canvis i deixaria un Concurs molt més igualat, just i emocionant. El resultat és, doncs, una taula que, en lloc d’aportar claredat, distorsiona el relat tradicional i acaba premiant actuacions que, segons els criteris assumits durant dècades, no haurien de sortir guanyadores.

Al nostre treball vam veure que igualar no només era possible, sinó que dins d’aquest complicat món casteller, era la mesura més adient, ja que el concepte dificultat contenia vàries accepcions, totes elles vàlides, que confirmaven el que veiem a plaça: algunes colles són dominadores d’uns sí i dels altres no, i viceversa, i al final acaba guanyant el Concurs el que pot combinar-ne més d’un i exhibir més gamma.

Una norma per jugar a un joc. Segons la direcció del Concurs, les normes noves “només són per un dia concret” i “qui no hi estigui d’acord, que no hi vagi”. És a dir, no són cap taula de referència per a tot el món casteller, sinó una reglamentació interna per competir dins l’arena tarragonina.
El missatge és inequívoc: no es pretén liderar un canvi de criteri, sinó delimitar les regles d’un joc. I, com a joc, cadascú decideix si vol jugar-hi o no. Fins aquí, correcte. Però si el Concurs ja no reflecteix la plaça, pot seguir sent el mirall del món casteller?

Uns canvis sense fonament analític. Veient els resultats de moltes combinacions, costa de creure que els canvis proposats (sense passar per la Comissió Assessora) s’hagin validat amb el rigor analític necessari. I en el cas que els canvis originats no siguin fruit de l’atzar negligent (per no haver valorat suficientment les variacions ocasionades, que s’exposen en aquest article) sinó intencionats, la direcció del Concurs hauria d’explicar-nos el perquè dels canvis. Perquè més enllà d’una simple inflació de puntuacions, es produeixen canvis en l’ordenació de les diades tal com les coneixíem fins ara. Això implica que:

• O bé ho teníem mal entès i ara ens explicaran com hem de valorar els castells,
• O bé queda clar que les puntuacions no responen a criteris objectius de dificultat, sinó a la voluntat del Concurs de veure determinats castells (la qual cosa és totalment lícita i, és més, podria ser un model d’èxit si a les colles ja els hi va bé jugar a aquest joc).

En aquest segon cas, el Concurs deixa de reflectir la plaça, i s’obre la porta a un nou model: un Concurs basat no en la dificultat castellera, sinó en altres objectius o expectatives. Cal, doncs, començar a desvincular que la taula del Concurs ordena els castells per dificultat i penalitzant els descarregats en vista de les conseqüències que comporta aplicar aquesta puntuació, si la comparem amb la dels concursos anteriors i en especial a la del 2024.

A més a més, hi ha un parell més de situacions que requeririen d’alguna explicació: a què es deu el canvi d’ordre entre 4de7a i 3de7a? Si és per temes estadístics, quins criteris s’han estipulat? Quin període? S’ha tingut en compte les distorsions que provoquen les colles “especialistes” (les que no tenen aquell castell com a límit)? En el treball de la URV-CePAC ja es proposava una definició tècnica per identificar-les, però desconec si s’ha aplicat res semblant. La segona qüestió es que no s’ha dit com es resolen els empats ara que el 3de8 carregat val igual que el 2de7 i que el 2de7 carregat val igual que el 5de7a. Des de la direcció del Concurs s’ha dit més d’un cop que hi hauria d’haver uns barems clars de desempat (que en la nostra proposta hi són). Doncs en la proposta que van fer oficial fa un mes i mig encara no s’ha dit quins són en el cas del 3de8 carregat i del 2de7 carregat.

La paradoxa del carregat i de la inflació. Tot i augmentar la diferència entre descarregar i carregar (del 13% al 17%), la nova taula inflaciona els grans castells. Especialment els inèdits, els mai descarregats i els de 10 pisos, especialment el 4de10fm que canvia de subgrup. S’allarga la taula, els castells mai descarregats guanyen molt de pes i es prefereixen diades de grans castells només carregats, inclosos els de 10 amb folre i manilles, que tríades de prèmium descarregats. La que tingui el castell més gran tant sols carregat ja decanta la balança. Les diades amb castell carregat puntuen més. Això evoca al debat del valor del castell carregat: Quin és el valor del castell carregat? Més que un percentatge (13%, 17%, 20% o 50%, tant hi fa), la qüestió és la posició que ocupa si posem els castells en fila: a què guanya un castell carregat?

