La passada Nit de Castells, el 31 de gener al Centre Cultural de Valls, al saludar-nos amb el company Pere Ferrando, em va fer saber d’un article que havia publicat a la Revista Castells d’un 3de8 dels Nens del Vendrell, que ell i jo discrepàvem de la seva validesa degut a les trepalleries que feien els enxanetes moments abans de carregar-se. Em va reconèixer que aquell 3de8 de la Manifestació de Tarragona (no era concurs) del 1974 que els Nens tenen anotat al seu palmarès com a carregat, no ho estava i, per tant, em donava la raó del que jo sempre havia defensat.

Les discrepàncies que teníem eren concretament en tres castells: el 3de8 de Santa Teresa del 1970, el 4de8 del 15 d’agost del 1971 de la Bisbal del Penedès i el 3de8 de Tarragona del 1974. A la Bisbal, durant una sèrie llarga d’anys, a l’hivern s’hi feien tres o quatre xerrades castelleres, com també algun any s’hi projectaven diverses pel·lícules de castells filmades per l’Oriol Rosell de Vilafranca. El dia 14 de febrer de 2004, s’hi van projectar, entre d’altres, les diades del 15 d’octubre del 1970 al Vendrell i del 15 d’agost de 1971 a la Bisbal, on hi havien actuat els Nens del Vendrell, amb els seus respectius intents de 3de8 d’una diada i de 4de8 de l’altra. Tant l’un castell com l’altre es veu clarament que l’enxaneta, al posar el primer peu sobre l’espatlla del dos fa l’aleta i, abans de traspassar, el castell fa llenya.

Com que a la sala hi havia Pere Ferrando i Salvador Arroyo, no pogueren evitar l’evidència i acceptaren que ni un castell ni l’altre s’havien carregat i com es natural, en Pere i jo mai més n’havíem parlat. Però ves per on, d’un article que jo vaig publicar el 14 d’octubre de  2022 a la Revista Castells sobre aquelles trepalleries dels enxanetes vendrellencs (o sigui divuit anys després), Pere Ferrando em va fer una rèplica el dia 1 de desembre on em contradeia gairebé tot el que jo explicava, a més d’aportar unes fotografies dels dos 3de8 mencionats i assegurant que estaven carregats. La meva contrarèplica no es va fer esperar i quatre dies després li contestava punt per punt el que m’havia contradit ja que ningú es podia creure les excuses que donava, i sobre els dos 3de8 que donava per bons li deia: “Amb les fotografies que aportes del tres de vuit de 1970 i del 3de8 de 1974, que dones per carregats, amb el càrrec que actualment tens com a president del jurat del Concurs de Tarragona estàs fent un flac un flac favor al món casteller”.

El que no em va dir és que en el mencionat article tornés a desdir-se del que em va reconèixer aquell 14 de gener de 2004, al visionar aquella pel·lícula de l’Oriol Rosell a la Bisbal i admetent-me que no s’havia carregat i torni amb els “tretze són tretze” dient: “Contràriament al que afirma Bartolí, no es veu el moment de fer l’aleta perquè ho tapen les fulles dels plataners que hi havia a la plaça Vella. També adjuntem tres fotogrames per a que el lector ho comprovi. Per tant continua essent vàlid el document que vaig aportar a la meva rèplica del desembre -una fotografia que també adjuntem– per considerar aquest tres de vuit com a carregat”.

Llàstima que l’amic Francesc Piñas no pugui testificar la xerrada que vam tenir amb tu i el Salvador Arroyo aquell 14 de febrer de 2004 a la Bisbal després de visionar la pel·lícula on vàreu admetre que no s’havia carregat, tot i que la premsa del Penedès sí que el donava, argumentant el que fèieu servir per donar-lo per bo.

No ets conscient, Pere, que et contradeies a tu mateix i m’estàs donant la raó quan dius: “Mentre uns d’aquests castells hi vam estar d’acord amb el resultat final, n’hi va haver dos on es va mantenir la discrepància”. Si només es tractava de tres castells i amb “uns”  hi estàvem d’acord, la discrepància només podia ser amb una altra i no amb dos com afirmes, i era aquell de Tarragona que per fi has reconegut que no es va carregar.

Encara que sigui amb retard haig de fer la contrarèplica per dos motius, primer perquè sobrat de raó no m’agrada perdre i segon, ja ho he dit més d’una vegada, que jo em puc equivocar com el primer i si m’ho demostren demano disculpes, el que no puc tolerar és que essent veritat el que he publicat, algun lector pugui pensar que menteixo i això és el que poden pensar els que hagin llegit l’article del 27 de novembre de 2025.

Articles relacionats:
Sobre dos 3de8 dels Nens del Vendrell d’antany, de Pere Ferrando (27 de novembre de 2025)
Què pot més, l’honestedat o la covardia?, de Guillem Bartolí (14 d’octubre de 2022)
Algunes aportacions sobre el moment de fer l’aleta, de Pere Ferrando (1 de desembre de 2022)
Sobre la “picardia” dels enxanetes, de Guillem Bartolí (13 de desembre de 2022)