El penedesenc Emili Miró, prohom dels castells en èpoques heroiques de reconeixement social molt minoritari, es referia a la torre o 2de7 com “la pubilla”. Un bon nom que desconec si té orígens més antics i que dedueixo que es refereix a la seva esveltesa i dificultat de ser conquerida, perdoneu-me la transgressió romàntica. Un castell de dificultats tècniques evidents –sembla demostrat que un casteller que és capaç de fer el 2de7 normalment també ho és de fer el 3 o el 4de8, però no tots els castellers que poden bastir castells de 8 es poden enfrontar amb èxit al 2de7–. Fixeu-vos que si la pubilla té la sort de créixer, i fer-se gran en forma d’un pis més, passa de ser la “pubilla” a “la bèstia indomable”, com s’anomena el 2de8 sense folre; poca broma.

Per sort, els castells són tema de debat i sempre hi ha opinions per a tot. Benvingut aquest debat, com ens agraden les raons! A posterioritat a la presentació de l’estudi sobre el Concurs de Tarragona, beneficiat de l’ajut del CEPAC i de la Càtedra de Castells de la URV, els autors del treball: Enric Güell, Carles Esteve i jo mateix vam proposar l’agrupació dels castells per nivells de dificultat semblant, amb la validació d’un exhaustiu treball estadístic. Com a resultat, sempre discutible, més faltaria, vam presentar el 2de7 en el mateix grup que el 4, 3, 7de8 i pilar de 6, en la categoria que anomenem com a “bàsica de vuit”. Estadístiques al marge, tots entenem el mateix quan parlem d’una actuació clàssica de 8, que no és altra cosa que la combinació de 2de7, 4de8, i 3de8.

Algú ha defensat el criteri, absolutament legítim, que és una relliscada posar el 2de7 en aquest grup. Pot ser té raó i si hi ha consens en aquest tema és tan senzill com canviar-lo de grup. Però crec que també té interès posar-hi com a contrast la nostra opinió, i aquí ho faré comparant el 2de7 i el 4de8. Només he mirat la temporada anterior, sense cap intenció d’exhaustivitat ni de tenir tota la raó, sinó de plantejar dubtes raonables, perquè al meu parer al final és molt més important plantejar preguntes que indueixin la reflexió que donar respostes que no es puguin rebatre.

Anant al que ens ocupa, quantes colles i en quines condicions van bastir, la temporada 2024, el 2de7 o el 4de8, entre les que no sovintegen aquestes construccions?

1.- Tindríem un primer grup de colles que van descarregar els dos castells:

Xics de Granollers:
4de8: 10 descarregats
2de7: 2 descarregats i 2 carregats

Jove de Barcelona:
4de8: 6 descarregats
2de7: 1 descarregat i 1 carregat

2.- Colles que descarreguen un dels dos castells i carreguen l’altre:
Bordegassos de Vilanova:
4de8: 1 descarregat i 2 carregats
2de7: 1 carregat

3.- Colles que descarreguen un castell i no intenten l’altre:
Castellers de Berga:
4de8: 2 descarregats

Castellers d’Esplugues:
4de8: 4 descarregats

Tirallongues de Manresa:
4de8: 4 descarregats

4.- Colles que carreguen un dels dos castells i no intenten l’altre:
Castellers de Castelldefels, Castellers del Poble Sec i Castellers de Cornellà carreguen el 4de8.

Jove de Sitges, Castellers de Mollet, Nois de la Torre, Castellers d’Altafulla, Castellers de Sarrià i Xiquets del Serrallo carreguen el 2de7.

Potser sigui significatiu que cap colla hagi descarregat el 2de7 i no hagi pogut amb el 4de8, si més no en la temporada analitzada, a l’inrevés hi ha diversos casos. Tampoc es tractaria de treure grans conclusions sinó d’admetre que entre aquests castells, que representen l’entrada al meritori grup de colles de 8, es compleix la tesi que cada colla tria un castell per fer aquest accés i que els motius potser siguin tan diversos com el nombre de castellers mobilitzable als assajos, els recursos disponibles per assajar un o altre castell, la morfologia i tècnica dels mateixos castellers… però que, en definitiva, sigui impossible establir que per a totes les colles un castell és més difícil que l’altre.

Si una cosa és evident és que no hi ha evidència que el mateix castell sigui la porta d’accés a la gamma de vuit per a totes les colles.

Resulta que sí, que la formosa i esvelta pubilla sovint és esquiva, delicada i fràgil, i que s’ha de valorar sota la perspectiva de les colles que tenen el sostre en el seu accés i no en la de les colles que sovintegen castells de gamma superior.

Articles relacionats:
La revisió del Concurs: una proposta rigorosa que convida al debat (22 de gener de 2025)