Fins al 2024, el castell del grup superior carregat guanyava al castell del grup inferior descarregat, i dins de cada grup, s’exercia un efecte cremallera que afectava a la majoria de castells de dins del grup, on deixar-lo en carregat valia menys punts que un altre castell descarregat situat en una posició inferior però dins del mateix grup. Per tant, un castell carregat acompanyat de castells menors pot aconseguir major puntuació que una actuació amb tres castells descarregats de gamma similar i superior als acompanyants de l’altra actuació. És la paradoxa: es diu que es vol penalitzar la caiguda, però la pràctica mostra que carregar i caure té premi.

L’exemple de la inflació el trobem al fer la següent comparació: 4de9sf, 4de9fa, 5de9f.

Agafant aquesta actuació de referència, fins ara l’actuació amb doblet de 10fm (4de10fm + 3de10fm) necessitava un castell igual o superior al 5de8a (donada l’excepcionalitat d’aquest castell i la incompatibilitat dels bàsics de 9, acaba significant que es necessitava com a mínim d’un 9de8). Amb la inflació del 2026, amb un 7de8 ja n’hi ha prou per guanyar a l’actuació de referència. O dit d’una altra forma, el doblet de 10 pot deixar el 5de8 en carregat i encara obté una puntuació superior.

Això es produeix per la inflació dels castells situats a l’extrem de la taula, on la seva presència fa que perdi importància el nivell dels castells que l’acompanyen. Podeu trobar una anàlisi ampliada en quan a les xifres de variació entre 2024 i 2026. L’anàlisi ampliada acaba amb uns quants exemples dels castells que poden decidir les primeres posicions del Concurs, on s’aprecia com les actuacions amb castells desfolrats perden posicions (per exemple, el doblet de desfolrats amb el 3de10fm, tot descarregat) respecte a combinacions que fins ara no guanyaven i ara la desbancarien malgrat portar castell carregat, com ho seria el doblet de 10fm amb el 2de8sf només carregat, o fins i tot, l’actuació conformada per 3de9sf(c), 4de10fm i 5de9f.

Dissolució dels grups de facto. Amb la nova taula s’elimina el salt de puntuació entre grups. Un canvi que, amb poques excepcions, ha provocat que sigui més contínua que les anteriors i que provoca noves relacions que fins ara no generaven discrepàncies i que trenca amb una de les normes que s’havien respectat fins el moment: que el castell carregat del grup superior sempre valgués més que el descarregat del grup inferior.

Aquest canvi podria tenir el seu sentit de penalitzar el castell carregat si es propagués a més castells del grup inferior, però curiosament, l’afectació recau sobre alguns castells en concret, i en casos com el 3de9fa, la conseqüència és que s’està considerant el 3de9fa com un castell de 10sf al valdre més que el 4de9sf carregat, sense que s’hagin donat les oportunes explicacions (no dic que no hi puguin ser). De fet, el 4de9sf és un dels principals damnificats que ha vist reduït el seu valor de forma més significativa. Carregat val menys que el 3de9fa, i descarregat val menys que el 9de9f només carregat, cosa que no passava fins ara. Uns canvis que, sumats a la distorsió que provoquen els mai descarregats fins ara juntament amb el 4de10fm, fan més necessària que mai la calculadora i menys lògics els resultats comparats amb la lectura natural que hom pot fer dels castells a plaça.

A més, es crea una distorsió estadística: hi ha més diferència entre dos castells del mateix subgrup (3de10fm vs 4de9sf) que entre dos de subgrups diferents (5de9f vs 2de9fm). Això trenca l’escala de valors i fa impossible mantenir una ordinalitat coherent. I xoca frontalment amb la idea d’igualar puntuacions dins dels grups.

