Nou article de la sèrie en què exposem com les tesis del management aplicades a empreses i altres tipus d’organitzacions poden resultar adaptables i beneficioses per a la gestió de les colles. Pere Camprovín –membre dels Castellers de Sants, on ha estat cap de colla–, adapta articles i estudis que el reconegut consultor Xavier Marcet, expert en estratègia i innovació, ha publicat en diferents mitjans generalistes, com La Vanguardia i Sintetia o el seu blog. Marcet ha elaborat aquests articles amb visió global i per a la gestió de diversos tipus d’organitzacions i ara Camprovín els porta al terreny casteller.
Article original:
¿Qué necesitamos para trabajar motivados?
Xavier Marcet
Blog de Xavier Marcet 10 de juny de 2014
Soc més dels castellers que arriben motivats de casa que els castellers que necessiten que els motivin. En tot cas, crec que la tasca de les tècniques i juntes és no desmotivar la gent, donar-li raons per al compromís amb un projecte de colla.
Què necessitem per assajar motivats?
- Un propòsit de colla. Les colles han de tenir clar quina és la seva raó d’existir tenint en compte la seva història i entorn, i quin és el motiu superior pel qual els seus diferents tipus de castellers en formen part. Aquest propòsit ha de ser transcendent i ha d’anar més enllà de cobrir els objectius tècnics de la temporada.
- Coherència. L’únic que compta és el que fem, el que diem és important, però allò determinant és el que fem. Si una tècnica diu que prima la seguretat però contínuament porta els castells a plaça al límit i té moltes més caigudes del que seria raonable es perd la coherència. Si un cap de colla demana puntualitat a l’assaig i ell no és sistemàticament puntual (o és l’últim a enfaixar-se) també.
- Equilibri a les expectatives. Saber que s’espera de nosaltres i que és allò que raonablement podem esperar, tant a nivell de colla com personal. La tècnica ha de saber transmetre quins són els objectius de la temporada de forma atractiva, que generin trempera, i que alhora no sigui fer volar coloms. Els caps de colla han de transmetre objectius que siguin específics, mesurables, assolibles, realistes i amb dates concretes. Els diferents perfils de la Tècnica haurien de ser capaços de comunicar a cada casteller que assisteix a assajos amb regularitat que s’espera d’ells a nivell tècnic.
- La suma d’ambició i humilitat. Estar en projectes de colla potents (no en relació en la dificultat dels castells que es poden afrontar, sinó en l’interès de la visió de colla), de gent que pensa en gran sense perdre la generositat ni caure en l’arrogància. Sense ambició no es va enlloc i (dintre les possibilitats realistes) s’ha de saber somiar amb objectius atractius. Sense humilitat, els líders de les colles perden la capacitat d’escoltar, i seguir aprenent de cada assaig i cada comentari de cada casteller.
- Aprendre. Tenir la sensació que creixes perquè aprens. Les persones es motiven quan aprenen coses, tant a nivell tècnic (una nova posició o un repte) com d’aprenentatge personal (la colla és un gran lloc on desenvolupar competències).
- Guanyar. De tant en tant, guanyar, assolint els objectius propis de colla i si pot ser millorar la colla rival. Per seguir motivats necessitem aconseguir alguns dels reptes que ens vam fixar, i a poder ser celebrar-ho al màxim amb tota la colla.
- Equip. Comunitat. Saber que junts som un tot que va més enllà de les parts. Compartir reptes. Saber que formes part d’un equip on el teu rol és important fa que donis el millor de tu mateix. Això aplicat a nivell tècnic, en primer terme, els membres de la Tècnica han de saber bé el seu rol i la seva importància, però d’igual forma els membres de l’equip de pinyes, de troncs, de canalla o d’escola de castells. A nivell social, en tots els equips que componen les juntes, des de la presidència fins a la paradeta. A nivell de castell, en tots els equips que el componen: la pinya, el folre, el tronc, la canalla, les gralles.
- Solvència. Estar amb gent solvent, que s’equivoca perquè arrisca però no per indolència. Juntes i tècniques que transmeten passió en la feina que fan contagien il·lusió a la resta de la colla i mantenen la motivació dels membres de la colla. La meritocràcia com a forma de respecte.
- La innovació com a forma de responsabilitat, com a expressió de compromís amb el futur de les colles i del món casteller. Tirar d’inèrcia a les colles i fer les coses senzillament perquè sempre s’han fet així, va deixant entrar la desmotivació al local. Seguir pensant de quina manera podem fer créixer la colla de noves maneres, on la gent pugui aportar noves idees i aplicar-les renova la il·lusió i la motivació.
- L’amabilitat com a forma de comunicació. Poques coses són tan efectives en el lideratge com un cap de colla que somriu sovint i saluda pel nom als castellers quan entren per la porta del local.
- Viure en un ecosistema d’honestedats. Viure en una colla on sentim que estem envoltats de bones persones, en un grup que val molt la pena formar-ne part.
Altres articles de la sèrie:
Cultures tòxiques a les colles
