Llegiu la part 1 d’aquest article

En les últimes jornades de prevenció de lesions, celebrades a Mataró, vam tornar a explicar i debatre sobre els beneficis, l’afectació i complexitat del mètode. Així que m’agradaria descriure a continuació les respostes als dubtes plantejats i discutits en la sessió, per tal de difondre a un major grup de persones les conclusions.

BENEFICIS PER A LA SEGURETAT:

Està demostrat els beneficis d’aquest mètode?
Per avaluar de forma científica els beneficis d’aquest mètode caldria realitzar un estudi de cohort, que malauradament degut a la mostra tan reduïda de colles que ho fan i castells caiguts, ho ha fet inviable fins ara.
No obstant, experts mèdics amb coneixement del món casteller avalen el mètode des d’un punt de vista de la disminució del risc de lesions cervicals greus. A més, si el mètode es realitza de forma correcta, la majoria de les persones que han ocupat posicions a la soca amb els braços amunt, confirmen una sensació subjectiva de millora de la protecció. Tot i la no rellevància a nivell estadístic, l’experiència obtinguda fins ara és que no ens consta cap lesió cervical ni d’altre tipus en persones amb braç amunt en una soca.

I quan tindrem, doncs, prou informació per determinar científicament els beneficis del mètode?
Quan més colles que sovintegen els castells folrats s’adhereixin a provar-ho es podrà plantejar avaluar de forma científica els beneficis del mètode.

 Es poden produir lesions d’una altra mena a conseqüència d’utilitzar aquest mètode?
Aquest mètode pretén millorar la protecció de les lesions cervicals, que són les lesions potencialment més greus per els components d’una soca. Es podria especular que el fet de portar els braços amunt pot provocar lesions en els braços que d’una altra forma no es produïrien. En cas de caiguda, l’impacte als braços i colzes és molt equiparable a l’impacte que té la pinya quan cau un castell que no té folre, i en tot cas, una lesió als braços seria de molta menor gravetat que una que afectes a les cervicals.

En la zona de transició (aquells dos cordons que porten el braç en semicreu), tenen més risc de patir una lesió?
Tot i que inicialment la postura de la zona de transició pot semblar poc còmode o no molt diferent de la posició habitual, si la soca es forma correctament i la persona es col·loca de forma adequada, la primera que va amb braç amunt queda amb les cervicals més protegides que si portés el braç avall de forma convencional.

En ensorraments de folre o folre i manilles poden comportar problemes a la zona de transició?
En cas d’ensorrament, el fet de portar els braços amunt comporta beneficis, ja que pots aguantar el pes de les persones caigudes amb els braços, on pots fer molta més força i és menys dolorós que no aguantar amb el cap i coll.

AFECTACIÓ AL CASTELL:

El nou mètode de tancar la soca, fa que el castell tingui menys pit i, per tant, pot provocar més lesions perquè la soca s’obri en cas de caiguda?
L’experiència de tots els castells realitzats amb aquest mètode per part dels Castellers de Sants i dels Capgrossos de Mataró, indica que el castell no es veu gens afectat en termes de pit. Si la pinya es tanca bé, els components del nucli del castell són incapaços de notar cap diferència. Segons l’experiència, no és el tipus de mètode utilitzat el que pot fer variar la potencia del pit, sinó el nombre de cordons existents i si cada rengle exerceix la pressió correcta. Inclús en els casos en què el castell ha caigut, la soca amb braç amunt ha aguantat el pes de la caiguda de forma correcta.

I amb castells amb manilles?
El mètode s’ha comprovat també en varis 2de9 amb folre i manilles descarregats pels Capgrossos de Mataró i els Castellers de Sants. Precisament, en l’últim 2de9fm dels Capgrossos de Mataró a Les Santes, que malauradament va patir un enfonsament de part de la soca, era d’estil convencional; així que en cap cas va tenir-hi res a veure aquest nou mètode.

I en castells de 10?
Cap colla que ha fet castells de 10 ha provat el mètode a plaça; així que l’afectació en aquestes construccions només la poden valorar colles que els han fet. En qualsevol cas, el dubtes que puguin sorgir amb castells de 10, no invalida les conclusions arribades amb la resta de castells.
A més, la recomanació és que no cal començar a provar el mètode en castells límits, sinó que es pot introduir en castells assolits, i a partir d’aquí que cada colla en tregui les seves conclusions i experiències.