Conseqüències en les ordenacions. La puntuació dels castells de forma aïllada no té cap importància, més enllà de la dificultat de comptar punts sense calculadora quan són valors alts. El que importa en el fons és com queda cada combinació i quins canvis es produeixen respecte el que coneixíem fins ara. Els resultats d’aquest nou model parlen sols. Vegem-ne alguns exemples concrets:

• L’actuació de la Vella per Santa Úrsula 2016 i la dels Verds per Tots Sants 2025, amb el doblet de 10 i el 4de9sf descarregat, fins ara considerada la millor de la història a tres castells (passa de 10.110 a 13.560 punts), queda per sota de la de 2019, que només inclou el 3de9sf carregat i el doblet desfolrat (passa de 10.065 a 13.580). És a dir: un castell mai descarregat, però “ben acompanyat”, passa per davant d’una diada (l’única mai vista fins a dia d’avui) completament descarregada de prèmium.

• El pes inflat del 9de9f carregat o del 4de10fm carregat fa baixar actuacions que presentaven doblets de 10 descarregats o castells amb pilar (sorpasso al top 4 de les millors combinacions a tres castells):
  • 9de9f(c), 4de10fm(c), 3de10fm (passa de 9.465 a 12.915)
  • 4de10fm, 3de10fm, 3de9fa (passa de 9.470 a 12.900)
• De fet, la seva simple presència permet que actuacions amb castells carregats passin a valer més (comparem parelles de castells sumats):
  • 4de9sf, 5de9f (passa de 5.595 a 7.230)
  • 4de10fm(c), 4de9fa (passa de 5.345 a 7.380)
  • 4de10fm, 7de9f(c) (passa de 5.530 a 7.430)
• Comparant amb 3 castells:
  • 4de10fm, 4de9sf, 4de9fa(c) (passa de 8.955 a 11.990)
  • 3de10fm, 4de9sf, 5de9f (passa de 9.000 a 11.755)
• El doblet de 10 es pot permetre el luxe de portar un tercer castell amb pilar carregat per guanyar al doblet desfolrat amb el 3de10fm carregat:
  • 4de10fm, 3de10fm, 3de9fa(c) (passa de 9.230 a 12.555)
  • 2de8sf, 4de9sf, 3de10fm(c) (passa de 9.270 a 12.170)
• De fet, el doblet de deu passa a estar tant inflacionat, que acompanyat del 9de8 (10B, 10B, 9M) guanya a una actuació 10B, 10B, 9A:
  • 4de10fm, 3de10fm, 9de8 (passa de 8.830 a 11.840)
  • 2de8sf, 4de9sf, 5de9f (passa de 8.895 a 11.540)
  • 2de8sf, 4de9sf, 4de9fa (passa de 8.970 a 11.700)
• I no és només qüestió del 4de10fm. En dues actuacions on es neutralitzen, la presència del 3de10fm provoca que amb el 2de9fm es pugui guanyar a la dupla 4de9sf+5de9f:
  • 4de10fm, 3de10fm, 2de9fm (passa de 9.025 a 12.185)
  • 4de10fm, 4de9sf, 5de9f (passa de 9.105 a 12.160)
• La diada que més puja en el rànquing ho fa amb tres castells carregats (4de10fm(c), 3de10fm(c), 4de9fa(c)), mentre que la que més cau és la dels Joves de Valls (4de9sf, 2de8sf(c) i 5de9f(c)). Si bé és cert que els tres castells només carregats no computarien al Concurs del 2026, sí es pot visualitzar així en rànquings externs al Concurs com el Baròmetre Casteller que implícitament utilitzen l’únic barem oficial fins a dia d’avui. A més, el patró es repeteix en diades amb un castell carregat que passen de valer més a perdre davant d’altres diades amb dos castells carregats si una d’aquestes duu un castell de 10.
• Carregar dos castells ja no penalitza. Concurs Castellers de Vilafranca 2022 vs Colla Vella 2024:

• Castellers de Vilafranca: 3de10fm, 5de9f, 4de9sf(c) (passa de 8.485 a 11.055)
• Colla Vella: 4de9sf, 4de10fm(c), 4de9fa(c) (passa de 8.315 a 11.155)

Amb la taula 2024, guanyaven els Verds. Amb la taula 2026, guanyaria la Vella. Això vol dir que carregar el 4de10fm provoca que una actuació amb un 10B, un 10bC i un 9A perdi contra una amb dos carregats (10B, 10bC, 9aC). El missatge implícit: “volem veure castellassos, encara que acabin amb caiguda”.

