He llegit amb molta atenció i interès els articles que Santi Terraza va publicar els dies 25 d’octubre i 2 de novembre de les diades de Santa Úrsula a Valls i de Tots Sants a Vilafranca (el vaig felicitar particularment) i gairebé estic d’acord en tots els seus plantejaments. Si dic gairebé és perquè vull fer-li alguna matisació de la diada de Tots Sants.

Respecte del 9de9 amb folre dels Castellers de Vilafranca i algunes reaccions poc afortunades en contra que s’hi han produït, el Santi postil·la que no són fruit d’una rivalitat sinó l’amargor de qui les ha fet. I crec que té tota la raó, però jo hi afegiria que ni més ni menys que la mateixa amargor que devien sentir alguns (o molts) vilafranquins a la diada de Santa Úrsula al veure com les dues colles dels Xiquets de Valls descarregaven el 4de9 sense folre i carregaven el 2de8 també sense folre i ells, que han fet una molt bona temporada amb grans castells, el 4de9sf no se n’han sortit i el 2de8sf ni l’han provat. Rivalitat o amargor n’hi ha per tots els costats. Amb aquest comentar-hi, que ningú interpreti que vaig en contra dels Castellers de Vilafranca, ans al contrari, els hi tinc un gran respecte i una enveja sana dels castells que fan, encara que en discrepi d’algunes coses.

A més, el Santi, com a bon defensor de la gesta vilafranquina també afirma: “de fet, també es produeix la paradoxa que si el castell s’hagués fet a la TAP, hauria estat automàticament invalidat pel jurat sense interpretació possible, ja que el protocol ho diu prou clar”. També fa una descripció dels concursos i les diades sobre unes normes que no coincideixen les unes amb les altres. El que no diu o sembla que vol donar entendre que en la construcció d’un castell les normes són diferents, i això no és així. Totes les persones que assistim a les places per veure castells, el moment de ser carregat sempre ho fem segons diuen les bases del Concurs, tots menys aquells que segons el seu comportament es decanten per segons quina colla ho fa, que encara que no ho sembli n’hi ha molts. Com també les puntuacions, només cal veure els cants d’un cantó de la plaça del Blat amb allò d’“amb el 5de9 no n’hi ha prou”, quan la realitat és que l’actuació gairebé va ser igualitària. I quan és al revés passa el mateix.

Si el Santi veu tan clar que en un Concurs l’haurien invalidat, la meva reflexió és que no veig perquè s’estranya tant que hi hagi altres persones que facin un pas més i el neguin, a causa del que dic més amunt que en el cas dels carregaments dels castells es fan servir les normes del Concurs.

El que va passar amb el 9de9f dels Castellers de Vilafranca per a mi, tot i que fos en un Concurs, honestament crec que hauria de ser una penalització més que una invalidació, però és clar, penalitzar si un aixecador està mal posat, que una enxaneta no fa l’aleta o per desmuntar un castell és molt fàcil d’aplicar, però pel cas de sortir un dos, on poses el límit? Aquesta és la qüestió que ens tornaríem a trobar amb l’honestedat dels que haurien de jutjar-ho, perquè no ens enganyem, els representants de les colles al jurat (salvant potser alguna excepció) no jutgen amb objectivitat, sinó a defensar els interessos de les seves colles i, per tant, s’ha de posar un topall encara que de vegades sigui massa rigorós.

Potser alguns pensaran que soc molt dur en fer aquestes afirmacions, però hi ha un refrany que diu que gat escaldat amb aigua tèbia en té prou i això, és el que em deu passar a mi al recordar que al Concurs del 1980, la Colla Vella va perdre el primer lloc per un 5de8 que la colla que el va guanyar no havia carregat i el 1988 no va obtenir el segon lloc per negar-nos un 3de9 amb folre, tot admetent que l’enxaneta havia posat el segon peu damunt el peu de l’aixecador, però com que les bases posava que l’havia de posar damunt l’espatlla del dos, aquest va ser el motiu per no donar-lo per bo. Un bon coneixedor dels castells (els membres del jurat deuen ser-ho) sap que el peu de l’enxaneta que dóna per carregat un castell no el pot posar mai damunt l’espatlla del dos perquè allí hi té el peu l’aixecador i per tant el castell estava carregat. El representant al jurat dels Castellers de Vilafranca, al negar-lo tenien moltes possibilitats de fer segons (com així va ser), i va jugar el seu paper, tot i que l’honorabilitat del seu cap de colla, Carles Domènech, a la mateixa plaça deia que estava carregat.

Qui portava les regnes en aquells anys era el Patronat Municipal de Castells de Tarragona. A les bases del següent Concurs a l’article que es refereix al carregament dels castells hi posaren l’afegitó: l’enxaneta posarà el segon peu damunt l’espatlla del dos o damunt del peu de l’aixecador. Amb aquesta ridiculesa de l’afegitó, van voler tapar la vergonya de negar un 3de9 amb folre que amb les declaracions que es van fer estava ben carregat.

En tota la història dels concursos, el del 1980 ha estat l’únic que la colla guanyadora ho va ser amb un castell que no va carregar. Això potser també ara alguns ho qualificaran d’amargor, però és una realitat com un temple.

Articles relacionats:
No és rivalitat, és amargor (2 de novembre de 2023)