Aquesta és la pregunta que m’agradaria que contestessin la majoria de cronistes castellers al fer la descripció d’aquelles construccions que de tant en tant es veuen a les places, tot i que són d’una claredat total, donen tombs i més tombs però dir la realitat res de res. Quan no hi havia els mitjans actuals, era normal que hi hagués controvèrsia, però amb els aparells que avui hi ha per les places, amb un percentatge molt elevat es pot assegurar amb certesa si el castell està o no carregat. En algun cas pot haver-hi dubtes, com per exemple quan el castell fa llenya quan a l’enxaneta li falten un parell de centímetres per posar el peu en relació en algun altre que li falti dos pams. Segons les bases que tothom accepta, cap dels dos estaria carregat, però la diferència d’apreciació no és igual i, per tant, la controvèrsia és normal en el primer, però de cap manera el segon.
Trobo de molt poca responsabilitat sentir o llegir periodistes que s’hi guanyen les garrofes dient que no hi ha res escrit quan un castell està carregat i que ho deixen o accepten la decisió que prengui la colla implicada. No, senyors periodistes, amb aquesta actitud no fan bé la seva feina perquè saben de sobre les regles del joc, però el que trobo pitjor és que per treure’s les responsabilitats de sobre impliquin a la Coordinadora, que el dóna per carregat o no, quan això és fals. La Coordinadora no dóna, ni pren ni jutja res, l’únic que fa és difondre el que li diu la colla que s’hi veu implicada. Per tant, amb les seves excuses, senyors periodistes, el que fan és confondre encara més a l’afició castellera.
Com que actualment són ben pocs els castellers i afeccionats que saben el motiu pel qual a les bases del Concurs de Tarragona es va adoptar aquest sistema per donar per carregat un castell, crec que és el moment d’explicar-ho. La norma que sempre s’havia fet servir per donar un castell per carregat era quan l’enxaneta feia l’aleta. Però resulta que a la dècada dels setanta del segle passat, els Nens del Vendrell amb els castells grossos del moment, com eren el 4 i 3de8, tingueren la picardia (per dir-ho suaument) de dir a l’enxaneta que, quan posés el primer peu damunt del dos pel qual hi pujava, fes l’aleta. Si traspassava la tornava a fer, però si no tenia temps i feien llenya, com que ja l’havia fet, se l’apuntaven com a carregat.
Que jo sàpiga, amb aquesta trampa tenen anotats al seu currículum el 3de8 de Santa Teresa del 1970, el 4de8 de la Bisbal del Penedès del 1971 i el 3de8 de la Manifestació de Tarragona del 1974. En una conversa a casa de Pere Ferrando, junt amb Francesc Piñas, li vaig fer aquesta observació al Pere i ell amb dates a la mà (setmanaris locals) va posar en dubte la meva paraula. En una d’aquelles xerrades castelleres que es fan anualment a la Bisbal, i en una projecció de pel·lícules de l’època filmades per Oriol Rosell es van veure perfectament el 3de8 de Santa Teresa i el 4de8 de la Bisbal l’anomalia d’aquells castells, tal com jo havia explicat al Pere i que en el seu moment em va contradir. Com que a la sala també s’hi trobava Salvador Arroyo (net del Jan Julivert) no van poder negar les trapelleries dels Nens.
A les reunions preparatòries del Concurs de Tarragona de l’any 1980 (des de l’any 1972 que no es feien concursos a Tarragona), Francesc Piñas i un servidor –representant la Colla Vella– vam fer el suggeriment al Patronat, degut a l’afer dels Nens, de revisar el punt de les bases sobre el carregament dels castells i que es redactà així: “Es considerarà carregat un castell quan l’enxaneta, una vegada posat el segon peu damunt del dos contrari del que ha pujat o degudament encavalcat damunt l’acotxador, farà l’aleta”. Per tant, no fer l’aleta comporta una penalització, però no influeix per res per ser carregat.
Aquest article que fa més de quaranta anys que està acceptat per tothom. Avui encara hi ha periodistes que, segons quina colla s’hi veu implicada en una construcció que fa llenya abans de ser carregada, no tenen la valentia d’explicar-ho adequadament i això és del tot ridícul quan tothom ho pot veure amb els mitjans que hi ha a les places.
Perquè no quedi cap mena de dubte del que feien els Nens del Vendrell, adjunto una foto del 3de8 que van carregar a la Bisbal el 15 d’agost de 1975, en què es veu ben clarament que abans de traspassar l’enxaneta fa l’aleta.