• Descarregar el castell de 10 o el desfolrat ja no és decisiu (si és el 4de9sf). Concurs Colla Vella 2014 vs Colla Joves 2022
  • Colla Vella: 4de9fa, 3de10fm(c), 2de8sf(c) (passa de 8.015 a 10.615)
  • Colla Joves: 4de9sf, 2de8sf(c), 5de9f(c) (passa de 8.050 a 10.275)

Amb la taula antiga, guanyava la Joves. Amb la nova, la Vella. Fer dos castells 10/sf carregats passa a pesar més que fer-ne un de descarregat (4de9sf), un de carregat, a més d’un tercer castell com és el 5de9f, en aquest cas carregat.

• La presència del 3de9sf en altres combinacions hipotètiques:
  • 3de9sf(c), 2de8sf, 2de9fm (passa de 8.980 a 12.205)
  • 3de9sf(c), 2de8sf, 5de9f (passa de 9.270 a 12.600)
  • 4de9sf, 2de8sf, 3de10fm(c) (passa de 9.270 a 12.170)

Fins ara la combinació 3de9sf(c) + 2de8sf + 2de9fm no servia per guanyar a la combinació amb què la Colla Vella va guanyar el Concurs 2018 4de9sf + 2de8sf + 3de10fm(c). Amb el canvi de punts, el doblet desfolrat amb el 3de10fm carregat passa a perdre davant de l’actuació que porta un desfolrat amb el 3de9sf(c) i un tercer castell que és gamma extra però no pas prèmium.

• De fet, la presencia del 3de9sf(c) serveix per guanyar en una actuació amb només un castell descarregat a la inèdita actuació del doblet desfolrat amb el 3de10fm, tot descarregat:
  • 2de8sf, 4de9sf, 3de10fm (passa de 9.900 a 12.940)
  • 3de9sf(c), 3de10fm(c), 4de9sf (passa de 9.540 a 13.025)
  • 3de9sf(c), 3de10fm(c), 2de8sf (passa de 9.645 a 13.230)

Per comparar-ho amb la taula que proposàvem (Agrupada 26), allí es produïa un empat a 66 punts, desempatant a favor de l’actuació amb més castells descarregats, o sigui, el mateix desenllaç que amb els punts del 2024.

• La millor actuació de la Joves amb el format tres castells assolida per Sant Fèlix 2025 dura menys de 48 hores, en favor de l’actuació que comprèn el 3de9sf(c):
  • 2de9fm, 2de8sf, 4de9sf (passa de 8.605 a 11.145)
  • 3de9sf(c), 2de8sf, 4de9f (passa de 8.330 a 11.295)

• Els canvis també afecten a altres nivells. La revalorització del 3de7s provoca que una diada amb tres castells descarregats que fins ara era guanyadora, passi a perdre davant d’actuacions amb algun castell carregat i presència del 3de7s:
  • 2de7, 9de7, 3de7a (de 1.540 a 2.090)
  • 2de7, 5de7a, 3de7s(c) (de 1.490 a 2.110)
  • 2de7, 3de7s, 5de7a(c) (de 1.495 a 2.115)

• De fet, fins i tot es pot produir que una actuació amb dos castells carregats, que fins ara no guanyava, amb la puntuació del 2026 sí ho aconsegueixi:
  • 2de7, 9de7, 3de7 (de 1.470 a 1.960)
  • 5de7a(c), 9de7, 3de7s(c) (de 1.435 a 1.980)

Un Concurs que deixa de ser mirall de plaça. El missatge que es transmet és confús: es prefereixen diades amb grans castells carregats a tríades descarregades de dificultat similar. En altres paraules, el Concurs deixa de reflectir el que passa a plaça, on descarregar un castell ha estat històricament el símbol de la plenitud col·lectiva. Això no vol dir que el sistema sigui “injust” per se. És una manera diferent d’entendre el Concurs. Però si aquesta és la nova filosofia –premiar qui arrisca encara que caigui– caldria assumir-ho obertament i desvincular els resultats del Concurs de qualsevol lectura general sobre el nivell de les colles o dels castells.

