Repassant la història dels concursos de castells que s’han celebrat al llarg dels anys trobem un fet força significatiu i destacable del món casteller en general. És el lloc on ha quedat classificada la Colla Vella dels Xiquets de Valls. En totes les edicions en què ha participat ha fet podi. Entenent com es viuen els castells i la passió que desperten, a més de la rivalitat existent entre les colles punteres, a molta gent, a més d’enveja. els fa mal, molt mal. Però les coses són com són i no com moltes vegades ens agradaria que haguessin estat i, per tant, és del tot humà presumir-ne i fer-ne referència.

La Colla Vella no participà al concurs de Tarragona del 1933 ni als Enxanetes d’Argent de Vilafranca dels anys 1968, 69, 70 i 71. Si exceptuem els concursos del 1948, a Reus, i el 1952, a Tarragona (la colla s’havia reorganitzat el 1947), en tots els altres en què ha pres part s’ha presentat a la cita amb l’objectiu de quedar en primer o segon lloc i excepte en tres (1988, 2010 i 2016), sempre ho ha aconseguit.

Durant aquesta pila d’anys, les colles han tingut els seus alts i baixos i com no podia ser d’altra manera, la Colla Vella també. En un principi, la competència era amb la Colla Nova dels Xiquets de Valls, després amb la Muixerra, més tard amb els Nens del Vendrell, uns anys amb la Colla Joves Xiquets de Valls, un amb la Colla Jove de Tarragona i finalment amb els Castellers de Vilafranca, però en cadascuna d’aquestes èpoques ha estat la Colla Vella dels Xiquets de Valls qui sempre ha plantat cara. Per ser precisos he de dir que a principis dels setanta els vilafranquins ja destacaven (van guanyar el Concurs del 1972), però no aguantaren massa temps.

Això que sembla tant simple, però a la vegada és tant difícil d’aconseguir al món casteller, i perquè no dir-ho enorgulleix als components i simpatitzants de la Colla Vella, també és un dels motius principals perquè persones que tenen simpaties per altres colles o senten animadversió per aquesta colla (que també n’hi ha), i tenen poder o influència decisòria dins la Comissió Assessora, canvien les puntuacions d’uns castells determinats, però que són els que decideixen la classificació final. Ho fan amb preveient les estructures que tenen més a l’abast de les dues colles que probablement tornaran enfrontar-se pel primer lloc. Amb els antecedents dels últims anys abans de la pandèmia, si avui féssim una enquesta més o menys per on es decantaran les dues colles, estic seguríssim que el noranta nou per cent afirmarien Vilafranca per castells de deu i la Colla Vella pels anomenats nets.

Al seu moment ho veurem, però les expectatives són aquestes i els grans impulsors dels canvis jugant a la puta i la Ramoneta de les estadístiques. Però quines estadístiques?, perquè jo no negaré que els anys 2018 i 2019 s’hagin fet més castells dels anomenats nets que de deu pisos i això, no deixa de ser una estadística, però també ho és i molt més significatiu i decisori el que s’ha produït entre els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella respecte d’aquests monstres i aquest termini  de temps. Les estructures no canvien la dificultat d’un any a l’altra, el que si canvia és la dificultat de les colles per mantenir o dominar dites estructures i les estadístiques d’aquests últims anys ens diuen ben clarament que el canvi ha estat considerable per aquestes dues colles.

Concretament, els vilafranquins dominaren els de 10 i els vallencs els anomenats nets. Així doncs, aquest canvi que la Comissió Assessora ha fet d’un Concurs a l’altre, es podrà vestir de la manera que més interessi i argumentar-ho com creguin més convenient, però la cacicada és espectacular, i com he dit altres vegades aquestes denúncies no són invencions d’un fanàtic de la Colla Vella, són fets reals que no s’haurien de produir i si els responsables tinguessin un mínim de sentit comú, els hauria de fer pujar els colors a la cara per aquestes injustes decisions que han adoptat.

Sóc molt conscient que amb aquest article més d’un pot sentir-se molest, només demanaria a qui si senti una reflexió seriosa de si és veritat o no tot el que acabo d’exposar. Crec que majoritàriament el simple aficionat no s’assabenta d’algunes coses interessants que es couen en aquest apassionat món dels castells i reflexions i denúncies d’aquesta mena no són sobreres al fet casteller.

Si bé aquest món està ple d’injustícies, les bases i puntuacions del Concurs de Tarragona també.

P.D. Al Concurs del 1980 la Colla Vella va fer segona perquè a la guanyadora li donaren per carregat un 5de8 que no ho estava (les fotos ho demostren abastament). El del 1988 tercers per negar-nos un 3de9f carregat, on el president del jurat en unes declaracions deia “No es podia donar per carregat perquè les bases diuen que l’enxaneta ha de posar el segon peu damunt l’espatlla del dos contrari per on ha pujat, i el va posar damunt del peu de l’aixecador”. És la millor manera de demostrar que estava carregat. El del 2016, si vam fer tercers és per voler anar pel primer lloc. Fer segon era molt fàcil.