Aquest article és la segona de les tres parts de l’estudi de com eren els folres al segle XIX, realitzat per Jordi Andreu i publicat a l’Anuari Castells 2026. Podeu llegir aquí la primera part: Hipòtesi sobre els folres del segle XIX (1): El 3de9f.

Estudi a partir de l’anàlisi de les fotografies antigues i el seu pas per l’IA per apreciar millor els detalls

La fotografia que tenim del 4de9 amb folre és la de pitjor qualitat daquest estudi i la que costa més fer-se’n la idea de les característiques tècniques del folre i del tronc del castell. Tot i això, si que podem entreveure alguns detalls interessants.

El castell presenta una deficiència estructural, doncs podem apreciar clarament com la rengla de la dreta està enfonsada respecte les altres. Això em fa recordar a finals de la dècada dels 80 i principis dels 90 del segle XX, en què aquest fet era habitual en els castells de 9 bàsics. Durant l’execució dels castells, alguna rengla anava perdent la posició i cada cop estava més enfonsada respecte les altres. Aquest fet es podia donar per una deficient col·locació de les crosses cap al segon, perquè en els 4 sovint encara es posaven guillotines enlloc de crosses o simplement perquè la resistència i la tècnica eren menors a les que hi ha actualment.

Pel que respecta a la resta del castell, sí que veiem un bon equilibri d’alçades entre les rengles que es veuen, la que queda d’esquena i la que queda a l’esquerra. Per tant, podem intuir que igual que ens els 3de9f, els castells estaven molt ben alineats pel que a les alçades respecta.

L’alineació del folre sembla que cobreix totalment el nucli del castell. Els homes, les mans que conformen el folre no deixen espais entre ells que deixin entreveure l’estructura interna de segons, home del darrera i o crosses. El fet que no deixin espais entre ells tampoc sembla casual, sinó que representa una bona manera de lligar al màxim el castell.

Ara bé, aquesta distribució entre els cossos de les mans del folre deixa dubte pel que fa a la col·locació de les mans. A la rengla que veiem d’esquena, sembla que hi ha dos castellers fent de primeres mans, un al costat de l’altre, igual que en un dels 3de9f simultanis. A la seva esquerra sembla clar que hi ha un lateral subjectant la cama esquerra del terç que tenim d’esquena. Si seguim el folre cap aquesta banda esquerra, el casteller amb pantalons blancs sembla que estigui fent de dau perquè diria que el seu braç dret està en direcció a la rengla que tenim d’esquena. Per tant, es podria intuir que hi ha un altre lateral fent aquesta funció en la rengla que queda a l’esquerra de la imatge encara que no es pugui apreciar. També hi hauria la possibilitat que fos un folre asimètric, volgudament o involuntàriament, i que aquest casteller dels pantalons blancs fes de dau sense cap altre lateral a la seva esquerra. Aquesta opció també l’hem vist com una possibilitat en el 3de9f de la imatge anterior.

Respecte a aquesta qüestió, hi trobo unes coincidències interessants. Tant en el 3de9f solitari com en aquest 4de9f hi ha dos fets que hi coincideixen. Un és el dubte dels primers mans, que sembla que hi hagi dos primeres mans col·locats lateralment per aguantar un terç i l’altre és aquesta possible asimetria en els folres, en què hi ha un dau sense lateral en un dels costats. Pel que fa als primeries mans, tant podria ser la col·locació voluntària de dos castellers per subjectar el terç com també la possibilitats que un dels castellers fos originàriament un lateral i que aquest per necessitats de l’execució de la construcció acabi ajudant al primeres mans i acabin fent tots dos aquesta funció i deixant d’aquesta manera l’espai lliure al dau perquè subjectiu ell tot sol lateralment al terç. Tot podria ser.

Entre rengles, enlloc dels tres castellers habituals (un dau i un lateral per cada rengla) només hi ha un lateral i un dau. La seva col·locació podria ser planificada estratègicament, posant el lateral a la rengla que a priori podria ser més fluixa. També hi ha la possibilitats que el dau tingués una envergadura prou gran (en la primera imatge dels 3de9f s’aprecia clarament) i que es posés el lateral com un simple reforç en alguna de les rengles. Per tant, ja que trobem aquesta disposició en dos dels castells, podríem arribar a pensar que aquesta col·locació és intencionada i que els dos castells pertanyin a la mateixa colla i fos aquesta la seva manera de fer els folres? Tot podria ser i aquesta teoria la trobaria prou versemblant. Com també podria ser que no hi haguessin més castellers amb les condicions i qualitats per cobrir tot els llocs establerts i es deixés un lateral sense cobrir degut a la fortalesa i envergadura del dau?

Si mirem el folre cap a la dreta de la imatge, sols podem apreciar un casteller amb camisa blanca, aparentment sense faixa, on sembla que estigui amb els braços estirats cap a cada rengla fent les funcions del dau. No sembla que entre el casteller que fa de primeres manes a la cama dreta del terç d’esquena hi càpiga cap altre casteller. Per això podrien ser diverses les possibilitats. Que aquest segon primeres mans fos el lateral reconvertit a primeres mans o que ja directament el folre no tingui lateral i el dau fes aquesta doble funció. També hi ha una última possibilitat i és que si que hi hagués un lateral però que aquest no el poguéssim apreciar a la fotografia.

Per últim, ens quedaria saber ben bé quina funció té el casteller amb pantalons blancs a la dreta del tot del folre. Per la distància sembla poc probable que sigui un dels primers mans, perquè està massa distanciat del castell. Es podria intuir que fos un lateral que hagués variat la seva posició per ajudar als primeres mans que estaven intentant aturar l’enfonsament? Podria ser un casteller que es va incorporar a posteriori per reforçar aquesta part del folre que tenia problemes? En qualsevol cas, aquestes serien les dues hipòtesis que trobaria més versemblants per intentar esbrinar quina era la funció original d’aquest castellers dels pantalons blancs que apareix més a la dreta de la fotografia, darrera de la rengla que s’està enfonsant.

Tot això només són hipòtesis i teories intentant esbrinar com feien els castells i els folres a la primera època d’or dels castells. Ara bé, del que sí n’estic segur és que aquests castells, aquelles colles i aquells homes, mereixen el màxim respecte, admiració i honor. En primer lloc per fer el que feien i que de ben segur ens han permès a tots nosaltres seguir fent castells. I en segon lloc i no per això menys important, perquè van saber resoldre totes les variables tècniques que els presentaven els castells que ell mateixos s’inventaven. I tot això ho feien sense tenir cap eina com les que tenim nosaltres actualment per veure, aprendre i saber com es fan els castells. I de vegades, ni així els sabem fer.

Articles relacionats:
Hipòtesi sobre els folres del segle XIX (1): El 3de9f