La història de la Colla Jove Xiquets de Tarragona s’ha escrit a força de determinació, capacitat de resistència, ambició i una extraordinària habilitat per refer-se dels cops més durs. Amb els anys, tot plegat l’ha conduïda a establir una relació gairebé natural amb les grans estructures.

El naixement de la formació lila es remunta a l’estancament casteller que vivia Tarragona a finals dels anys setanta, accelerat per una actuació nefasta de la colla unificada durant la Manifestació Castellera de 1978. Davant d’aquest panorama, un grup de joves habituals del popular bar Motoclub, va decidir sacsejar la realitat castellera de la ciutat i impulsar una nova formació. La seva primera actuació arribaria l’any següent, moment en què van completar diversos pilars de 4 i un intent de 3de6 encara sense nom ni camisa pròpia.

A partir d’aquí, el creixement de la Colla Jove Xiquets de Tarragona va ser sostingut i imparable. L’any 1990, va descarregar el 3de8 per Sant Magí, una conquesta que va decantar definitivament la balança local a favor dels del Cos del Bou i els va convertir en la primera colla de la ciutat en aconseguir-ho. El 1993 va descarregar el 5de8 i va carregar el 4de9f i l’any següent per Sant Magí i al primer intent, la Jove va descarregar el primer 3de9 amb folre de l’Era moderna a la plaça de les Cols, el mateix escenari on el 1851 s’havia completat el primer castell de 9 de la història.

El 5de9f: de la tragèdia a la redempció. Si hi ha una estructura que ha marcat a foc la trajectòria de la Jove és el 5de9f. El 1994, avalats per la solidesa dels seus folres i pel domini del 5de8, els liles van inventar-se un castell que només s’havia vist en una sola actuació en tota la història, l’any 1883. Tanmateix, l’idil·li amb la supercatedral no seria gens fàcil. Després de d’ensopegar en dues actuacions durant aquella campanya, la diada de Santa Tecla de l’any següent va portar el cop més dur: la caiguda d’un intent de 5de9f va provocar una greu lesió medul·lar a un integrant del folre.

Aquest fet va suposar un punt d’inflexió en la trajectòria de la colla. L’impacte va anar molt més enllà de la plaça: va sacsejar la confiança dels liles, en va ressentir la capacitat de convocatòria i va deixar una ferida profunda en una formació que tot just començava a mirar de tu a tu els grans reptes del món casteller.

L’endemà de l’accident, amb la Jove encara commocionada pel que havia passat, els Minyons de Terrassa carregaven el primer 5de9f del segle xx. La supercatedral, que els tarragonins havien perseguit amb tanta determinació, quedava en mans d’una altra colla. Van caldre divuit anys de picar pedra, reconstrucció i perseverança per deixar enrere aquella davallada. La redempció tan esperada i somiada va arribar finalment el 2012, a la plaça Vella del Vendrell, on la Jove va tornar a trobar-se cara a cara amb el 5de9fi, aquesta vegada el va descarregar. Divuit anys després, la supercatedral era lila.

La facilitat i solvència amb què la van completar va agafar per sorpresa tot el món casteller i va inaugurar una etapa completament nova en la relació entre la colla i la supercatedral, que van descarregar catorze vegades consecutives.

La nova etapa daurada i el repte del Concurs. La recuperació del 5de9f va obrir per als del Cós del Bou un dels períodes més brillants de la seva trajectòria recent, una embranzida que només l’aturada forçada per la pandèmia va interrompre. El 2023, per Santa Teresa, la Jove va descarregar per última vegada el 5de9f a la capital del Baix Penedès, un castell que durant molts anys havia estat una de les seves grans estructures insígnia. El 2024, els liles van aconseguir descarregar el 3de10fm a la TAP durant el Concurs. L’any passat, tot i tornar a demostrar la gran massa social que són capaços de mobilitzar, el castell de 10 se’ls va resistir i va quedar en carregat en dues ocasions.

Enguany, la nova Tècnica encapçalada per Gina Fort havia fixat des de l’inici de temporada el 3de10fm i el 4de10fm com els grans objectius, alhora que ha recuperat plenament el 5de9f. Gairebé tres anys després de la darrera descarregada, la supercatedral torna a ser territori lila: aquesta campanya, ja l’han completada cinc vegades.

La Jove travessa un moment excel·lent, com van demostrar a la diada de Sant Fèlix, quan va signar la millor actuació de la seva història (5de9f, 3de10fm, 2de9fm i pde8fm) i va confirmar que es trobea plenament immersa en una nova etapa daurada.

De cara al Concurs, la gran fortalesa de la Jove recau en el domini de les manilles, una peça clau del seu programa. Tot apunta que la supercatedral lila serà el castell de sortida per assegurar la diada i obrir pas al 3de10fm, una estructura que enguany han portat a plaça en dues ocasions: descarregada per Sant Fèlix i en intent el Primer Diumenge de Festes.

Per a la tercera ronda, els liles reserven el plat fort. Per primera vegada a la seva trajectòria, vol intentar el 4de10fm, una estructura que situaria el Concurs en una dimensió completament nova per als del Cós del Bou. Si aconsegueixen descarregar els dos castells de 10, la Jove es permet somiar amb la victòria final. Però, més enllà del resultat, els tarragonins tenen a l’abast escriure un nou capítol de la seva història intentant, per primera vegada a Tarragona, un altre castell de 10.

Fa dos anys, al Concurs de 2024, la Jove ja es va permetre somiar amb la victòria fins la quarta ronda, quan va perdre la primera posició. Aquest any, hi arriba després d’una Santa Tecla moguda, en què l’intent de 3de10fm va condicionar la diada de Festa Major i va obligar els liles a rebaixar les pretensions. Tot i això, la colla va aprofitar la jornada per rodar el 5de9f, el 3de9f i el 4de9f i mantenir intacte el full de ruta de cara a la TAP.

Gina Fort confia que la setmana d’assaig permeti recuperar tot el potencial i, sobretot, reunir el volum de camises necessari per afrontar un castell de la magnitud del 4de10fm. Les proves fetes durant la temporada han estat prou bones per mantenir viva l’aposta i la cap de colla no amaga la determinació amb què l’afronten: “si la setmana d’assaig ens ho permet i tenim el volum de camises necessari, hi anirem seguríssim”.

A partir d’aquí, només queda la plaça. El Concurs té aquesta virtut: converteix mesos d’assaig, projeccions i ambició en unes quantes rondes on qualsevol guió pot saltar pels aires. A la TAP no hi ha gaire marge per a les especulacions; arriba un moment en què tot passa per saber llegir la jornada, assumir el risc i executar allò que s’ha preparat durant mesos.

La Jove hi arriba disposada a jugar les seves cartes sense reserves i conscient que, en una diada com aquesta, una sola ronda pot canviar completament el relat. Després, serà la plaça qui posi cada cosa al seu lloc i decideixi si aquest 2026 acaba sent una gran temporada o una d’aquelles que, amb els anys, encara es recorden. Perquè al Concurs hi ha actuacions que sumen punts i d’altres que deixen memòria, i els liles arriben a la TAP amb la voluntat clara de formar part de les segones.

Articles relacionats:
Colla a Colla Especial Concurs: Colla Joves (29 de setembre de 2026)