Agafant el fil de les crítiques que tantes vegades he fet a la Comissió Assessora del Concurs de Castells de Tarragona referent a les puntuacions del 3de8 i pilar de 6 –i que durant uns vint anys amb un consens majoritari de gairebé totes les colles havia sigut la mateixa, però que la dèria d’alguns il·luminats fa uns anys van canviar al rebaixar-li punts al pilar–, avui vull referir-me a les conseqüències que pot tenir aquella decisió, si la comparem amb les mateixes estructures, però amb un pis més d’alçada. De moment, el 3de9 sense folre ja s’ha carregat i si el pilar de 7 sense folre actualment no figura a la taula de puntuacions –havent-hi el 9de9 amb folre, el 2de10 amb folre, manilles i puntals i el 4de10 amb folre–, no crec que passi massa temps a encabir-li.
Però a la taula de puntuacions sí que hi està puntuat el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, espadat que el primer de novembre de l’any passat van carregar els Castellers de Vilafranca. La paradoxa d’aquest pilar i el 3de9 sense folre està en si són carregats o bé descarregats, ja que si els dos són carregats, el pilar té 3.480 punts i el 3 en té 3.250; però si són descarregats és a la inversa: al 3 li donen 4.130 punts i al pilar, 4.000 punts. No puc entendre aquesta privilegiada visió que tenen els membres de la Comissió Assessora per prendre aquestes decisions i filar tan prim. Per què, on la veuen o s’imaginen la dificultat d’aquestes dues construccions al fer aquestes precisions pel sol fet de ser carregat o descarregat? És que tenen una bola de vidre que els il·lumina?
Amb tot, no és amb aquestes dues estructures soles que passa això, també entre el 9de9 amb folre i el 2de9 amb folre (sense manilles). Si els dos són carregats, el 9 té 3.190 punts i el 2 en té 2.915; però si es descarreguen al 2 li donen 3.705 punts i al 9, 3.670.
Després d’aquesta exposició, anem al gra on volia arribar, que no és altra cosa que amb el que he començat l’article sobre la dificultat del pilar de 6 i el 3de8, però amb un pis més cadascun, i on situaran el pilar de 7 sense folre si l’incorporen a la llista d’estructures. Perquè no puc imaginar-me que cap membre de la Comissió Assessora tingui la temptació de suggerir que el pilar de 7 sense folre sigui més fàcil que el de 9 amb folre, manilles i puntals. Aquest darrer, amb tots els inconvenients i dificultats que pugui haver-hi en la composició de tot l’entramat que comporta (no dubto pas que en són molts), la principal rau en tenir un bon pilar de 6. En canvi, per fer el pilar de 7 sense folre, l’estructura és totalment diferent, sobretot, el segon, terç i quart.
No negaré que alguna colla i en algun moment no els pugui provar, però no serà gens fàcil i, a més, que ningú no se n’oblidi que el pilar de 7, tot i tenir dos pisos menys que el de 9, els castellers dels pisos inferiors han de suportar un pis més real damunt les seves espatlles.
Concretant, si la Comissió Assessora continua creient que el pilar de 6 és més fàcil que el 3de8 i també que el de 7 sense folre és, suposadament, més difícil que el de 9 amb folre, manilles i puntals, com defensaran que aquest carregat valgui més punts que el 3de9 sense folre també carregat? No se n’adonen de la incoherència i ridícul que comporta aquesta decisió?
Si gairebé sempre que es prenen noves decisions s’argumenta que es fan basant-se en les estadístiques, sobre aquests dos castells els recordaré que, per a carregar el 3 abans es van haver de fer una bona quantitat d’intents; en canvi, el pilar es va aconseguir gairebé al primer intent. Si dic gairebé és perquè el primer que s’havia provat uns anys abans, no sé si van arribar a sonar les gralles.
Al llegir aquest article que ningú pensi que no considero que la gesta aconseguida pels Castellers de Vilafranca va ser importantíssima, perquè els hi dono el mèrit que es mereixen i, a més, dic públicament que els envejo de veritat. Una altra cosa ben diferent és discrepar d’alguns acords que s’han pres a les reunions del Concurs de Tarragona i denunciar uns fets contradictoris, que no beneficien en res al fet casteller.
Com que suposo que més aviat que tard començaran les reunions de cara al proper Concurs i per endreçar-ho una mica crec que la feinada que se’ls presenta no serà fàcil de consensuar-ho, espero i els desitjo un bon encert en la presa de noves decisions. Tampoc m’estranyaria gens que agafessin la solució més còmoda, que és deixar-ho tot tal com està i fer bo aquell refrany que diu: “qui dies passa, anys empeny” i si el pilar de 7 ha d’esperar, doncs que esperi. Però ningú a qui li apassioni això dels castells no em negarà que amb la qualitat castellera que s’assoleix temporada rere temporada, també seria una solució que ratllaria la ridiculesa.
