Parlar de la Colla Joves Xiquets de Valls és endinsar-se en l’essència mateixa de la competició castellera: explosivitat, caràcter indomable i una vocació d’atac que desafia la lògica de la taula de puntuacions. Hi ha una evidència i és que els vermells no es conformen amb el que ja tenen assegurat. Històricament, quan han tingut l’oportunitat d’anar més enllà, hi han anat. Per això, per entendre el seu tarannà cal mirar el passat.
La relació dels del carrer d’en Gassó amb la història castellera i amb el Concurs vé de lluny i és tan profunda com complexa. El 1819, sota la denominació de Colla dels Menestrals, van descarregar el primer castell de 8 documentat de la història, el 3de8. Més d’un segle després, el 1933, com a Colla Nova, es van proclamar campions indiscutibles de la segona edició del Concurs de Castells de Tarragona, signant la millor actuació del segle fins aleshores.
Aquest esperit pioner té el seu gran punt d’inflexió en un dels moments fundacionals de l’Era moderna. Per la Diada de Santa Úrsula de 1986, sota la direcció de Julià Bascuñana, la Joves va descarregar el primer 3de9f del segle XX, completat amb el 5de8 descarregat i el 4de9f carregat. Aquella actuació va situar la colla al capdamunt del món casteller i va confirmar una constant que l’ha acompanyada fins avui: la voluntat d’atacar allò que encara sembla reservat a l’excepcionalitat.
Aquest bagatge de fites històriques explica una manera d’entendre els castells: els vermells sempre han preferit la glòria de les grans estructures al càlcul conservador. Fidels a les seves arrels al quilòmetre 0 del món casteller, la Joves arriba a l’edició del certamen d’enguany no només per complir l’expedient, sinó per convertir la TAP en un escenari d’alta intensitat i presentar batalla de tu a tu a les colles capdavanteres del panorama.
Quines opcions té la Joves? Estratègicament, les opcions de la Joves per escalar a les posicions de podi, i disputar el Concurs si la diada es manté oberta, passen per combinar la solidesa en els castells ja descarregats aquesta temporada i amb les cartes que els permet somiar. En primer lloc, el monstre s’ha convertit en una de les estructures fetitxe de la colla: a aquestes alçades de la temporada ja acumulen tres 4de9 sense folre descarregats, els mateixos que en tota la temporada passada. Aquest domini els dona la seguretat per portar el castell total, a la TAP, amb garanties.
En segon lloc, l’assalt al 3de10 amb folre i manilles és la seva gran carta. Fa dos anys el van provar dos cops al Concurs i en una d’elles va caure quan l’enxaneta era a punt de traspassar. El van carregar posteriorment per Santa Úrsula en la seva única aleta de 10. Enguany, el 3de9f ha estat l’estructura de màxima garantia: un castell que els vermells han passejat i descarregat amb una solvència incontestable en pràcticament totes les diades del calendari i que ha de servir de base per tornar a encarar el colós.
Però el seu plat fort és el 2de9 sense manilles. En la darrera Santa Úrsula, el van carregar per primera vegada en la seva història. Va ser també el primer mai coronat a la plaça del Blat. A més, aquesta temporada han estat l’única colla a portar el 2de8sf a plaça. Per Sant Fèlix va quedar carregat i la feina als assajos alimenta la convicció que poden ser els primers a descarregar-lo i convertir-lo en una de les peces clau d’aquesta edició del Concurs.
Més enllà dels castells del catàleg habitual, parlar de la Joves al Concurs obliga a mirar també la seva naturalesa transgressora i aquesta tendència gairebé obstinada a desafiar sostres que semblaven inabastables. El precedent de la temporada passada n’és la millor prova. Els atrevits intents del pde7sf reforcen aquesta mateixa idea: la Joves té la capacitat tècnica, però també la gosadia necessària per portar a plaça estructures que encara habiten el terreny de l’excepcionalitat. A la TAP, on cada punt pesa, cada ronda pot alterar el guió i cada decisió es pren sota una pressió màxima, aquesta absència de vertigen pot convertir-se en una de les seves grans armes. La Colla Joves Xiquets de Valls no va a Tarragona a especular ni a esperar l’errada dels altres: hi va a posar damunt la taula els seus millors castells, a tensar els límits de la jornada i, si el Concurs s’obre, a empènyer-lo fins allà on només arriben les colles disposades a jugar-se-la de debò. Però, això sí, conscient de trepitjar terra.
“Si la victòria és el somni, competir és el camí per arribar-hi”. Tot aquest potencial, però, no es construeix només sobre els castells que la Joves ja ha ensenyat a plaça. També hi ha l’essència que guarda dins seu, el marge que queda per explorar i l’ambició tan pròpia dels vermells de no donar mai per tancat el sostre. Francesc Inglès, Quico de Cabra, cap de colla de la Joves, ho resumeix des de dins amb una idea que defineix perfectament l’esperit amb què afronten la gran cita biennal de Tarragona de diumenge 4 d’octubre: “La Joves arriba amb confiança, amb molt bona feina feta, amb alguns objectius assolits i amb intenció i ganes de competir amb els nostres millors castells. Perquè, si la victòria és el somni, competir és el camí per arribar-hi”.
La frase del cap de colla dels vermells diu molt més que una simple declaració d’intencions. La Joves no arriba a la TAP pendent únicament del que facin els altres, sinó convençuda que la seva millor manera d’entrar en la lluita pel títol passa per ser fidel a la seva identitat; és a dir, portar-hi els seus màxims, assumir el risc i obligar el Concurs a mirar cap a Valls.
