Fa uns dies l’amic Santi Terraza analitzava com les colles, sobretot les prèmium, valoren si els castells desfolrats són més difícils que els de 10 emmanillats segons el relat que li convé a cada colla. Aquesta apreciació, de la qual n’estic completament d’acord, li puc posar un exemple molt clar viscut en primera persona. Cap allà l’any 2000 a un servidor li va tocar formar part de la comissió tècnica del Patronat de Castells de Tarragona, llavors organitzador de l’esdeveniment. Un representant de cada colla de la ciutat i algun representant municipal intentàvem posar ordre en tot allò. Bé, doncs aquell any es va decidir fer una ronda de consultes amb les colles top, és a dir, les dues de Valls i Vilafranca, per saber la seva opinió al respecte de les bases, puntuacions i d’altres assumptes. La conclusió que en vam treure després de les reunions corresponents va ser aquesta: la Joves defensava que el castell més difícil era el 4de9sf; els Verds, el castell de 10, i la Vella que el 3 per sota –o per baix– estava poc valorat. Probablement, totes elles tenien raó, o la seva raó, per a defensar el que defensaven. Per tant, és evident i, fins a cert punt, normal i comprensible que cada colla tiri cap a allò que més li convé. És legítim, és lícit, és comprensible, és humà… i, fins i tot, sense cap mala fe interessada, simplement creuen fermament en la seva postura i ja està.

Com que a mi m’agrada molt observar, analitzar i parlar dels castells des de la vessant més tècnica, vaig a exposar la meva visió sobre la qüestió.

Partim de la base que en la taula de puntuació del Concurs, em semblaria molt bé la proposta d’aglutinar aquests quatre castells prèmium en un mateix grup i que s’agrupessin així els castells en les diferents dificultats. De moment, però, la qüestió és la que és i com que aquest és un debat present a les places i, sobretot, a les barres (sobretot, a les barres del bar, no tant a les dels locals d’assaig) disparo.

D’entrada, hauríem de matisar i puntualitzar la pregunta de “quin castell és difícil” afegint-hi, per a qui? Per a un segon, per a un terç, per a l’enxaneta, per al dau, per al baix, per a la gralla, per al vuitè lateral? I remarco això, perquè crec que moltes vegades ja es parteix de l’error, amb més mala intenció o no, de valorar sols en funció de la posició que a cadascú li preocupa o, fins i tot, de l’emoció o del gust estètic de cada castell. Per a mi és indiscutible que la pregunta de quin castell es més difícil, l’afegitó hauria de ser: per a una colla. Destaco això perquè no em sembla un tema menor.

Analitzo només el castell, l’estructura, d’allò que veiem en carn i ossos, d’aquella enginyeria humana que som capaços de fer les colles. En aquest debat també fugiré de valorar la cosa en funció de l’estadística o de la situació conjuntural i circumstancial del món casteller i de la societat de cada moment, perquè el castell, la construcció, segueix sent la mateixa sigui quin sigui el context social que s’estigui vivint. A més, si el debat només fos aquesta qüestió numèrica, seria ben fàcil fer una taula de puntuacions; i crec que això no funciona d’aquesta manera.

També és cert que en depèn de quines actuacions i per diferents casuístiques, hi ha castells que costen més de tirar endavant, ja sigui per la situació de la plaça, per la pressió ambiental o per altres factors que ja se n’encarregaran els cronistes de destacar més o menys. Però insisteixo, el castell segueix sent el mateix es faci on es faci. Ah, i és evident que no tinc cap interès castellístic particular perquè de moment la meva colla no aspira a cap d’aquests castells. És més, i com a anècdota, però que explica perquè hem de valorar la dificultat d’un castell pel global d’una colla i no pas per les posicions o sensacions particulars de cada casteller. Molts cops, parlant amb castellers que pugen als troncs, difereixen de la dificultat d’un castell, fins i tot en funció de la rengla que ocupen i poden valorar diferent si un castell és més difícil que un altra. És a dir, em sembla obvi que la resposta que hem de buscar en aquesta pregunta és global i de conjunt de colla i no d’una posició en particular.

Per tant, quin castell és més difícil per a una colla?

