Aquest setembre fa deu anys que els Castellers de Sants vam decidir buscar alternatives a la forma en com tradicionalment es tanca la pinya d’un castell amb folre, després que dos castellers de la nostra colla situats en posicions no cobertes pel folre patissin lesions cervicals greus, i que se sumessin a un altre cas molt semblant que havíem patit dos anys abans.
Concretament, el 2013 i arran d’una caiguda d’un 5de9 amb folre, un casteller nostre que col·laborava en la pinya d’una altra colla va patir un impacte directe d’un casteller de tronc, i li va provocar una fractura-luxació de les vèrtebres C4 i C5 amb lesió vascular de l’artèria vertebral associada. Més tard, el 2015, arran d’una caiguda nostra d’un 3de9 amb folre, l’impacte del folre va provocar una fractura-luxació de la vèrtebra C7 a una castellera de la nostra colla. Finalment, i poques setmanes més tard, arran d’una caiguda nostra de 4de9f, l’arrossegament provocat pel folre va provocar una fractura-luxació de la vèrtebra C3, amb desplaçament de la C4 a un altre casteller de la nostra colla.
En els gràfics següents podeu observar, en vermell, la posició exacta que ocupaven aquestes persones i quina és la superfície de la soca que normalment ocupen els peus de folre. Afortunadament, les tres persones es varen recuperar favorablement, sense patir seqüeles ni a nivell motor ni a nivell sensorial a llarg termini. Tot i així, en algun dels casos es va requerir intervenció quirúrgica i en tots ells, la lesió va suposar moltes setmanes o, fins i tot, mesos de recuperació.
Anàlisi, estudi i mètode. Després d’aquestes experiències, com a Castellers de Sants vam creure imprescindible fer una anàlisi en profunditat i fer el màxim que estigués a les nostres mans per a que això no tornés a passar. I tot el que vam fer llavors i hem fet fins a dia d’avui en relació a la protecció de la (inclòs aquest article) ho vam fer amb aquesta intenció.
La conclusió va ser que havíem de trobar la manera que la gent de la soca pogués portar els braços amunt en comptes d’avall per tal de poder protegir millor el seu cap i cervicals, de forma semblant com passa en una pinya sense folre. Així doncs, el maig del 2016, després de setmanes de provatures i assaig, de validar el concepte amb la direcció mèdica de la CCCC i d’exposar el cas i la idea a les Jornades de Prevenció de lesions fetes a Salt, vam estrenar en un 2de8 amb folre un nou mètode, que permetia que els cordons exteriors al folre poguessin anar amb els braços amunt.
El mètode es basa en la col·locació just després de l’últim cordó trepitjat pel folre, de dos cordons de transició amb els braços en semicreu i els cordons següents amb els braços amunt com en una pinya normal. Amb el temps, vam anar sumant el mètode al 3de9 amb folre, al 4de9 amb folre i al 2de9 amb folre i manilles. Donat que els primers castells folrats del segle XX la pinya portava els braços amunt, vam decidir anomenar el mètode com a Soca a l’antiga, tot i que el nom és el de menys importància.
En un principi, el mètode va generar cert interès; algunes colles van fer-ne proves a l’assaig i altres –com Gràcia, Marrecs o Sant Cugat– fins i tot ho van aplicar a plaça. A dia d’avui, però, només els Castellers de Sants i Capgrossos (tot i que amb matisos) hem adoptat aquest sistema com a forma estàndard de tancar les soques de castells folrats.
Més protecció i seguretat. Des dels Castellers de Sants seguim convençuts que el mètode ofereix un benefici clar en la protecció de cap i cervicals dels membres de la pinya, no afecta negativament al castell i té una complexitat d’implementació molt baixa. Així que ara que després de la pandèmia tornem a veure molts més folres per part de moltes més colles, pensem que 10 anys després és un bon moment per reactivar el debat i l’interès.
El món casteller en general, i els equips tècnics de les colles en particular tenim el deure de seguir pensant en com podem millorar la seguretat dels nostres castells, i encara que aquest esforç no estigui relacionat amb la millora del rendiment casteller, dedicar-hi part de la nostra agenda. Durant molts anys, el món casteller va esperar amb candeletes que s’inventés un protector cervical que pogués protegir la que és la part més delicada dels castellers de pinya. Aquest projecte era, i és, tècnicament molt complex (de fet, no sabem ni si és viable), necessitaria d’una gran inversió econòmica i requeriria finalment introduir un element de protecció passiva en la indumentària de molts castellers. La soca a l’antiga, per contra, és una forma de protecció activa natural, viable i gratuïta, que millora la protecció cervical en aquestes posicions del peu del castell.
Articles relacionats:
El peu a l’antiga: any 0 (14 de novembre de 2016)
Protegir les posiciones de més risc (19 d’abril de 2016)
Un canvi revolucionari per tancar els folres (11 d’abril de 2016)
Un protector cervical per als components de la pinya? (12 de desembre de 2013)
