Fins al dia d’avui, el mite d’aquestes grans estructures que s’han vist per les places castelleres és el 3de9 sense folre. que van carregar les dues colles dels Xiquets de Valls per Santa Úrsula del 2019. Després de dos anys d’inactivitat per la pandèmia, per Santa Úrsula d’aquest any la Colla Vella el tornava a intentar en un moment no massa propici; doncs es tirava amunt després d’un interval de temps de més d’una hora de durada perquè els serveis mèdics atenguessin als lesionats d’una caiguda del 5de9 amb folre de la Colla Joves. Però fets no massa ortodoxes a la plaça del Blat, no diré que fossin decisius per impedir fer l’aleta, però potser sí suficients per fer dubtar l’enxaneta en un moment tan delicat.

Si aquesta no estava prou convençuda d’antuvi de pujar-hi, a la més mínima expressió era suficient per fer-la desistir. Amb tot, es va veure ben clarament que fins arribar a l’esquena del quart, pujava com sempre fa i a més, després de fer-se enrere encara va intentar tornar-hi a pujar i, si va tornar a baixar, és perquè els castellers de tronc li digueren. Sempre quedaran els dubtes de saber què hauria passat si des de la plaça no s’hagués produït el que tot seguit explicaré.

El matí del passat dia 25 un company em feia arribar l’article que Francesc Domènech publicava el dia anterior a la Revista Castells i que titulava Grandeses i misèries de Santa Úrsula i que ho repetia el dia 25 al programa de Ràdio Valls  Des de la plaça del Blat, que ell mateix condueix. La notícia era uns aldarulls que es produïren entre un membre de la Colla Joves i uns aficionats i que diu així: “Quan la Vella iniciava el seu intent de 3de9sf i en mig del silenci del públic de les grans ocasions, algú amb camisa de l’altra colla va fer algun crit des de la barra dels porxos de ca Segarra. A prop hi havia un grup d’aficionats d’una colla castellera de fora, que li van recriminar el que estava fent, per la falta de respecte que suposava, i qui havia fet el crit (algú amb nom i cognoms, no la colla ni de bon tros) got en mà s’hi va tornar i ja hi som. Res greu, però sí molt visible des de la plaça”.

A qui és on vull aprofundir una mica més, perquè si no va ser “res greu” (suposo que es deu referir als aldarulls provocats) sí que va ser-ho pel desenllaç de la diada. En primer lloc, una cosa “tant visible” a plaça i que cap més mitjà hagi estat capaç de fer-ne la més mínima referència, acredita un xic més l’últim article meu a la Revista Castells titulat Què pot més l’honestedat o la covardia?

Si bé vull felicitar al company Francesc Domènech per l’encert de donar la notícia, també haig de dir que aquesta no pot ser més suavitzada, ja que la realitat del crit no va ser “quan la Vella iniciava el seu intent de 3de9sf”, si no en el moment que els dosos estaven col·locats i l’enxaneta pujant a l’esquena del quart. Amb gairebé tot el castell dalt, és molt probable que aquell crit esporuguís l’enxaneta i baixés com un llampec. Aquesta mena de jugades són indignes d’una persona que porti una camisa i es consideri casteller, perquè això no té res a veure amb la rivalitat entre colles, que és lògic que existeixi.

Que consti que no critico la Colla Joves per la mala bava d’un individu amb camisa vermella que va boicotejar un possible 3de9sf de la Colla Vella, i entenc l’alegria que devien sentir al veure com l’enxaneta es feia enrere. Perquè això sí que és rivalitat, de la mateixa manera que al rotllo de la Colla Vella se sentia al veure recular l’aixecadora del 2de8sf. de la Joves. L’única diferència és que a l’enxaneta de la Vella podia influir-li el crit que va sentir i l’aixecadora de la Joves no, perquè el silenci era sepulcral.

Després d’aquest treball espero la reacció d’alguns puristes, però fanàtics, criticant-me per l’edat o acusant-me de tenir odi a l’altra colla pel sol fet de comentar uns fets greus que s’haurien de desterrar per sempre més. Uns fets que demostren abastament que estan més a prop dels provocadors que de les persones que denuncien fets presents (com és el cas d’avui) o passats que no els agrada que els recordin.

Com dic en el títol, espero que aquest intent de 3de9sf del passat Santa Úrsula quedi per al record.

Articles relacionats:
Opinió: Què pot més l’honestedat o la covardia?, de Gullem Bartolí (14 d’octubre de 2022)
El 3 desfolrat, pendent de tornar a ser una realitat (27 d’octubre de 2022)
Un espai massa petit per a una diada tan gran (26 d’octubre de 2022)
Anàlisi de la durada de Santa Úrsula (25 d’octubre de 2022)
Grandeses i misèries de Santa Úrsula (24 d’octubre de 2022)
Santa Úrsula d’alegries i desencisos (23 d’octubre de 2022)