COMPLEXITAT D’IMPLEMENTACIÓ:

 En casos en que la soca té els cordons justos i no se supera la zona de transició, quin benefici té aquest mètode?
En un cas d’aquestes característiques, el problema i el focus d’atenció a nivell de seguretat hauria de ser el baix nombre de cordons, i seria irrellevant amb quin mètode l’acabis tancant.

Els castellers de la zona de transició han de tenir una mida o capacitat determinada?
La posició de la zona de transició no requereix cap formació específica, només entendre mínimament el concepte i que l’equip de pinyes et col·loqui de forma correcta. A nivell morfològic, idealment la primera persona que va amb braç amunt hauria de tenir almenys una alçada similar a la que té al davant, per tal que la postura de braços i cervicals sigui la més correcta possible. És a dir, que amb seguir la bona pràctica habitual de que no hi hagi grans diferències d’alçada entre cordons contigus, el nou mètode es pot aplicar sense problemes.

El mètode afegeix complexitat organitzativa a l’hora de tancar bé la soca?
Sí, el tancament de la soca a l’antiga afegeix certa complexitat organitzativa (tot i que fàcilment assumible) a l’hora de formar la soca per tal que totes les persones es col·loquin de forma correcta. Al tenir posicions amb braç avall, braç en semicreu i braç amunt, per a que quedi bé, cal que l’equip de pinyes organitzi bé tots els cordons propis i els de possible ajuda d’altres colles. Si no es fa bé, pot quedar la pinya de forma diferent en diverses zones. En aquest sentit, si estàs convençut dels beneficis del mètode, cal prioritzar la seguretat a la facilitat organitzativa.

El mètode dificulta la col·laboració entre colles, ja que no hi ha el costum estès d’aquesta configuració?
L’experiència ens diu que tot i ser una mètode usat minoritàriament, els castellers l’adopten de forma molt natural. N’hi ha prou amb un recordatori a la gent d’altres colles que col·laboren a la pinya. De fet, el fet de posar-se amb els braços amunt en cordons exteriors al folre, aporta una sensació de protecció major que no pas quan tens els braços avall i el cap molt més exposat.

És possible assajar bé aquest mètode en quant a nombre necessari de gent?
Per a colles que fan castells de gamma extra o que sovintegen els de 9, començar a provar aquest mètode a l’assaig en castells com el 2de8 amb folre o el pilar de 7 amb folre no hauria de ser cap problema per al nombre de cordons disponibles. La complexitat en aquest sentit, la poden trobar colles que el seu límit és el 2de8 amb folre, i a l’assaig probablement no son prou gent per arribar a omplir fins el primer cordó que aniria amb braç amunt. En aquests casos, una alternativa és provar-ho fent mitges soques contra la paret.

Quan una colla a l’actuació disposa només dels cordons de soca trepitjats pel folre, com es pot aplicar aquest mètode?
En aquests casos de soca justa, haurien de ser els castellers de les altres colles els que ocupessin posicions de braços en semicreu. Si considerem que idealment, una colla per portar un castell a plaça hauria de poder garantir almenys que els cordons trepitjats pel folre més que un parell més d’extra fossin propis, en aquest cas els castellers de les altres colles ja ocuparien posicions amb braços amunt com en una pinya normal.

És possible que la implementació en un castell sigui heterogènia i, per tant, se’n redueixen els efectes?
Sí. Si la soca a l’antiga no es tanca correctament, pot arribar a passar que en una banda de la soca hi hagi braços amunt i en l’altra, no. L’equip de pinyes ha de ser disciplinat i constant per garantir que la soca es tanca correctament.

En conclusió, tot acaba en valorar si els beneficis d’aquest mètode són majors que els costos (afectació i complexitat) d’aplicar-ho. Els Castellers de Sants estem convençuts que els beneficis són molt més grans que els costos, i per això animem a mantenir el debat obert i que més colles es puguin sumar a avaluar-ho per elles mateixes. Per a qualsevol dubte o qüestió, els Castellers de Sants estarem encantats de seguir-ne parlant i ajudant en el que poguem. 10 anys després i com deia en un inici, seguim tenint el deure de fer el màxim que estigui a les nostres mans per intentar evitar lesions cervicals greus.

Articles relacionats:
El peu a l’antiga, 10 anys (1) (10 de setembre de 2025)
El peu a l’antiga: any 0 (14 de novembre de 2016)
Protegir les posiciones de més risc (19 d’abril de 2016)
Un canvi revolucionari per tancar els folres (11 d’abril de 2016)
Un protector cervical per als components de la pinya? (12 de desembre de 2013)