Quan la plaça deixa d’entendre qui guanya. Els punts pel Concurs, segons la direcció, són “només per al Concurs”. Però a la pràctica s’exporten per fer rànquings i per ordenar les construccions i les actuacions, fins i tot en les retransmissions televisives podem veure sobreimpressionat quin lloc ocupa cada castell dins un llistat que segueix una certa ordenació (la del Concurs). A la nostra proposta, intentàvem portar el que es valora a plaça cap al Concurs, i no a l’inrevés. Amb aquestes noves puntuacions, es complica entendre quina actuació és millor. S’obté una ordenació que respon al què vol veure el Concurs i no necessàriament al què representa la combinació de castells tal i com l’enteníem fins ara, és per això que reitero que o bé la nova ordenació és capritxosa, o bé és necessària una explicació pedagògica que expliqui tots els exemples descrits en aquest article, que només en són uns quants. És cert que algunes combinacions passen a tenir més lògica, coincidint amb els resultats obtinguts plantejats en la nostra proposta quan diferia dels punts del 2024, però el balanç d’aplicar la puntuació del 2026 realment deixa un panorama significativament modificat.

L’exemple dels canvis ocasionats en les millors actuacions de les colles vallenques, amb el 3de9sf(c) com a protagonista, i especialment en la de la Joves on s’acompanya d’un castell bàsic de 9 (Santa Úrsula 2019) és una mostra clara dels efectes de la inflació i de l’excessiu premi per carregar el 3de9sf, un risc no penalitzat que suposa un risc de promoure el fet d’anar només a carregar el castell, pràctica que semblava pràcticament extingida en la última dècada. Crec que no seré l’únic que prefereixi l’ordre que coneixíem fins ara: veure una tríada de 10/sf descarregats per guanyar el Concurs enlloc de veure un doblet de 10/sf amb una caiguda de 3de9sf(c). En la pròxima edició veurem una colla celebrant guanyar el Concurs mentre treballen les assistències sanitàries?

Els efectes reals: qui hi guanya i qui hi perd. Les diades més afectades mostren guanyadors i perjudicats clars. És possible que algunes colles no s’hagin queixat perquè no han analitzat en profunditat els canvis o ja els va bé. És un món on els interessos pesen molt. El trinxerisme és evident: cadascú pensa primer si el canvi el beneficia o no. Això fa molt difícil avançar cap a un model més just i representatiu. Jo no sóc del parer que els canvis busquin afavorir una colla en concret, sinó més aviat que la direcció del Concurs vol veure uns castells en concret sense importar que només siguin carregats ni que vagin acompanyats de castells de menor nivell al què fins ara es consideraven necessaris per fer una actuació de nivell.

Combinar tres trumfos (tres grans castells) és molt més difícil que carregar-ne un d’espectacular i acompanyar-lo amb construccions menors. Això obre un debat legítim:

És millor veure un gran castell carregat mal acompanyat, o tres grans castells descarregats? Com a conjunt d’actuació, molts apostem per la segona opció. I per això celebrem que mesures com la del premi al millor castell, pot ser una eina per reconèixer a la colla que fa el millor castell malgrat no formi part de la millor combinació, si és que veritablement es vol fer una taula ordenada en funció de la dificultat i penalitzant als carregats.

Cap a quin Concurs ens dirigim? Tot plegat porta a una reflexió necessària: quin ha de ser l’objectiu del Concurs de Castells? Si vol ser un espai per veure els castells més grans, encara que caiguin, cal assumir-ho com a tal i no extrapolar-ne els resultats. Captem el missatge: “més risc, més puntuació”. I això contradiu la idea que es vol premiar la seguretat i el domini. Però si, com fins ara, vol reflectir el món casteller en el seu conjunt –on descarregar és culminar l’obra–, aleshores la taula actual entra en contradicció amb la pròpia essència del fet casteller.

En el fons, la qüestió és “a què juguem”. Toni Bach ha plantejat en més d’una ocasió altres possibles formes d’ordenar el Concurs, segons es fixi com a objectiu que guanyi qui faci estructures diferents, o fins i tot establir un sorteig de construccions o una estructura concreta per ronda. Són idees realment interessants, però el que primer s’ha d’aclarir és si es vol jugar a fer la combinació més difícil (per exemple, 4de10fm + 3de10fm + 4de9sf) o si és a fer la més completa (3de10fm + 2de8sf + 3de9fa). En qualsevol cas, per arribar-hi caldrien dues coses prèvies:

1. Deixar clar que el que passa al Concurs no és extrapolable als rànquings que es fan fora del Concurs.
2. Establir grups de castells (agrupar) que encara ningú no ha fet oficial, tot i que en la nostra enquesta per la Beca URV–CePAC vam obtenir consens total i 100% de participació de les colles consultades.

