A totes les “activitats esportives com els castells” (sic!), va dir i repetir al Telenotícies Nit de diumenge passat el portaveu de la Xarxa Sanitària i Social de l’Hospital de Santa Tecla, es munten hospitals de campanya. I caldria afegir que això no passa només a les “activitats esportives”, com va dir el portaveu, sinó a tots els espectacles d’assistència massiva. Fora temerari, a més d’il·legal, no fer-ho.
En canvi, el que és del tot anormal és que dels tres minuts escassos que va durar la informació castellera del Primer Diumenge de les Festes de Santa Tecla al programa de més audiència de la televisió catalana se n’haguessin de dedicar dos a explicar com es munta i funciona un hospital de campanya (un nom, per cert, de reminiscències bèl·liques). Aquesta àmplia informació sanitària va seguir a un minut escàs de presentació dels “millors” castells de cada colla, que, llevat el dels Verds, tots van acabar fent llenya. Aquests castells van ser els únics que van veure els espectadors del telenotícies.
I aquí no hi ha l’excusa d’allò dels mitjans hostils als castells. Ben al contrari, vistos els “millors” castells que es van veure, per tranquil·litzar l’audiència, a més d’explicar l’hospital de campanya, es va especificar que 34 persones havien estat ateses a plaça, de les quals, només 7 (sic!) havien hagut de ser derivades a l’Hospital de Santa Tecla, cap d’elles, es va remarcar, amb lesions de gravetat.
Òbviament el missatge implícit era que ingressar gent a l’hospital no tenia gaire importància, com si fos un dany col·lateral de fer castells. És com si, pel fet de no haver-hi una mort o una seqüela important i irreversible, no calgués estar preocupat pel que pogués passar a les persones hospitalitzades.
Sabem, per una enquesta rigorosa i recent del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, que el 91,8% dels catalans consideren els castells una activitat positiva o molt positiva, però que, alhora, un 43,8% creuen que és una activitat perillosa o molt perillosa. Ignorem la incidència que el telenotícies de referència hagi pogut tenir sobre aquest estat d’opinió, però segur que no ha estat favorable.
I és que el fet que els “millors” castells que han fet tres de les quatre colles hagin estat castells carregats, resulta desorientador per al gran públic i inacceptable per als castellers que creiem que els castells es fan per descarregar-los. Això deixa un cop més en evidència la obsolescència del camí que es va emprendre al segle passat quan, per mirar de salvar els castells d’una crisi que semblava irreversible, es va decidir atorgar valor al fet d’haver fet l’aleta, trencant la tradició mantinguda des de l’inici dels castells, de considerar completats només els castells descarregats.
No voldria assenyalar ningú perquè, en major o menor grau, tots hem estat i som participants d’aquest plantejament nascut en els moments més crítics de la història dels castells i que, com passa amb les tradicions i amb el que “sempre s’ha fet així” costa molt de canviar. I no cal citar aquí exemples castellers d’aquesta actitud que, ben segur, estan en la memòria de tots.
Però potser ja és hora de començar a analitzar les conseqüències d’aquest canvi de criteri, que es va establir en moments d’una crisi que semblava irreversible absolutament oposada a la vitalitat actual dels castells. Les raons per revisar aquesta novetat heretada del segle passat han estat exposades moltes vegades i no és aquest el lloc de repetir-les. Sintèticament, la revisió es justifica perquè la diferència de dificultat entre posar l’aixecador i fer passar l’enxaneta no explica una valoració tan diferent del resultat del castell.
A parer meu, i no tan sols meu, la proposta de considerar com a castells completats únicament els descarregats i qualificar d’intents carregats (ic) els castells que han caigut després de fer l’aleta, acompanyada naturalment d’una rebaixa substantiva en la seva valoració en relació amb la del castell descarregat, seria una solució explicativa i equitativa.
Ben segur que, reconeixent la importància de coronar un castell, evitaria situacions paradoxals, i molt negatives per a la imatge dels castells, com la viscuda aquest diumenge. I, no cal dir, que seria un estímul suplementari d’autoexigència i responsabilitat per a totes les colles.