D’entre aquesta quatre castells que estan al centre del debat, em sembla bastant evident que per a una colla són més difícils els castells de 10 (3 i 4de10fm) emmanillats que els sense folre o nets (2de8sf i 4de9sf). La dificultat tècnica que suposen les tres pinyes sobreposades, a més d’haver de fer l’estructura amb tota la dificultat afegida de mida i d’inestabilitat que suposa fer el 3de9f i el 4de9f allà dalt, em sembla més difícil que fer un castell sense folre. I ja responc abans que els haters es posin en marxa a dir que no valoro els castells nets i bla bla… simplement faig una reflexió sobre el que fa anys que veig a les places i als assaigs.

Que tot allò dels castells de 10 encaixi, implica a tanta gent en posicions de màxima dificultat, de màxim sacrifici i compromís, que supera la pulcritud tècnica que necessiten els castellers de tronc per fer els castells sense folre. Molts cops, per menysvalorar els castells de 10 es diu que “sols” cal molta gent i posar el castell de 9 allí dalt i ja està, i això sí que em sembla una falta de respecte per a tota la gent que va sobretot a la pinya i al folre. A més, això ha quedat demostrat que no és així en nombroses ocasions. Repasseu-ne exemples recents si voleu.

La valoració que una colla tingui més efectius que d’altres per poder fer aquest castell com atenuant a que pugui fer més castells amb manilles que una altra, també ho poso en el valor tècnic de la colla en qüestió. El castell en si és el mateix es tingui més o menys gent. Que una colla tingui més gent de manera més regular, també és un mèrit tècnic (i social) dels responsables de les colles, no és un fet circumstancial i aïllat, de cap manera. És un mèrit motivacional dels capdavanters i crec que cal valorar-lo com en la dificultat global del castell.

Allí dalt de les manilles cal fer el que seria el 3 o el 4de9f amb tota la maror i remor que ve de baix, a més de la ja pròpia dificultat de l’estructura. Hem vist castells de 10 en què les tres pinyes es veien prou estables i ha acabat cedint el castell per l’estructura perquè tot i la solidesa dels fonaments, la mida, l’alçada i la mica d’inestabilitat afegida no ha permès al tronc funcionar igual com suposadament ho feia amb el castell inferior. Per això desmenteixo allò de què pel castell de 10 sols cal gent i ja està. Cal gent i, a més, cal saber-la posar al lloc corresponent, que sàpiguen respondre al què es necessita i cal fer-ho aprofitant molt bé les proves d’assaig, que de ben segur no són tantes com si ho són les de lligar la pinya d’un castell sense folre. El tronc i sobretot  les alçades, mides, pesos i condicions de tants i tants castellers, és el que per al meu gust supera la dificultat de resoldre l’exquisidesa tècnica del tronc d’un castell net. Amb això no dic que la pinya d’un castell sense folre no sigui difícil, cal molta força i quilos per aguantar el castell, però per mi aquest fet no supera en dificultat tot allò que he esmentat d’un castell de 10.

Contraposant, però, aquest argument que acabo de plantejar també em sembla just i raonable que alguns castellers de tronc que hagin fet tots aquests castells, pensin i valorin que s’han hagut d’exigir molt més en un castell net que no pas en un de 10. No en tinc cap dubte que hi hagi castellers que han pujat i que ho creguin així. Com tampoc tinc cap dubte que per als baixos és molt més difícil un castell de 10 que no pas un sense folre. O per a les agulles. Per què hauria de valer més la valoració d’un quart que la d’un baix o d’una agulla? Per tant i com dic a l’inici de l’observació, prenc la valoració de quin castell és més difícil per a una colla i no pas alguna posició concreta de cada castell.

Dit això, a mi em desperta més emoció un castell net que un castell de 10. Em té en més tensió per veure el seu desenllaç que no pas un castell de 10, i em sembla d’una bellesa extraordinària veure un cinquè pis de 4 persones (en el cas del 4de9sf) que no pas la piràmide humana que suposa un castell de 10. Ara bé, aquesta és una simple qüestió estètica del meu gust tant com n’hi poden haver d’altres i això no té a veure amb la dificultat tècnica de cada castell.

En un proper article, per què el 4 i no el 3?

Articles relacionats:
Castells de 10 vs. desfolrats: el debat que no cessa, de Santi Terraza (25 d’octubre de 2023)
L’assalt dels impossibles: de gamma extra a ‘prèmium’, de Joan Ibarra (18 d’octubre de 2023)
El 3de10fm: de posar-hi gent als detalls precisos, de Toni Bach (5 de setembre de 2023)