Certament qualsevol de les mesures que busquin premiar estructures diferents permetrien valorar tant la dificultat com la diversitat. Però sense aquest primer pas d’igualar i d’ordenar, el debat sobre el “canvi de joc” esdevé caòtic, doncs comencem coixos si no disposem de l’eina IC.

El capítol de l’enquesta. La direcció del Concurs ha afirmat que l’enquesta feta a colles i prescriptors donava un “no rotund” a la proposta d’agrupar. Amb una participació del 42,2%, però, potser el més eloqüent no és el “no rotund”, sinó el silenci de la majoria. Les dades de participació són públiques:

• Enviada a 42 colles, 70 prescriptors i 16 periodistes (128 destinataris).
• El 31 de juliol havien respost 14 colles i 22 prescriptors/periodistes (36/128).
• Al final, 54 respostes. Això és una participació del 42,2%. Si només haguessin contestat colles (massa casualitat perquè fos cert), hi hauria 32 de 42 colles responent. En qualsevol cas, és una dada limitada per treure conclusions tan contundents.

Les conclusions són clares: el rebuig no és general, és que no es va aconseguir implicar tothom. Potser perquè la majoria no veu el Concurs com un espai de debat, sinó com un joc amb regles pròpies. I un darrer element. He d’agrair haver tingut l’oportunitat de conèixer l’enquesta abans que fos enviada, però es van desoir diverses observacions que advertien d’algunes inconcrecions que, al meu entendre, feien molt difícil interpretar-ne els resultats de manera objectiva.

Només per contrastar, al treball de la URV-CePAC hi va haver 100% de participació de les 19 colles capdavanteres i consens total en agrupar.

El debat de fons: agrupar per entendre. En la proposta presentada a la Beca URV–CePAC plantejàvem agrupar els castells per famílies de dificultat i introduir un Índex Castellístic per ordenar-los de manera objectiva que permetés desfer empats a favor d’aquells castells que més costa de veure’s en un moment donat (els últims 4 anys, per exemple).

Aquest índex combina, entre d’altres, principalment tres factors que permeten analitza la dificultat de veure un castell a plaça en igualtat de condicions entre ells:

1. La freqüència i resultat dels castells.
2. El nombre de colles que es planteja cada castell i que l’aconsegueix descarregar.
3. Les distorsions ocasionades per colles especialistes.

Així s’obtenia una mesura real de la dificultat de veure a plaça cada estructura.

Aquest sistema permetria comparar de manera justa i dinàmica, evitant la distorsió que provoquen les colles especialistes (com el cas dels Verds amb el 3de10fm) i eliminant la necessitat de pujar o baixar punts de manera subjectiva. I tot sense provocar alteracions amb els resultats del Concursos entre 2012-2024, a diferència del que passa amb el 2026 per les raons explicades.

Podeu consultar l’Índex Castellístic i el treball a l’enllaç: https://www.consultfiv.com/annex_beca_cepac.html#annex-4 i a l’adreça https://www.cepac.cat/wp-content/uploads/2025/01/Treball_DEFINITIU_OK.pdf.

Epíleg. Potser el Concurs del 2026 serà espectacular. Potser es veuran castells carregats, tripletes inèdites i un públic entregat. Pot ser brillant, sí. Però… serà un reflex fidel de la plaça? Difícilment. Quan el Concurs deixa de ser mirall i es converteix en un joc amb normes particulars, potser guanyem emoció, però perdem sentit si el que fem és considerar-ho com a element vertebrador més enllà del Concurs. Al final, la pregunta és tant simple com essencial: Volem un Concurs que representi el món casteller o un món casteller que s’adapti al Concurs?

El Concurs serà, en última instància, el que vulgui la seva direcció. Però és el conjunt del món casteller qui ha de decidir fins a quin punt el considera representatiu. Seria una llàstima que el Concurs acabés donant l’esquena a la realitat de les places. Una oportunitat perduda, sí, però sempre s’és a temps de rectificar. La mateixa direcció va afirmar que, si l’opinió majoritària fos favorable a agrupar, no hi tindrien cap objecció. La qüestió, potser, és com i qui pren la temperatura del món casteller.